03 de juliol de 2020
03.07.2020
Diari de Girona
Girona 10Saragossa

Per més canvis que es facin, Cristhian Stuani

Una actuació pletòrica del davanter uruguaià eclipsa el debut de Francisco Rodríguez a la banqueta del Girona, que es tanca amb una important victòria al Saragossa. El 7 fa l'únic gol del partit des del punt de penal, suficient perquè l'ascens directe s'acosti als sis punts

03.07.2020 | 15:34
Per més canvis que es facin, Cristhian Stuani

Ja poden anar passant entrenadors. Els que siguin. Si es vol retocar el dibuix una i altra vegada, doncs també. Que ara es mira de posar una peça o una altra? Endavant. Per més retocs, invents i experiments que es facin, hi ha una cosa que mai canvia. El talent i la fam de Cristian Stuani. La fam de fer gols, per descomptat. Però també el seu treball incansable, el que li ha donat tant el Girona des que l'estiu del 2017 es lligava la seva incorporació. A Primera i també a Segona, la seva aportació ha sigut és i segurament serà or. Va ser el factor diferencial el dia que Francisco Rodríguez agafava les regnes d'un equip que semblava condemnat a la irregularitat, però que podria haver despertat a temps. Una actuació convincent contra un rival directe com ho és el Saragossa la decidia un penal que Stuani acabaria fent pujar al marcador. L'1-0 final calma els ànims. Al vestidor, als despatxos i també entre l'afició, que s'ho mira des d'una altra perspectiva. L'ascens directe és encara lluny, a sis punts, però una mica més a prop. Un partit que pot convertir-se en un punt d'inflexió, que torna a reactivar les opcions d'ascens i que confirma que el play-off, com a mínim des de fa uns mesos, s'ha convertit en l'hàbitat natural.
Un canvi de cromos a la banqueta, sigui quin sigui, sol venir acompanyat de la mà d'una revifalla de l'equip de torn. Es posa més la cama, la intensitat és una altra i també l'actitud. Amb Francisco, el quart tècnic de la temporada, va passar tres quarts del mateix. Sense viure una revolució amb totes les lletres, amb tres retocs a l'onze, al Girona se'l va veure amb una o dues marxes més que d'altres dies. És l'únic camí si es vol aspirar a alguna cosa a la part alta de la classificació i més si el rival és el Saragossa, un candidat amb totes les lletres a l'ascens i un conjunt que, si li deixes metres, pot ser letal. Per si les mosques, la consigna era clara: pressionar a dalt, deixar-se de romanços al darrere i buscar el gol de bon inici. Una altra cosa és que a l'hora de dur-ho a la pràctica, la cosa funcioni. El retorn de Maffeo i Mojica les bandes, un recuperat d'unes molèsties i l'altre sense el càstig que li havia imposat Martí, dotaven l'equip de més armament ofensiu a un i altre costat. A tots dos se'ls va veure més actius que darrerament, però qui va portar el pes de l'atac d'entrada va ser Samu Sáiz abans que Stuani acaparés tota l'atenció superat el temps de descans. Fins llavors, Samu era l'únic capaç de desequilibrar, d'encarar els rivals, de fer coses diferents. El 14 deixava detalls de qualitat, mentre Borja García intentava filtrar passades sense massa èxit. Aday es deixava la pell i feia el que podia, condicionat per una targeta massa matinera, com també li va passar a Ignasi Miquel, escudat en tot moment per un Juanpe imperial que va ratllar la perfecció.
El pas endavant va ser una evidència, com també que al Girona, malgrat el potencial que se li suposa a la plantilla, li costa generar perill i encara més, marcar gols. Borja va etzibar un cacau als quatre minuts enviant la pilota a tocar del travesser, mentre que no massa més tard, ell mateix xutava creuat. Llavors, torn per a Stuani. Una vaselina tova que no va trobar porteria i després, al llindar del descans, a punt va estar d'atrapar una exquisida centrada de Sáiz. D'un dit va anar que el 7 no va rematar davant Cristian Álvarez. Pocs arguments ofensius a banda i banda, encara que el Saragossa, quan s'hi posava, feia activar els cinc sentits. Ben poc necessitaven Burgui, Puado i companyia per fer anar de corcoll la defensa blanc-i-vermella. Això sí, Riesgo només va haver d'aparèixer un cop per rebutjar, en dos temps i com va poder, un cacau potent de Burgui. El control era altern, amb minuts per a cadascun dels dos equips. Un duel de poder a poder, d'un ferm candidat a l'ascens que no ha tornat massa bé de l'aturada però que és ben perillós, i d'un Girona que, malgrat col·leccionar ensopegades i anar cremant oportunitats i entrenadors, continuava ben viu en la pugna per la promoció al fallar la majoria dels rivals directes que intenten colar-se al play-off.
La balança es va començar a desequilibrar als primers compassos del segon acte. Moment en què va aparèixer Stuani, afavorit de la velocitat de creuer que va injectar l'equip, cada cop més intens a mesura que avançaven els minuts i el vent bufava a favor. La intensitat era una altra. Suficient per obligar a endarrerir alguns metres al rival, que esperava la seva oportunitat al contracop, però que patia quan els gironins creuaven el mig del camp. Stuani va avisar al 50, amb un cop de cap marca de la casa que es va perdre per ben poc. Era la seva manera d'alertar a la defensa. De dir als rivals que per més minuts que acumulin les seves cames, ell sempre és allà. Preparat, atent, decidit a fer mal. I molt que li va fer al Saragossa. Clemente, massa innocent, va sortir-lo a buscar al lateral de l'àrea quan l'uruguaià controlava una pilota. El va atropellar. No calia, però ho va fer. Milla Alvéndiz no s'ho va pensar dues vegades i va decretar penal. Stuani enganyava Cristian Álvarez des dels onze metres, amb un xut a tocar del pal dret. Era el seu 25è gol de la temporada. Un argument més per fer més gran la seva llegenda. I no en són 26 perquè just després, el seu cop amb la testa llepava el pal. Eren els millors minuts del Girona. El setge era un fet i Granell s'animava de lluny, xutant una falta que no va anar massa ben dirigida.
N'hi va haver més. Una acció de Puado dins la seva pròpia àrea, en què va semblar que tocava la pilota amb les mans, van fer que l'àrbitre tornés a xiular penal. El suspens es va allargar més de tres minuts perquè Vicandi Garrido, el col·legiat encarregat del VAR, no es va voler mullar i li va passar la patata calenta a Milla Alvéndiz, que ho va veure bastant clar quan es va acostar a la televisió. No era penal. Suficient per perdre uns quants minuts. Temps que s'anava sumant amb el triple canvi del Saragossa. Li van entrar les presses als aragonesos, que van pujar les revolucions però no van generar perill. Molta pilota penjada per topar-se, una vegada i una altra, amb un Juanpe expeditiu.
Francisco va esperar-se fins al 78 per fer el primer dels seus tres canvis. Valery va donar aire fresc a l'atac i no va arribar per ben poc a una centrada al segon pal massa passat de Stuani. L'uruguaià també va deixar empremta en un temps de descompte que es va fer etern. Classe d'ofici del davanter, aguantant la pilota i rebent faltes. Sabent aturar el joc quan era necessari. Se'n va beneficiar el Girona, que va guanyar en el debut de Francisco, superant a un rival directe com ho és el Saragossa i veient com l'ascens directe és una mica més a prop. La propera parada, dilluns a Gijón.


Girona: Riesgo, Maffeo, Ignasi Miquel, Juanpe, Mojica, Gumbau, Granell, Borja García (Diamanka, min. 92), Aday (Gallar, min. 88), Samu Sáiz (Valery, min. 78) i Stuani.

Saragossa: Álvarez, Vigaray (Delmás, min. 73), Atienza, Clemente, Nieto, R. Guti, D. Torres, Igbekeme (Soro, min. 69), Burgui (Álex Blanco, min. 74), Puado (Linares, min. 74), i Luis Suárez.

Gol: 1-0, min. 56, Stuani de penal;

Àrbitre: Milla Alvendiz (Comitè andalús); VAR: Vicandi Garrido (Comitè basc);
Han vist targeta groga Aday, Ignasi Miquel i Gallar, del Girona; i Dani Torres i Luis Suárez del Saragossa;

Estadi: Montilivi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook