Ha plogut bastant des que Marcos Tébar va abandonar el Girona i també alguns anys del seu pas per Llagostera. A què ha dedicat els últims mesos?

Vaig jugar a l'Índia i vaig tornar a Madrid, on hi visc amb la meva parella, just deu dies abans que es declarés l'estat d'alarma i ens confinessin a tots. Em vaig quedar a casa, com tocava, i quan vaig poder sortir al carrer he aprofitat per posar-me de nou en forma. Córrer, jugar a pàdel i tot el que tinc a l'abast.

La idea és la de seguir jugant?

Sí, sí, m'agradaria, sempre i quan se'm presenti alguna cosa que m'agradi. La meva voluntat és la de quedar-me a Espanya de nou, però amb la situació actual és difícil saber què passarà a la Segona Divisió B. Ja no parlo de la Segona A, trobo que és una mica complicat tornar-hi perquè m'he passat quatre anys competint a fora. Hi ha clubs que poden tenir un bon record de tu i sí, em trobo bé per tenir 34 anys, però quan te'n vas un temps solen oblidar-se de tu com és lògic.

La Segona A la va tastar amb el Girona. Considera la temporada 2012/13 una de les més especials de la seva carrera?

Sí, per descomptat. De tots els anys com a professional aquell és el que millor m'ho he passat. Va ser una temporada fantàstica. Vam il·lusionar la gent classificant-nos pel play-off i vam estar a punt de pujar fins i tot directe. La promoció ens va deixar un regust agredolç perquè ens vam quedar a les portes de l'ascens.

El bon ambient al vestidor va ser una de les claus dels èxits esportius?

Sí, per descomptat. Bona part de culpa la van tenir Rubi i el seu cos tècnic. Ells van fomentar que l'ambient fos molt bo i sa. He passat per molts vestidors i mai n'he trobat un com aquell. Encara mantenim un grup de WhatsApp i de tant en tant ens hem anat veient. La relació és molt bona.

Anem al gra. Com es viu un play-off?

És quelcom especial. Et pot canviar la vida, perquè tens l'oportunitat de passar de Segona a Primera. El salt és molt gran. Aquell any mai n'havia viscut un i ho vaig viure d'una manera especial. Amb molts nervis. Gairebé no vam tenir temps d'assimilar el que ens estava passant. Ara la cosa és diferent. La situació ha fet que els equips hi estiguin centrats des de fa temps.

Fins i tot els jugadors s'han de concentrar. Com ho veu?

Pot ser una mica més dur, com és lògic. Però veient com està tot plegat crec que és el millor. Que hi hagi positius pot minar més la moral de les plantilles, endarrerir-ho tot plegat. Si estan concentrats tothom està més controlat. Se sap què mengen, què fan, quan i com entrenen...

Deia que un play-off li pot canviar la vida a un futbolista. Vostè no va pujar aquell any al camp, però acabaria fitxant per l'Almeria aquell estiu.

Sí. Vaig viure una experiència bastant bona a Primera. Després de patir bastant, un bon ruix final de lliga ens va permetre salvar-nos. No havia estat mai una temporada sencera a la màxima categoria i ho vaig gaudir.

Va, sigui sincer. Quan el vol fitxar l'Almeria: abans, durant o després de la promoció?

M'ho van proposar dues setmanes després del play-off. El meu pensament únic era el de quedar-me al Girona jugant a Primera. Aquí no em van voler renovar i se'm va presentar l'oportunitat de marxar, així que vaig acceptar.

Aquella temporada, al camp va semblar que l'Almeria fos bastant superior i que els escombrés a la final. Ho veu així?

Sí et quedes amb el 3-0 de la tornada, ho sembla. Però a l'anada vam gaudir de bastantes ocasions i fins i tot vam fallar un penal. Això va decantar l'eliminatòria. Després vam arribar cansats, teníem alguna baixa... I ells eren bons.

Com veu el duel actual?

Són dues plantilles molt bones, amb jugadors de primer nivell, sobretot a la davantera. Serà una eliminatòria igualada i també estranya per les circumstàncies. Se l'endurà el que estigui més concentrat i tingui una mica més de sort. En partits així, si tens un dia dolent et poden deixar fora.

No veu un favorit clar?

No, són dos equips molt bons. Ara, caldrà veure com hi arriben després d'uns quants dies sense competir.

I tampoc hi haurà públic a les graderies...

Serà molt estrany, tot plegat. Jugar-te quelcom tan bonic i no notar l'alè de la teva afició... Però segur que tots dos equips tindran el suport de la gent d'una altra manera.