A Montilivi es viu a l'expectativa. Fa dies que això s'arrossega. Es va acabar la Lliga regular amb la classificació pel play-off a la butxaca però des de llavors ha tocat esperar. Les notícies, rumors i comunicats s'amunteguen, mentre que a Girona s'ha decidit la via contrària. La de no dir res i treballar. A la gespa, els jugadors s'entrenen per enfrontar-se a l'Almeria la setmana vinent si res es torça. I als despatxos, la direcció esportiva fa el que pot. No pas gaire, tenint en compte que el devenir del primer equip és una ingònita. L'opció de pujar a Primera és ben real. És a l'abast si es superen les dues rondes pertinents. El problema és que la resolució no serà immediata. És a dir, que el Girona no sap a 4 d'agost si la temporada vinent continuarà a Segona o si recuperarà la categoria perduda el mes de maig de l'any passat. Així se li fa molt difícil treballar a Quique Cárcel. Sense tenir al cent per cent segur a quina divisió es competirà, és complicat construir un equip i definir uns objectius. Per tant, malgrat disposar d'un munt de carpetes obertes, tancar alguna operació, ja sigui una entrada o una sortida, és ara per ara inviable. I ja no només pel que fa als futbolistes de l'actual plantilla o de possibles fitxatges, sinó també per tots aquells jugadors que aquest últim curs han estat cedits a d'altres clubs. No en són pas pocs i el seu futur és del tot incert també.

Fins ara només hi ha un cas resolt. És el del Choco Lozano. L'hondureny, després d'aprofitar al màxim la seva estada al Cadis amb 10 gols en 34 partits i més de 2.000 minuts, l'ascens a Primera dels gaditans li ha obert de bat a bat la porta de sortida de Montilivi. L'acord de cessió incorporava una opció de compra que s'ha acabat executant a canvi de dos milions i mig d'euros. Ara bé, hi ha d'altres set futbolistes que encara pertanyen al Girona i que cal definir què passarà amb ells. És el cas, per exemple, del porter Yassine Bounou. Titular a Primera, l'estiu passat va entrenar-se unes setmanes sota les ordres de Juan Carlos Unzué però sense jugar ni un sol minut, abans de marxar cap al Sevilla. Una etapa que ha tancat amb una notable progressió, anant de menys a més i aprofitant la participació a Europa i la lesió de l'habitual sota pals, Vaclik. Amb tot, Bounou ha acabat superant la barrera del miler de minuts i disputant 12 partits. I ara? Girona i Sevilla van acordar una opció de compra que s'eleva fins als 4 milions d'euros. Una xifra que el conjunt andalús no vol assumir. El rendiment del porter no ha desagradat pas al tècnic, Julen Lopetegi, però tant ell com la direcció esportiva encara han d'estudiar el cas. Vaclik continua i torna Juan Soriano, aquest últim curs cedit al Leganés i qui es podria quedar a la primera plantilla. No passarà el mateix amb Sergio Rico, de préstec al PSG i qui té encara un any més de contracte amb els sevillans, encara que disposa de diverses ofertes i canviarà d'aires. Bounou, per tant, només es quedarà al Pizjuán si s'acorda una rebaixa de la xifra per acabar-lo comprant. De no ser així, té alguna altra proposta al damunt de la taula i qui el vulgui hauria de negociar directament amb el Girona. A Montilivi, Juan Carlos té encara contracte. No pas Asier Riesgo. Ara mateix, recuperar Bounou no és una prioritat però aquesta possibilitat guanyarà força si s'acaba pujant a Primera.

Una situació similar passa amb Bernardo Espinosa. El central, fitxat l'estiu del 2017 del Middlesbrough, no va completar un tercer curs seguit a Montilivi i va marxar prestat a l'Espanyol, on ha viscut el seu segon descens consecutiu a Segona. Ha acabat disputant 32 partits entre totes les competicions i fent 3 gols, guanyant protagonisme amb Pablo Machín i mantenint-lo amb els tècnics posteriors. En aquest cas, si l'Espanyol el volgués comprar hauria de pagar dos milions i mig d'euros. Tenint en compte el context actual del club blanc-i-blau, es fa difícil pensar que s'abonarà aquesta quantitat pel central. I més a Segona. De nou, passa com amb Bounou. Si el Girona puja, es reactiven les opcions de fer-li un lloc a la plantilla. Si no, l'opció de vendre'l es multiplica, però tenint en compte que al defensa només li quedarà un any de contracte (acaba el 2021). Què hi diu el Girona a tot això? Poca cosa pot fer. Fins que no s'acabi la temporada, la direcció esportiva està lligada de peus i mans. A Montilivi es vol saber al cent per cent si es competirà a Primera o a Segona, el que determinarà un camí o un altre.

Amb els joves, el mateix

Tres quarts del mateix passa amb la resta de cedits, jugadors més joves i amb projecció als qui cal definir el seu futur més immediat. Parlem de l'uruguaià Maxi Villa (de préstec al Ponferradina), Iago López (acaba de pujar a Segona amb l'UD Logronyès), Kévin Soni (Espanyol B), Jofre Cherta (Horta) i Àlex Pachón (primer a l'Andorra i després al Prat).