17 de agost de 2020
17.08.2020
Diari de Girona
UD Almeria 12Girona FC

El Girona suma arguments per confirmar que vol aquest ascens

L'excel·lent actuació del dijous anterior a Montilivi té continuïtat al Juegos Mediterráneos, on l'equip no es deixa sorprendre i desactiva l'Almeria a còpia de gols i un plantejament seriós i ambiciós · Samu Sáiz brilla de nou i, a banda d'obrir ben aviat la llauna, serveix perquè Stuani sentenciï

17.08.2020 | 00:19
El Girona suma arguments per confirmar que vol aquest ascens

L'important és ser-hi al moment oportú. No badar ni deixar escapar el tren. Trampejar quan no te'n surts ni les tens totes, i donar-ho tot abans que sigui massa tard. El mateix Girona que s'havia de passejar per Segona i pujar a Primera amb jornades per descansar, s'havia passat mesos i mesos donant tombs, anant amunt i avall sense trobar el rumb. Si no queia de la part alta de la classificació era perquè, allà on no hi arribava col·lectivament, sí que ho feia pel talent individual, quelcom que al vestidor de Montilivi no en sobra. Però no enamorava. I el més important, no era regular, quelcom imprescindible en un campionat tan llarg i igualat com ho és la lliga de Segona. El que passa és que ha sabut posar-s'hi a temps. Ha despertat. Hi ha ajudat disposar d'un home com Francisco Rodríguez a la banqueta, però sobretot la implicació dels futbolistes. De tots. Ha sabut aïllar-se del soroll de les últimes setmanes, centrant-se en fer bona feina al play-off i res més. De moment, la cosa funciona. La millor versió, la d'un equip amb totes les lletres, ha servit per despatxar l'Almeria, guanyant-lo a casa i també a fora, cosa impensable no fa pas massa temps. Ja no només decideix Stuani. Continua a la seva el 7, fent gols a cada partit. El que passa és que ara està més ben acompanyat. Borja García potser no viu el millor moment de la seva carrera, però apareix quan toca i deixa detalls de molta qualitat. I sobretot Samu Sáiz, el més desequilibrant i ara mateix el far. El Girona juga i no deixa jugar. Té fam, ambició i les coses clares. Amb aquests i més ingredients, va vèncer dijous a Montilivi i ahir va fer tres quarts del mateix al Juegos Mediterráneos.

Victòria justa, com la d'uns dies enrere. Bitllet per a la final de la promoció més que merescut. Va saber manar d'inici, evitant una sortida em tromba del rival, i quan li va tocar fer una passa enrere no li va tremolar el pols. Sí, el domini no va ser descarat i aclaparador. Però tampoc l'Almeria va jugar a plaer. Els locals necessitaven fer gols i en van aconseguir un, però en cap moment van donar peu a pensar serien capaços de capgirar el resultat i l'eliminatòria. Sobretot després que Samu Sáiz fes el 0-1 ben aviat. Era el millor antídot per baixar les revolucions dels de Jose Gomes, que tot i necessitar veure porteria van començar un xic nerviosos i superats pel rival. Perquè els gironins, en comptes de saltar a la gespa a defensar i veure-les venir, va fer-ho decidit a fer-se amb la pilota i a tenir el control. En quatre minuts, Gumbau ja havia posat a prova Sivera amb una fuetada des de fora de l'àrea i Sáiz havia culminat l'acció posterior amb un gol. El 14 va collir la pilota morta a la frontal i, després del bot, va engaltar un cacau que va sorprendre el porter de l'Almeria, que tot i tocar l'esfèrica i poder haver-hi fet més, va ser incapaç de frenar el xut.

La sensació de control del partit d'anada tenia continuïtat pel Girona, que només havia introduït un canvi al seu onze. Aday queia de la llista a última hora per unes molèsties i el seu lloc a la gespa l'ocupava Jairo, molt actiu i participatiu, però poc resolutiu en accions ofensives. Més canvis va presentar el conjunt local, que va apostar per un sistema més ofensiu del que havia ofert a l'anada. El gol li va fer mal, com és lògic, però lluny de quedar estabornit va fiar la remuntada a la qualitat individual dels seus homes més ofensius. Sobretot Darwin Núñez, una de les sospreses agradables d'aquesta temporada. L'uruguaià va oferir-se i va tenir més presència que no pas a Montilivi. Va trigar ben poc a descobrir que Riesgo no tenia ganes de patir cap ensurt amb un xut potent que el porter va rebutjar al 13. I va ser ell qui generaria l'acció de l'empat. Just després que Sáiz desaprofités una molt bona acció per fer el segon. Stuani va habilitar l'espai pel madrileny, que va burlar Sivera i, tot quedar un xic escorat però tenir angle per rematar, no va prendre la millor decisió. Els bons minuts del Girona els va enterrar Darwin, que va aprofitar la descoordinació de la defensa per avançar metres i donar una pilota d'or a Lazo. El xut d'aquest, ras i col·locat, va equilibrar de nou el marcador.

Saber patir, saber decidir

Mesos enrere, el Girona hauria acabat perdent aquest partit. O no, qui sap, perquè el futbol és imprevisible, però n'hauria tingut tots els números. Ara la història és una altra i ben diferent. El pas enrere va ser una realitat. L'Almeria, empès per les revolucions i la necessitat, va guanyar metres. Riesgo va haver d'aparèixer per rebutjar a córner un llançament de falta i Corpas va prendre la pitjor decisió quan tenia una molt bona opció per posar una pilota d'or a Darwin. Arribades, però tampoc una sensació aclaparadora de perill. Ni de setge. El Girona va aguantar el tipus i fins i tot es va permetre el tipus de fregar l'1-2 amb dues accions claríssimes. Una, abans del descans, amb Stuani fallant davant Sivera i rebent una topada del porter que hauria pogut ser penal. I l'altra, a l'inici de la represa. Samu Sáiz va veure Borja sol a l'àrea i li va enviar la pilota perquè el 10 rematés, tot sol, de cap. Els reflexos del porter van ser determinants per evitar el gol. Es repetia la història de la primera part, amb l'Almeria prement l'accelerador. Però les constants interrupcions i la bona feina dels centrals i del porter Riesgo van evitar un mal major. L'Almeria hi posava voluntat, però no tenia continuïtat. Francisco va fer entrar Maffeo i cinc minuts més tard es va veure obligat a rellevar Mojica, lesionat després d'una acció amb Darwin en que va notar una estrebada a la part interna de la cuixa. Apareixia llavors Valery a la gespa. El joc s'enduria i el cronòmetre avançava. Això afavoria els gironins, que necessitaven un cop d'efecte, refredar d'una vegada per totes la situació. Ho van aconseguir al moment precís. Just quan els tres magnífics es van trobar de nou. La connexió entre Borja, Samu i Stuani va servir per desequilibrar el partit d'anada i dibuixar un golàs. Ahir va passar tres quarts del mateix. Amb el rival centrat en atacar i amb metres per davant, Borja va habilitar a l'espai per a Samu Sáiz. Aquest va veure la pujada al segon pal d'Stuani, que va rematar a plaer. Aquí es va acabar tot. El Girona és a només dos partits de Primera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit