14 de juliol de 2020
14.07.2020
Diari de Girona

El mal paper lluny de casa és com la cançó de l'enfadós

L'última ensopegada a domicili, l'enèsima de la temporada, manté la inèrcia negativa d'un Girona que naufraga com a visitant

14.07.2020 | 00:13
El Progreso

No hi ha manera. És com una mena de dia de la marmota, en què Bill Murray es desperta una i altra vegada per repetir, exactament, tot el que ha viscut unes hores abans. Això mateix li passa al Girona cada cop que li toca jugar un partit lluny de Montilivi. Tot el poder i la fortalesa que demostra al seu estadi s'esmuny quan es vesteix de visitant. Curiosa dicotomia la de l'equip blanc-i-vermell. El pressupost més alt, el candidat a l'ascens, no se'n surt a fora. Ni al setembre, ni a l'hivern, ni tampoc ara. A Lugo, enèsima patacada. Aquesta, de les que fan mal, amb un gol en contra al darrer sospir per evitar, una vegada més, guanyar un partit a domicili. La tendència, clarament a la baixa, feia molt de temps que no la vivia el conjunt blanc-i-vermell, acostumat a presentar uns números acceptables lluny de casa. Però ara, quan la lliga regular és a punt d'acabar-se, ha quedat clar que els guarismes d'aquest any són molt millorables.

Ni amb Juan Carlos Unzué, tampoc amb Pep Lluis Martí ni ara amb Francisco Rodríguez. El Girona és actualment el quart pitjor visitant de tota la Segona Divisió A. Només el Racing, Ponferradina i Numància se'n surten encara menys. Són 16 punts de 60 possibles, amb un balanç deplorable: només 3 victòries (Racing, Extremadura i Fuenlabrada), 7 empats i fins a 10 derrotes. Són 19 gols a favor per 28 que s'han encaixat. Fins aquí, res de l'altre món o que es repeteixi cada dos per tres. La gravetat de tot plegat apareix quan es compara amb temporades anteriors.

Cal remuntar-se nou anys enrere per trobar un any similar. El curs 11/12, també a Segona i en el qual l'equip s'acabaria salvant a les últimes jornades després de patir uns quants canvis a la banqueta, el rendiment a fora va ser ben pobre: 14 punts de 63, amb les mateixes 3 victòries que ara, però dues desfetes més (13). En l'última dècada, aquest precedent és l'únic que empitjora el panorama actual. En la resta de comparacions, el Girona d'ara hi sortiria perdent. Sobretot quan Pablo Machín es va fer càrrec de la primera plantilla. El sorià, entre d'altres coses, va convertir l'equip en una assegurança de vida com a visitant. La temporada 14/15 va establir tot un rècord amb 42 punts a fora de 63 possibles. Van ser 13 victòries. Una més, si es compta l'assolida a Saragossa en l'anada de la primera ronda d'un play-off per oblidar. L'any després (15/16), 31 punts per ser el quart millor visitant de la categoria i un curs més tard (16/17), el de l'històric ascens, van ser 28 punts.

També a la Primera Divisió el rendiment lluny de Montilivi va ser notable, tenint en compte que el Girona era un autèntic nouvingut a la categoria. Per estrenar-se s'acabaria convertint en el setè millor visitant amb 24 punts de 57 possibles, guanyant fins a 6 partits a domicili. L'any següent, tot i no poder evitar el descens, els números a fora van ser molt bons: 22 punts, amb 9 derrotes. Una menys que ara. Per arrodonir l'actual temporada i intentar maquillar una mica els números, faltarà visitar l'Alcorcón. Què passarà?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook