El Girona FC ha enviat aquesta setmana un correu electrònic amb aquest encapçalament: «El Girona només cobrarà d'inici el 50% de l'abonament». I el text comença així: «El club és sensible amb el moment social econòmic i de salut que estem vivint». Sensible? Ni les empreses de telefonia o Ryanair i Vueling, que són les que lideren el nombre de reclamacions a Consum de la Generalitat per les seves desatencions als clients, s'han atrevit a tant: cobrar per anticipat per un producte desconegut.

Es desconeix tot sobre el proper campionat de Lliga. No se sap ni quan començarà, ni quants partits es disputaran amb públic, ni quants espectadors, si es dona el cas, hi podran assistir. El més probable, amb l'actual situació epidemiològica i amb la incertesa sobre l'arribada de medicaments efectius o una vacuna, és que la major part del proper campionat de Lliga, si no tot, es jugui sense públic. En qualsevol cas, a dia d'avui, ningú no sap què passarà.

Acceptem que aquesta temporada, la societat Girona FC hagi retingut més temps del compte els diners que havien pagat els abonats, quan fa mesos que ja se sabia que la Lliga acabaria sense públic, però a quina sensibilitat es refereixen quan obliguen els abonats a pagar per un servei que no se sap si es podrà prestar amb l'amenaça de perdre abonament i seient? Sensibilitat hauria sigut esperar a saber si els aficionats podran acudir a Montilivi, o eximir del pagament aquells abonats que, a causa de la pandèmia, han perdut, temporalment o definitivament, la feina.

Just aquesta setmana s'han complert 90 anys d'ençà que un grup d'amics van fundar el Girona FC. La societat del 1930 és incomparable amb l'actual en tots els sentits. El futbol manté la passió i els sentiments per uns colors, però el que abans eren socis van passar a ser abonats, sense veu ni vot, quan es van reconvertir en societats anònimes el 1992. De societats esportives n'hi ha de molts tipus. El Girona FC, per bé o per malament, o ambdues coses alhora, és gestionat per dues multinacionals que la setmana passada van prescindir d'Albert Mateos, l'últim enllaç que quedava entre el passat i el present, entre la propietat i el gironisme de tota la vida. Els sentiments d'aquell 1930 encara queden més llunyans.