Si el Girona vol disputar el play-off d'ascens, s'haurà d'acostumar a jugar partits com el d'ahir contra l'Almeria. Un duel entre clars aspirants a tot que no han fet els deures i s'ho han de jugar tot a la carta de la promoció. Tensió, nervis, pressió, responsabilitat i un petit detall que decideix el partit. I al Girona de Francisco aquests detallets li cauen, de moment, del seu costat. Ahir en un altre partit molt trabat i tancat, en què l'Almeria fins i tot va tenir més ocasions per marcar, un penal sobre Valery a un quart d'hora pel final va suposar la victòria del Girona. Stuani no va perdonar des del punt fatídic i abans Riesgo havia mantingut amb vida l'equip. La victòria deixa el Girona amb un coixí de 4 punts sobre el setè i el manté a 5 punts de l'ascens directe. Francisco ha trobat la tecla.

En poc més de quinze dies el Girona es juga la temporada i Francisco té clar des que ha arribat que vol fer-ho amb els seus millors homes. Li és igual que descansin ben poc entre partit i partit i confia en un bloc de jugadors que toca ben poc. Ahir, de fet, a part de l'entrada forçada de Calavera pel lesionat Maffeo, només va fer un parell de canvis més, i va variar els homes de banda amb els retorns d'Aday i Borja García per Valery i Gallar. Amb l'empat a Gijón de dilluns (0-0) es va perdre l'últim tren cap a l'ascens directe i el partit d'ahir era clau per a assegurar-se un bitllet per a la promoció. Un examen d'altíssima exigència i, de passada, un petit tastet del que pot ser el play-off, contra un rival potentíssim com l'Almeria. Els andalusos, temibles a domicili amenaçaven la fortalesa del Girona a Montilivi. Francisco ho sabia i va demanar als seus màxima atenció d'entrada.

Si en una cosa havia millorat el Girona d'ençà de l'arribada del nou tècnic, havia estat en la solidesa defensiva perquè tant contra el Saragossa com a Gijón, l'equip havia deixat la porteria a zero. No encaixar és el primer pas per a guanyar els partits i això, amb Francisco l'equip ho ha entès. Amb aquesta premissa, els gironins van entrar al partit amb seriositat i intensitat però amb moltes precaucions. Els primers minuts van ser de tempteig amb el Girona tallant tots els intents de combinar ràpid de l'Almeria. Els porters van ser els protagonistes de la primera acció de perill del partit. Primer Riesgo va atrapar bé un xut de Vada que havia entrat fins a la cuinda i, en el contracop posterior, va ser Fernando qui va neutralitzar l'intent d'Stuani, amb poc angle, de marcar. El partit era viu i el Girona en duia la iniciativa, mentre l'Almeria esperava la seva opció al contracop. Els de Francisco van tornar a trepitjar l'àrea amb perill encara abans de la mitja hora amb una gran acció individual d'Aday que el porter Fernando va desviar amb encert.

A mesura que passaven els minuts, el partit guanyava en intensitat però sense que mai els equips es perdessin el respecte. Hi havia por de cometre cap errada que costés algun gol. En aquest sentit, a punt va estar l'Almeria d'avançar-se un córner regalat entre Riesgo i Calavera que Núñez no va saber rematar bé de cap. Va ser un petit ensurt per acabar una primera part en què el Girona havia competit bé però tornava a acusar més presència ofensiva. Aday i Stuani havien tingut un parell d'arribades sí, però insuficient per a perforar la porteria de Fernando i obrir la llauna. L'uruguaià, molt ben marcat per dues torres com Maras i Costas, amb prou feines havia pogut participar en el joc.

La represa va començar sense canvis a cap dels dos equips. El Girona necessitava fer un passet més ofensivament per a buscar el gol de la victòria. Això sí, fer-lo comportava el risc d'obrir la via per al contracop dels andalusos. L'Almeria va tornar a posar la por al cos als gironins en les primeres accions de la segona part. De la mà de Darwin Núñez, els visitants van plantar-se amb molt de perill a l'àrea d'un Riesgo que va haver de salvar l'equip dues vegades consecuties. Primer amb un xut centrat que va atrapar bé i després, un cop l'uruguaià s'havia rifat Juanpe, va desviar com va poder una rematada seca encara més clara. L'Almeria s'havia estirat i semblava fer un pas endavant. De fet, l'empat no li servia de gaire per seguir l'estela de l'Osca i continuar aspirant a l'ascens directe.

El Girona necessitava reaccionar. Borja García i Samu Sáiz no es trobaven i, amb l'acumulació de jugadors visitants al mig del camp, era impossible que la pilota arribés en condicions a Stuani. Ignasi Miquel ho va intentar amb un cop de cap a la sortida d'un córner que no va trobar el camí de la porteria. El cansament començava a entrar en joc i Francisco va decidir moure la banqueta. Com a Gijón, va retocar les bandes amb l'entrada de Jairo i Valery per Aday i Borja García. Un cop de cap alt d'Stuani i un xut de fora l'àrea desviat de Valery van ser els primers brots verds del Girona a la segona part. Tot i això, no hi havia maneres. Tanmateix, els de Francisco van trobar una via inesperada gràcies a través dels onze metres. En una acció sense aparentment gaire perill, David Costas va deixar anar el colze a Valery dins l'àrea i l'àrbitre va xiular penal. Stuani, qui si no, va ser l'encarregat de transformar-lo i avançar els gironins a poc més d'un quart d'horeta pel final.

El gol havia arribat en un bon moment però restaven els minuts més del partit. L'Almeria va posar tota la carn a la graella amb l'entrada de dos davanters més, Juan Muñoz i Barbero a la recerca de l'empat . Per la seva banda, Francisco es protegia retirant Samu Sáiz i fent entrar Alcalá. Ara sí que la tensió era màxima. L'Almeria acumulava molta gent a la zona de tres quarts i obligava el Girona a fer un pas enrere.

Girona: Riesgo, Calavera, Juanpe, Ignasi Miquel, Johan Mojica, Granell, Gumbau (Diamanka, m.82), Aday (Valery, m.63), Samu Sáiz (Alcala, m.85), Borja García (Jairo, m.63) i Stuani.

Almeria: Fernando, Romera (Appiah, m.71), David Costas, Maras, Ivan Martos, De la Hoz, Petrovic (Juan Muñoz, m.78), Lazo (Guerrero, m.71), Vada (Barbero, m.82), Fran Villalba i Darwin Nuñez.

Gol: 1-0,m.76, Stuani.

Àrbitre: De la Fuente Ramos. Grogues Juanpe i Jairo (Girona); Martos i David Costas (Almeria)