13 de agost de 2020
13.08.2020
Diari de Girona
Girona 10Almeria

El Girona en fa prou amb ser un equip i colpeja el primer

Actuació rodona dels de Francisco, que s'imposen a un desdibuixat Almeria a Montilivi per agafar avantatge a l'eliminatòria

13.08.2020 | 17:06
El Girona en fa prou amb ser un equip i colpeja el primer

La irregularitat va convertir-se en el pa de cada dia i l'acompanyant habitual del Girona a la Lliga. Les bones i males notícies anaven de la mà. Resultats de tota mena, alts i baixos, clarobscurs. Tot plegat explica els relleus constants a la banqueta i el cinquè lloc final, quan es prometia un equip que pujaria amb la gorra. Arribats al play-off, aquesta fórmula és un suïcidi. Fiar-ho tot a com bufa el vent és massa perillós. Ser constant, precís i no fallar en els moments puntuals és el que suma, el que dona ascensos. També tenir un xic de sort, però això és una altra cosa. Francisco, que malgrat ser prou jove sap de què va la cosa, ho havia explicat a consciència als seus jugadors. De temps n'havia tingut. I l'equip va respondre de la millor manera possible. Durant més de 90 minuts va ser fiable, regular, sense gairebé fissures. Intens, concentrat, ambiciós. Allò que costava tant d'enllaçar jornada rere jornada es va condensar en el primer partit de la promoció. Possiblement, la millor actuació coral de la temporada li va servir per derrotar l'Almeria, un xic afeblit per les baixes i desubicat pel canvi de dibuix del tècnic nouvingut. Un primer pas que l'acosta a l'ascens, encara que per celebrar-lo encara queda molt per veure.

L'urpa competitiva que demanava Francisco durant la prèvia va aparèixer amb el xiulet inicial. Pressió alta per no donar concessions al rival, que presentava un esquema on la prioritat era enfortir la defensa tot buscant el factor sorpresa dels homes desequilibrants de la part alta. El Girona va ser capaç de desactivar els arguments del seu contrincant a còpia d'intensitat i fam. Suficient per tenir la pilota, cuidar-la i evitar que fos l'Almeria qui pogués pensar i executar. Amb cinc homes al darrere no era fàcil trobar espais. Aday, d'inici a l'esquerra, es movia una i altra vegada sense acabar d'associar-se amb Mojica, de nou intermitent. A l'altre costat, l'absència de Maffeo i Calavera debilitava una banda on Sáiz es feia un tip de demanar a Ramalho que pugés. Al 4 se'l va veure, i no pas poc, tot i que també van sortir les seves limitacions a l'hora de pensar i fer. Malgrat tenir el partit sota control, va ser l'equip visitant l'encarregat d'oferir una major sensació de perill. No va necessitar fer res de l'altre món. Ni tan sols xutar entre els tres pals. Una bona combinació entre Fran Villalba i Martos va servir perquè una centrada al cor de l'àrea fes saltar totes les alarmes. Darwin, amb la canya a punt, no hi va arribar per poc. L'uruguaià, estona després, va guanyar per velocitat Juanpe i a punt va estar de trobar petroli amb una assistència que no va trobar rematador. Respirava el Girona; tot i no haver aparegut Riesgo, les arribades amb cara i ulls eren per a l'Almeria.

