Diumenge passat a l'Anxo Carro, Lugo i Girona es van retrobar per repetir part de la història. Els gironins lluitaven per posar-se per primera vegada en el que portem de campionat a dos punts de l'ascens directe mentre els locals competien per sortir de la zona de descens a Segona B. El partit semblava tancat i decidit però encara quedava la darrera jugada, una centrada a la frontal de l'àrea del Girona la refusava en curt Pedro Alcalá; l'equip no va tancar bé per assegurar-se una segona acció que va recollir Cristian Herrera per definir a la perfecció amb l'esquerra executant un tir creuat a l'escaire de la porteria defensada per Asier Riesgo. Tal com va passar fa cinc anys a Montilivi, on una rematada de cap de Pablo Caballero va fulminar les possibilitats d'ascens del Girona de Machín, la història es tornava a creuar en un moment decisiu del campionat. La victòria col·locava els gironins en posició de privilegi per a una remuntada en la classificació, l'empat el destina a lluitar per una plaça de promoció. Les possibilitats d'ascens directe es compliquen i molt per a un Girona que estava en el camí d'assolir 10 punts de 12 amb Francisco. Les derrotes de l'Osca al camp d'un Racing de Santander que ja ha perdut la categoria i l'encallada del Saragossa davant l'Oviedo beneficiaven molt un Girona que va desaprofitar una oportunitat d'or. Encara queden moltes coses en joc per tancar la temporada, com a mínim dos partits de lliga regular i tant de bo quatre de promoció d'ascens. El partit de Lugo ja ha passat però qui sap si la jugada del gol de Cristian Herrera hagués estat la decisiva del campionat.

Pressió alta i menys riscos. Amb l'arribada del nou tècnic el Girona ha canviat en alguns aspectes del joc. La pressió a camp contrari, la idea passa per condicionar el joc del rival des del seu inici, es manté alta. La gran majoria de vegades, quan el porter rival es disposa a organitzar la sortida de pilota, Stuani com a primer davanter i els tres mitges puntes que el segueixen avancen les seves posicions per poder anar a recuperar la possessió el més lluny possible de la porteria de Riesgo. No es pot pressionar tot i tampoc es pot pressionar sempre, cal triar les accions i també dosificar esforços. Quan no es pot pressionar cal replegar per buscar solidesa defensiva. En aquest sentit, tot i encaixar dos gols en el darrer partit a Lugo, l'equip de Francisco té els conceptes clars. Un altre aspecte important on el Girona és més pràctic és en l'inici i creació del joc. Quan el rival ho permet, Granell, Gumbau o Diamanka, qualsevol dels migcentres, busquen la línia de passada, entre centrals o bé entre central i lateral. Es tracta d'ocupar una zona on hi hagi espai lliure de pressió per tal de poder rebre, veure els companys de cara i poder elaborar. Si es pot es juga en curt però en cas de no ser possible el desplaçament és en llarg superant línies de pressió rival.

Falta l'aportació de més futbolistes. Ja no podem parlar que el Girona disposa de la millor plantilla de la categoria. Primer perquè qui ha demostrat sobre la gespa ser el millor del campionat ha estat el Cadis d'Álvaro Cervera. Els andalusos han aconseguit l'ascens de forma merescuda, ho han demostrat des de les primeres jornades i han mantingut la regularitat d'un conjunt que ha estat millor que la resta d'equips. El Girona, amb el millor pressupost de la categoria, no ha estat capaç d'involucrar futbolistes que a priori havien de ser importants dins el projecte competitiu de l'equip. Pedro Alcalá al darrere; Diamanka, Jozabed i Cristian Rivera al centre; Alex Gallar i Jairo a les bandes, i Jonathan Soriano a la davantera formen un grup de jugadors que han rendit per sota del nivell esperat. Per poder formar un equip competitiu és important que dins la pròpia plantilla existeixi aquesta competència que obliga a tots els futbolistes a rendir al màxim nivell. Els recanvis aporten molt poc, tant si surten d'inici com si han de fer-ho com a revulsius enmig dels partits, en poques ocasions s'ha notat millora. La competició arriba en una fase definitiva, els futbolistes que tenen més minuts acumulats a les seves cames necessiten descansar bé per afrontar una possible promoció d'ascens amb les màximes garanties. Asier Riesgo, Ignasi Miquel i Stuani han jugat tots els minuts des de la represa. L'equip necessita de forma immediata recuperar el màxim nivell de la majoria de jugadors. Arriben els moments clau del campionat.

A assegurar la promoció. Tres punts són els que li manquen al Girona per assegurar-se la promoció. Sense dependre de tercers, si divendres davant el Cadis o dilluns al camp de l'Alcorcón els de Francisco aconsegueixen una victòria jugaran de nou unes eliminatòries per aspirar per segona vegada a la història a un ascens a la Primera Divisió. Osca, Saragossa i Almeria competiran per l'altra plaça d'ascens directa, mentre que el Girona haurà d'intentar quedar com més amunt possible en una classificació on serà important ser tercer o quart. Sense públic als estadis el factor camp en les tornades de les eliminatòries perd transcendència. El tercer i quart classificats jugaran la tornada com a locals però no tindran el suport dels seus aficionats a les graderies; suport que en una situació normal podria ser decisiu. El que sí pot ser determinant és el valor de la classificació en cas d'empat en la eliminatòria. Sense penals en cas d'igualada els millors classificats passaran la primera ronda de semifinals, fet que en el cas de la final també serviria per aconseguir l'ascens. Com més ben classificat quedi el Girona, més possibilitats d'aconseguir l'ascens tindrà.