Torna avui el Saragossa a Montilivi. Ho fa tres anys després de l'última vegada. Un partit amb més història en l'abans i el després que no pas en el durant. 90 minuts i el corresponent afegit de no-res van precedir una celebració històrica, majúscula, que s'allargaria uns dies i que deixaria Girona sense veu. L'històric ascens de l'equip a la Primera Divisió es va gestar a foc lent, gràcies a uns mesos molt bons de competició, i a un final no apte per a cardíacs en què es va arribar amb poc aire però suficient per atrapar el cim. La fita va ser matemàtica el 4 de juny del 2017. Amb un punt n'hi havia prou per pujar. El mateix que necessitaven els aragonesos per salvar-se. Tot el que s'havia especulat al llarg dels dies previs va acabar passant. Poques accions de perill, per no dir gairebé cap, i els porters convertint-se en un espectador més. Barreja de rauxa i nervis a la graderia fins a l'esclat final, quan l'àrbitre, Arcediano Monescillo, va dir que ja n'hi havia prou, que la gent podia saltar a la gespa i deixar-se anar. Un 0-0 sense pràcticament res a destacar, llevat del que va significar.

Pedro Alcalá, Juanpe Ramírez, Jonás Ramalho, Johan Mojica, Borja García, Aday Benítez i Àlex Granell són els futbolistes de l'actual plantilla del Girona que aquell dia van tenir minuts. Tots ells van ser titulars. A l'altra banda, la nòmina es rebaixa. Álvaro Ratón, Javi Ros i Alberto Zapater. Ha canviat el conjunt català, però malgrat el salt a la Primera Divisió i el posterior descens encara hi ha algunes cares que es mantenen a la plantilla. Molt més ha variat el Saragossa, un club que cada dos per tres canvia de peces i que aquests tres últims cursos no ha fet cap mena d'excepció. Cares noves també a les banquetes. Ni Pablo Machín ni tampoc César Láinez hi són. Han deixat pas a Francisco Rodríguez, que debutarà avui amb els gironins, i a tota una institució com és Víctor Fernández.

Més victòries que derrotes

El 0-0 del 2017 segurament serà la visita del Saragossa a Girona més recordada. Però n'hi ha hagut més i no pas poques. Entre Vista Alegre i Montilivi, catalans i aragonesos s'han vist les cares onze vegades. Avui serà la dotzena. Els precedents són més favorables als de casa, encara que també és cert que la victòria no s'hi queda des de fa sis anys. Va ser el 2014, amb un 2-0 (gols de Timor i Ortuño) camí d'una permanència increïble amb Machín a la banqueta.