Li costava picar pedra als de Francisco. Sivera va tapar un parell de xuts d'Aday sense massa perill i mica en mica la balança es va anar igualant. No es patia a Montilivi, però la pausa d'hidratació va servir perquè el cos tècnic fes algun retoc, buscant alguna cosa més. El 0-0 era massa perillós. Un regal enverinat viatjar cap a los Juegos Mediterráneos sense marcar. Francisco va ubicar Aday a la banda dreta i va alliberar Samu Sáiz, massa pendent de buscar Ramalho i desactivat pel mig. Quan el 14 va poder pensar, tot va canviar. Una pilota filtrada seva va trobar la cursa del propi Aday, que tenint tot sol Stuani pujant com una fletxa pel mig es va equivocar en l'execució. En comptes de posar la pilota al cor de l'àrea, la seva passada va anar dirigida a porteria i Sivera, que no s'ho esperava, la va rebutjar com va poder. Tampoc s'esperava Stuani, en un contracop, caure dins l'àrea. Va reclamar penal, però l'àrbitre va fer com si sentís ploure. Eren els millors minuts del Girona, decidit a colpejar abans del descans. Si no ho va aconseguir va ser perquè li va faltar determinació, punteria. La mobilitat d'Aday o fins i tot de Ramalho era constant i Sáiz s'atipava a fer passades filtrades perilloses. Una d'elles, cap al 4, no va trobar rematador perben poc. I el mateix Sáiz ho provava abans que xiulés l'àrbitre amb un xut llunyà que no va anar ben dirigit.


La història es repeteix

Si hi ha una cosa que aquesta temporada s'ha repetit una i altra vegada, és la capacitat de Cristhian Stuani per decidir partits. És innat. El que ha donat a l'equip és majúscul, fins al punt que costa de recordar totes les vegades que ha salvat els mobles. No és que ho estés fent malament el Girona, ni de bon tros. Però li faltava decisió als últims metres. I més s'enterbolia la cosa al tornar del descans, quan l'Almeria es treia la son de les orelles i decidia, per si de cas, provar de guanyar ter­reny. Un xut de Lazo que va marxar alt i un altre de César de la Hoz, aquest més perillós, que atraparia Riesgo podien fer pensar que el guió havia canviat. Però Stuani va dir que ja n'hi havia prou. Aquest cop, però, el 7 no s'ho va fer sol, ni va necessitar un penal per engreixar el seu compte golejador. El de Tala va ser l'executor, però va tenir incidència directa en una acció ben trenada en què van aparèixer Borja i Samu Sáiz. El 10 va picar una pilota per l'entrada del madrileny, que va cedir l'esfèrica amb classe i decisió al mig de l'àrea on Stuani definiria, com ell sap, a les mil meravelles.

El gol, al 54, va desactivar l'Almeria, que no va reaccionar fins al descompte, però sense trobar porteria ni merèixer marcar. Abans, el Girona va jugar a plaer, dominant la situació i fins i tot buscant un segon gol que per una cosa o per una altra no acabaria d'arribar. Stuani no va arribar per ben poc a una potent centrada d'Aday, mentre que Borja García va trobar-se amb Sivera i Petrovic quan el 10 buscava porteria. Mentre Gomes sacsejava la banqueta sense trobar cap solució, Francisco va esperar i no va fer cap canvi fins al 78. Jairo va entrar per Samu Sáiz. La presència de Valery i Gallar va ser testimonial. No hi va haver ensurt. Per més que Mojica fes la falta absurda de rigor al llindar de l'afegit. Ningú la va aprofitar. El marcador ja no es va moure i l'eliminatòria es decidirà diumenge al Juegos Mediterráneos. Tot pot passar, això és futbol. Però ara per ara, el Girona mana.


FITXA TÈCNICA

Girona: Riesgo, Ramalho, Ignasi Miquel, Juanpe, Mojica, Granell, Gumbau, Samu Sáiz (Jairo, min. 78), Borja García (Gallar, min. 93), Aday (Valery, min. 87) i Stuani.

Almeria: Sivera, Iván Martos, Ozornwafor (Petrovic, min. 60), Maras, Costas, Balliu, De la Hoz (Appiah, min. 86), Callejón (Vada, min. 60), Lazo, Villalba (Corpas, min. 74) i Dawin Núñez.

Gols: 1-0, Stuani (min. 54).

Àrbitre: Iglesias Villanueva (gallec). Ha amonestat Ignasi Miquel, Mojica (Girona); Costas (Almeria).

Estadi: Montilivi, sense públic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook