17 de juny de 2020
17.06.2020
Diari de Girona

Ni des del «cec» Palco dels Sastres s'intueix un bon Girona

17.06.2020 | 00:41
Ni des del «cec» Palco dels Sastres s'intueix un bon Girona

L'speaker de Montilvi anuncia l'alineació del Girona amb la potència d'una megafonia que, amb Montilivi orfe de públic, fa ressonar els noms de Borja García o Stuani fins a bastant més enllà dels desèrtics edificis de la universitat. Just davant de l'entrada de la facultat, hi ha l'antic Palco del Sastres. Abans, quan l'actual grada de preferent era poc més que un somni dels pocs que encarava pensaven (amb raó) que el Girona podria arribar un dia al futbol professional, des d'aquest punt es podien veure els partits de franc. Ara, amb un estadi que ja ha tastat la Primera Divisió, el Palco dels Sastres s'han convertit en un anacronisme, gairebé en una llegenda urbana de Girona, a qui només l'obsessió per recuperar el «futbol-negoci» de Javier Tebas ha donat una nova oportunitat.

El Girona feia tres mesos que no jugava a Montilivi, l'equip està a deu jornades de repetir la proesa de pujar a Primera Divisió i el partit es jugava sense públic. Tres motius per pensar que, tot i la intermitent companyia de la pluja, algú s'atreviria a acostar-se fins al Palco del Sastres. Però, en el moment de començar el partit, només hi havia un aficionat gironí mirant cap a la porteria d'Asier Riesgo. L'únic part del camp que es veu des del nou Palco del futbol modern. És jove, va sol, no és soci però «m'agrada molt el futbol i he passat a veure què es veia». Al cap de poc, amb la pilota ja rodant, n'arriba un altre i, quan semblava que els crits dels futbolistes serien els únics que trencarien la pau del barri, apareix el Jovent Gironí. «Un futbol sense públic és com una paella sense arròs», creuen i, per això, havien arribat a Montilivi des de bastant abans de l'inici del partit. I en aquell moment, quan passada l'enorme massa de ferros que és la grada de preferent el partit anava pel minut 10, els joves seguidors gironins es van instal·lar al Palco dels Sastres per cantar, animar i intentar un Girona que no estava aconseguint superar el cuer de la categoria. Ni la pluja, ni la presència, a pocs metres, de la furgoneta dels Mossos d'Esquadra van frenar les seves per viure el futbol de manera diferent de la que dissenya Javier Tebas amb el suport i la complicitat de tots els clubs. Llàstima que ni ells, des de la poca visió que ofereix el nou Palco del Sastres, poguessin intuir un bon Girona. O almenys un grup de jugadors que transmetessin la sensació de tenir fam de pujar a Primera Divisió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook