Si Pep Lluís Martí està encara «convençudíssim» de les opcions d'ascens del Girona, com deia el dilluns, deu ser ara mateix dels pocs que pensen així. Els optimistes recordaran que fa nou jornades seguides que l'equip no perd, que encara queden jornades i que en futbol tot és possible. La resta de mortals, pessimistes i realistes, n'han tingut prou amb el 0-0 del dissabte a Las Palmas i el partit d'anit. L'avorriment del Gran Canaria va tenir continuïtat, fins al punt de multiplicar-se. Nova decepció, aquest cop empatant a res amb el cuer a Montilivi. Grisa actuació col·lectiva, on Stuani va ser l'únic que hi va posar un xic de llum. Un ambient ben estrany, en un Montilivi buit. D'espectadors i de futbol. I les opcions d'ascens que minven, cada cop més. La reacció, cada cop més necessària tenint en compte que ni el play-off està ara mateix assegurat.

Encomanat per un context enrarit, diferent a tot allò viscut fins ara, i empès per una dinàmica que l'ha fet marxar a mig gas, l'equip només va oferir un primer quart d'hora acceptable, abans de recuperar la seva versió més grisa i apàtica. La de Las Palmas, per recordar-ne una de recent, però també la mateixa que l'ha acompanyat durant unes quantes jornades aquesta temporada. D'ambició, almenys d'entrada, se li'n va veure més que l'oferta al Gran Canaria. Un petit miratge que va durar uns minuts. Posant-hi una mica de ganes, donant velocitat a la circulació de la pilota i mirant de connectar amb Stuani, es va generar cert perill. El cop de cap de rigor de l'uruguaià, aquest cop perquè s'acabés perdent pel damunt del travesser; un remat creuat d'ell mateix que va rebutjar Luca; i un xut de Maffeo que va sortir un xic desviat. Aquest va ser tota la posada en escena ofensiva dels gironins abans del descans. Quan se li va acabar la benzina, o potser les idees, se'n tornem-hi. Borja García i Samu Sáiz, qui ahir tornava a l'onze, apareixien molt poc entre línies. Tant Aday com Mojica participaven poc en atac per bandes. I Stuani es feia un tip de demanar pilotes i de no rebre'n cap ni una. Ja li va anar bé al Racing, que no va haver de patir gaire més i que es va espolsar la pressió de sobre i va mirar cap endavant, decidit a fer la guitza i condicionat per una classificació que el colla a cada jornada que passa. Un cacau de l'habilidós Lombardo a mans de Riesgo, una centrada perillosa de Carmona que no va trobar porteria i sobretot una falta llunyana que va acabar a córner, van ser els avisos. Però no només això. Els d'Oltra van ser capaços d'igualar la balança de la intensitat i del domini. El cuer jugava sense patir al camp d'un teòric candidat a l'ascens. Mèrit que els de Pep Lluís Martí s'havien de guanyar millorant, i no pas poc, després del descans.

Stuani i poc més

L'esperada i necessària reacció no va arribar només tornar dels vestidors. És més, l'inici del segon acte va ser esgarrifós. Allargant la desconnexió dels últims minuts, el 0-1 no va arribar perquè Asier Riesgo així ho va voler. El porter va salvar els mobles, evitant un mal major que hauria posat les coses encara més complicades, amb una gran mà davant el llançament de falta de Borja Galán. Una ocasió que arribaria després d'una incomprensible pèrdua de Gumbau, que va deixar-se robar la cartera prop de la frontal abans de fer caure NKaka. No li agradava gens ni mica el que estava veient a un Pep Lluís Martí que va decidir fer un doble canvi. Les dos pivots, cap a la banqueta. El seu lloc el van ocupar Àlex Granell i Christian Rivera, que tornaven a la convocatòria després de no viatjar a Las Palmas per culpa d'unes molèsties musculars. Abans de tenir temps de comprovar si el canvi ajudaria a revifar l'equip, Ignasi Miquel va gaudir d'una immillorable ocasió per desequilibrar el marcador. El central ho va fer tot bé menys la rematada, que va ser horrible. En una falta llunyana, el 2 es va desmarcar a la perfecció, quedant-se tot sol davant Luca. La pilota va anar directa al seu cap, però a l'hora d'executar, no se'n va sortir. Ocasió perduda. Mala decisió, tenint en compte que al Girona li estava costant un món generar perill i que cada oportunitat era or.

Amb cada cop menys temps de maniobra i una imatge cada cop més decebedora, Martí tornava a moure fitxa. De nou, doble canvi, per intentar sacsejar alguna cosa. Per mirar de reaccionar, de despertar. Acabava de treure la defensa in extremis una centrada ben perillosa d'un Racing que continuava creient en les seves opcions de puntuar. Suficient per moure la banqueta. Ja n'hi va haver prou per a l'intermitent Samu Sáiz. Suficient també per a Aday. Un i altre van deixar el seu lloc al camp a Jonatan Soriano i Gallar. N'hi hauria prou amb això? És cert que l'equip va guanyar metres. Empès per la necessitat i perquè millorar l'ofert fins llavors no era massa difícil, es va començar a treure el nas pels dominis de Luca. Per començar, Mojica amb una centrada-xut molt potent que no va trobar porteria. Després, reclamant un possible penal que l'àrbitre va passar per alt. Molt més clara, l'acció de Cristhian Stuani, desaparegut fins llavors, però que va tenir el primer a les seves botes. Va rebre a tres quarts de camp i després de burlar el seu marcador, va provar un xut creuat que va sortir prop del pal. Així tampoc. El temps s'esgotava i ja amb Jairo al camp, a la desesperada va arribar l'última. Aquest cop Gallar en va ser l'autor. Fuetada que va fregar el travesser. Era massa demanar. L'empat final, tant previsible com preocupant.

GIRONA 0 - 0 RACING

GIRONA: Riesgo, Maffeo, Ignasi Miquel, Juanpe, Mojica, Gumbau (Rivera min. 56), Diamanka (Granell, min. 56), Samu Sáiz (Jonatan Soriano, min. 69), Borja García (Jairo, min. 82), Aday (Gallar, min. 69) i Stuani

RACING: Luca, Carmona, Buñuel, Alexis (Figueras, min. 45), Olaortua, Abraham, Toribio (Kitoko min. 73), Nkaka (Mario Ortiz, min. 82), Borja Galán (Cejudo min. 73), Lombardo (Nico Hidalgo, min. 82) i David Rodríguez

ÀRBITRE: Trujillo Suárez (Comitè de Tenerife). Ha amonestat Mojica, Aday, Maffeo (Girona); Toribio, Alexis (Racing)

ESTADI: Montilivi