Abans que la pandèmia ho trastoqués tot, el temor generalitzat a Girona era que una hipotètica classificació pel play-off d'ascens, el més probable veient el rumb de l'equip, aniria acompanyada de la baixa més que probable de Cristhian Stuani. La Copa Amèrica i la participació de l'Uruguai convidava a pensar així. Normal a Montilivi, veient que el davanter era l'únic jugador amb certa regularitat i que ben poques vegades fallava a la seva cita amb el gol. Un cop va canviar el panorama, i ja amb el bitllet per a la promoció a la butxaca, disposar del 7 ha sigut una molt bona notícia, però l'equip també ha agraït que d'altres futbolistes hagin aparegut en el moment més important de la temporada. És el cas de Borja García i Samu Sáiz, que han posat el seu talent al servei del col·lectiu.

Tots tres van associar-se a l'anada per decidir-la i ahir van fer el mateix per rematar l'eliminatòria. A Montilivi, connexió estratosfèrica i gol per emmarcar que servia per posar els gironins amb avantatge. Al Juegos Mediterráneos, amb el suspens que suposava l'empat momentani al marcador amb encara més de deu minuts per davant, la irrupció dels tres magnífics tornaria a fer saltar la banca. Jugada semblant, amb més metres per davant i sense tants tocs. Però determinant, al cap i a la fi. Borja va habilitar a l'espai per a Samu, que va conduir tot veient l'entrada de Cristhian Stuani al segon pal, que va agrair la passada fent un gol que seria decisiu. És l'uruguaià el màxim golejador de l'equip i del campionat amb molta diferència. S'enfila fins als 31 gols. Però els números dels seus nous socis a la gespa fan també patxoca. Borja acumula cinc gols i tres assistències. És Samu qui s'ha destapat en aquest tram final del curs. La seva trajectòria dibuixa, clarament, una línia ascendent. Ja ha fet tres gols, tots a la segona meitat del campionat. A més, s'ha erigit en el millor assistent de tota la plantilla. Acumula quatre passades de gol. Dues de les quals per a Stuani en aquesta eliminatòria de play-off amb l'Almeria.

Sorprèn el cas del mateix Samu Sáiz. El Girona es va rascar la butxaca per incorporar-lo i el seu fitxatge va ser molt ben rebut per una afició que n'esperava meravelles. A l'hora de la veritat, li va costar adaptar-se més de l'esperat i va engegar el curs tastant més la banqueta que no pas col·leccionant titularitats. Això explica que només sigui el tretzè jugador de la plantilla amb més minuts de la temporada. Ara bé, des que la competició es va reprendre després de l'aturada només s'ha perdut dos partits dels darrers tretze. El primer per sanció. I l'altre, per decisió tècnica en tractar-se de l'última jornada de la lliga regular. Samu és ara mateix imprescindible. Borja ho ha sigut sempre. I de Cristhian Stuani, ja no cal afegir res més.