Tot semblar estrany, però de la roda de premsa de presentació de Francisco, feta abans d'ahir en la prèvia del partit contra el Saragossa, el que més m'interessava era escoltar Quique Cárcel. El director esportiu del club gironí és el pal de paller del porjecte i el nexe d'unió entre Unzué, Moreno, Martí i Francisco.

D'entrada que sigui així ja és un daltabaix, perquè tenir quatre entrenadors en una mateixa campanya és haver anat constantment pel pedregar. Em vaig escoltar més d'un cop la seva compareixença i entre les moltes coses interessants que va dir n'hi ha una de vital importància: després del partit del Màlaga en el vestidor regnava la tristesa i veia els jugadors amb poca força mental.

I dic que és de vital importància, perquè el mateix Quique deia que ell es regeix més per sensacions que per resultats. O sigui, un resum perfecte del que l'equip viu aquesta campanya, ni guanya, ni convenç i a poc a poc s'ha anat apagant.

El problema és que en més d'una ocasió, el director esportiu es refugia en el clàssic que això és futbol. I quan això passa, sol ser símptoma que s'esgoten els arguments. Quique parlava, ja amb l'arribada de Francisco, d'ambició, motivació i creença per aconseguir l'objectiu de l'ascens, però també va admetre que en comptes de fer-li l'encàrrec a Francisco va ser ell qui li va preguntar al tècnic si s'hi veia en cor. O sigui, l'home del projecte s'ha posat en mans del quart entrenador de la temporada.

Perquè de tota la roda de premsa, el més important de Quique Cárcel no és el que va dir, sinó precisament el que no va dir. Poden anar a internet, buscar-la i escoltar-la i veuran que ni un sol cop, ni un, diu que l'equip pujarà.

En cap moment es mostra convençut que l'objectiu es compleixi i ho deixa tot en declaració de bones intencions, paraules més o menys estudiades o com a molt en la visió que l'equip ha estat tots aquests mesos bipolar. El més valent que diu en la seva compareixença és un literal: «Vull pensar que ho aconseguirem». I també un: «Anem a creure que es pot fer». Mai cap rotunditat de lideratge, tot al contrari, aigua al vi amb un altre literal: «És difícil perquè hi ha molta gent com nosaltres en aquesta lluita».

I escoltant-lo des de fora, tota la sensació que la situació l'ha superat, que el mal moment, els quatre tècnics i com deia ell mateix, aquest darrer any i tres mesos en què les coses han anat en contra, també el tenen dins del vestidor de Màlaga, trist i amb poca força mental per aixecar els ànims internament, quan més falta fa.

O sigui que, encomanats a Francisco i que sigui el que el futbol vulgui. I al final, com deia Quique, ja farem les valoracions.