Cridat a fer grans coses a principis de temporada i assenyalat per tothom com el gran rival a batre, el Girona començava la temporada 2019-20 com el gran favorit a tot. El límit salarial més alt de la categoria (29 milions d'euros) va permetre renovar Stuani, mantenir bona part del gruix del curs anterior a Primera i pagar traspassos per Samu Sáiz o Gallar. A més a més, van arribar homes de molt de nivell per a la categoria com Jozabed (Celta), Diamanka (Numància) o Miquel (Getafe) i es va aconseguir recuperar Maffeo (Stuttgart). Tot plegat, una plantilla amb molts de noms importants que, tanmateix, mai ha acabat de rutllar. Ni Juan Carlos Unzué primer ni tampoc Pep Lluís Martí, després, van ser capaços de treure el rendiment esperat a l'equip i això els va costar el càrrec. Ja a la desesperada en un últim intent per no perdre el tren dels play-off, el Girona va decidir encomanar l'equip a Francisco Rodríguez.

A fe que l'ha encertada. De penal, patint i amb un joc més efectiu que vistós, Francisco ha trobat la fórmula i ha aconseguit fer despertar el Girona a temps. Segurament el tren de l'ascens directe s'ha escapat i ja no s'hi és a temps, però d'ençà de l'arribada del tècnic andalús, l'equip ha sumat 7 punts de 9 i no ha encaixat cap gol. A banda de consolidar l'equip en posicions de play-off, és també que el Girona ofereix una sensació de solidesa defensiva inèdita fins fa quinze dies que li pot anar d'allò més bé per si s'acaba classificant per les eliminatòries d'ascens. Amb tres jornades per jugar-se, el Girona té 4 punts d'avantatge respecte al setè classificat i és a 5 de l'Osca, en ascens directe. L'objectiu és clar: acabar de lligar el bitllet pel play-off diumenge a Lugo, divendres contra el Cadis a Montilivi i el dilluns següent a Alcorcón a l'última jornada. En aquest sentit, en el cas que el Girona sumés els 9 punts en joc arribaria als 68, xifra amb la qual mai cap equip ha aconseguit pujar directament. Qui ho va aconseguir amb menys punts va ser el Deportivo de la Corunya el curs 2013-14, que ho va fer amb 69, un menys que el Girona 16-17 (70).

El Cadis va posar la directa només començar la temporada i va mantenir un pinyó fix durant moltes setmanes que li hauria de valer avui per tornar a Primera 14 anys després. Ara bé, a part de l'ascens imminent dels andalusos i del descens matemàtic del Racing de Santander i l'Extremadura a Segona B, tota la resta està per decidir en una Segona Divisió, un any més, d'allò més emocionant.

«La categoria és d'allò més igualada», solen recordar els entrenadors en gairebé cada conferència de premsa. No els manca raó tampoc enguany malgrat l'aturada de la competició per la covid-19. Això farà que l'ascens aquest curs no acabi sent gaire car. Llevat del Cadis, que ha continuat a la seva, el Saragossa s'ha enfonsat i ha perdut tot l'avantatge que tenia respecte a l'Osca, que no només l'ha avançat sinó que ja compta els dies per celebrar l'ascens. Els de Míchel Sánchez poden acabar la temporada amb 73 punts com a molt, la xifra més baixa des del curs en què va pujar el Girona (16-17) amb 70. Per aconseguir-ho, però, hauran de guanyar avui a Santander, a casa contra el Numància i a Gijón en l'últim partit. Si fallen en algun partit, Saragossa, Almeria i, qui sap si el Girona, estaran atents per mirar d'aprofitar-ho.

Aspirants al «play-off»

Pugi o no l'Osca, el que sembla clar és que tres dels quatre bitllets per al play-off seran per Saragossa -o Osca-, Almeria i Girona. El quart se'l rifen una bona colla d'equips. Ben bé mitja dotzena tenen encara aspiracions d'accedir a la promoció. Qui s'hi va ficar dijous va ser el Rayo que, amb la victòria contra el Numància, s'hi ha colat fent-ne caure l'Elx. Els madrilenys, que com el Girona i l'Osca van baixar de Primera la temporada passada, arriben en una bona dinàmica en aquest tram final i sumen 56 punts. Ben a prop, però, hi són l'Elx amb 55, el Fuenlabrada i el Tenerife amb 54 i el Mirandés i l'Alcorcón amb 53. L'Sporting, amb 51, ja queda un xic més lluny. Tot plegat dibuixa un tram final de Lliga d'allò més emocionant en què les calculadores de probabilitats trauran de ben segur fum tant per dalt com també per baix.