07 de juliol de 2020
07.07.2020
Diari de Girona

Granell: «El Girona se sent fort i poderós»

El capità, que ha fet història superant Migue (222) com el futbolista amb més partits de blanc-i-vermell a l'elit (224) diu que vol tornar «el club de la meva vida» a Primera

07.07.2020 | 16:52
Granell: «El Girona se sent fort i poderós»

Àlex Granell ha fet història, una vegada més, amb el Girona, superant Migue (222) en número de partits disputats de blanc-i-vermell en el futbol professional. Amb el de dilluns a Gijón, ja en són 224, i no sembla que el migcampista gironí estigui disposat a aturar-se aquí. Al contrari, té encara moltes metes per creuar, començant per la que es va posar entre cella i cella l'any passat després del traumàtic retorn a Segona. Granell vol tornar el club «de la meva vida» a Primera, i no pensa regatejar esforços en els quatre partits de Lliga regular que queden ni en l'hipotètic play-off que vindria a continuació. I si el Girona s'hi classifica, per la promoció, optimisme màxim: «Tenim capacitat i experiència per afrontar-lo amb garanties d'èxit», va assegurar en una entrevista amb els mitjans del club.

L'aventura professional de Granell a Montilivi va arrencar un 24 d'agost de 2014, contra el Ràcing. Al camp hi era tota la seva família i allò, per a ell, ja era un èxit inimaginable. Havia estat al club en el futbol base, però en va haver de sortir per buscar-se la vida. Fins que al final de la convulsa temporada 2013/14, quan l'equip es va salvar pels pèls de baixar a Segona B amb Pablo Machín a la banqueta, l'aleshores director esportiu, Oriol Alsina, va incorporar-lo provinent del Prat, que havia baixat a Tercera, encara amb el dubte de saber a quina categoria actuaria l'equip. Aquell Girona es va salvar i, per tant, Granell va poder debutar al futbol d'elit. Sis anys més tard n'és el capità i acumula 224 partits, entre Primera, Segona i Copa.

Fins la setmana passada al capdamunt del podi hi havia una llegenda com Migue González. El defensa, l'autor del gol de l'històric ascens a la divisió de plata contra el Ceuta el 2008, en sumava 222. Una xifra que augmenta fins als 249 si també es comptessin els duels a Segona B, una categoria semiprofessional que Granell coneix però que mai ha provat amb el conjunt gironí.

«L'amor pel club és un factor diferencial, l'estima de ser gironí i jugar al Girona és un tresor que està a l'abast de pocs jugadors. Som aficionats que tenim la sort de decidir partits i això és un factor diferencial que m'ha ajudat a superar moments complicats», apuntava el migcampista en l'entrevista. Així recordava dos partits clau, aquell Girona-Racing de l'estiu de 2014, el del debut, i el de l'agost de 2017 contra l'Atlètic de Madrid, amb l'estrena a Primera. Del duel contra els càntabres detalla que «sabia de la importància de debutar a Segona, amb tota la família al costat, per tot el que va suposar, després d'un estiu amb neguit pel futur incert que hi hauria amb mi». Amb 88 minuts de presència al terreny de joc, va ser part activa de la victòria (1-0) davant del Racing, en un any que acabaria amb l'equip fent 82 punts i perdent l'ascens directe en la tràgica tarda del Lugo. L'altre partit destacat, el Girona-Atlètic, el posa d'exemple perquè «havíem aconseguit una fita inimaginable, com l'estrena a Primera, una fita que havíem perseguit i persistit aixecant-nos de derrotes complicades. Va ser un dia assenyalat pel club, l'afició i la ciutat. És impossible d'esborrar, allò».

Convertit en capità i peça indiscutible al mig del camp, Àlex Granell diu que «per mi és un orgull, una felicitat absoluta, una cosa inimaginable fa uns anys» el poder liderar el rànquing de futbolistes amb més partits de blanc-i-vermell a l'elit. Apunta que s'ho pren com «un repte assolit» perquè ha pogut anar «acumulant partits i passar a la història tant a nivell col·lectiu, amb fites increïbles,com en l'individual, superant gent emblemàtica del club. M'afalaga liderar aquesta llista». Preguntat per en quins futbolistes s'emmiralla, el futbolista gironí no té dubtes i assenyala d'altres antics capitans, íntims amics seus, com Eloi Amagat (Olot) i Pere Pons (Alabès). En aquest punt recorda l'orgull que va representar liderar «un tribot gironí» durant molts anys amb ells dos.

Tornar l'equip «allà on es mereix», és a dir a Primera, és ara el que centra el capità. En aquest sentit, a falta de quatre partits per acabar la Lliga regular, considera que l'equip «ha arribat al tram final en una dinàmica molt positiva» i que se sent «fort i poderós» per aconseguir recuperar la categoria perduda. Després d'empatar contra l'Sporting de Gijón a El Molinón (0-0), Granell es va voler mostrar «molt optimista» pel que fa a les possibilitats del Girona d'acabar fent el salt de categoria aquest estiu.

«Queden quatre partits, i som molt conscients de tot el que hi ha en joc. Els afrontem amb la màxima exigència i la màxima responsabilitat, i sabent que cada partit és transcendental», va admetre el capità del Girona, que es troba en el cinquè lloc de la classificació, a cinc punts de la segona plaça i amb tres de marge sobre els principals perseguidors, Rayo, Tenerife i Alcorcón. Granell va remarcar que «la plantilla és madura» i, alhora, va dir que, si cal fer el play-off per pujar, tenen «les garanties i l'experiència per poder-lo viure amb èxit». «Sóc molt feliç jugant al club de la meva vida. I ara vull intentar tornar el Girona on es mereix: a Primera», va afegir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook