i els tres tenors del Girona FC mantenen en la darrera eliminatòria el nivell mostrat en els dos partits jugats contra l'Almeria, no hi haurà cap mena de dubte que els gironins hauran tornat a Primera d'aquí a una setmana.

Vàrem dir-ho després del partit del passat dijous, el gol dels gironins va ser una delicatessen futbolística, amb aportació a parts iguals de Borja, Samu i Stuani. I ahir es va repetir, però no només perquè Samu marqués al minut quatre, sinó per com els tres futbolistes varen tornar a cuinar el segon gol del seu equip, per deixar-ho tot tancat.

I és ara quan agafen especial rellevància les paraules del tècnic Francisco, en la prèvia del primer partit de promoció, quan va dir que hi havia jugadors que arribaven a la cita en el seu millor moment de forma. Doncs no cal buscar gaire, perquè segur que es referia a Borja i Samu, que estan en un estat pletòric. I que junts amb Stuani es fan imparables.

O sigui que amb aquesta tripleta ofensiva i el rigor defensiu que ha aportat Francisco, ara sí que no hi ha cap dubte que el Girona FC serà el gran favorit en la ronda final. Haver encaixat un sol gol en els dos partits de la primera eliminatòria és el millor argument per un equip que vol consolidar les seves aspiracions en la solidesa.

I caldria no perdre de vista que aquesta seguretat en defensa s'ha exhibit contra l'equip que més gols havia marcat en la lliga regular, i al qual en canvi s'han donat molt poques opcions en 180 minuts en la semifinal de la promoció.

Però vaja, també és veritat el que deia el tècnic després del partit d'ahir, encara no hi ha res fet i s'haurà d'estar molt atent als dos partits. Ara, no hi ha cap mena de dubte que el Girona FC ha arribat al darrer esprint de l'any vivint el seu millor moment de tota la temporada. Amb l'esmentada solidesa defensiva, el festival atacant dels tres tenors i la generositat competitiva de tots els homes que hi ha al camp. Francisco ha aconseguit en aquestes setmanes un autèntic bloc d'un equip solidari que domina les dues àrees. I això sempre s'ha dit que és la clau de l'èxit.

I malgrat pugui semblar recorrent, un cop més cal parlar de Stuani. Ahir un altre gol, i ja en són trenta-un. O, si es prefereix, setanta-un en els tres darrers anys. Uns números de bogeria a l'abast de molt pocs jugadors. Números de figura, de jugador diferent. I queda clar que en aquest Girona FC, números de líder.

I ara a pensar en la final, que s'haurà de jugar sense Mojica, que era un altre dels jugadors que en aquesta eliminatòria també havia fet un pas endavant. Però vaja, ara la confiança a la plantilla és tan alta que qualsevol substitut entrarà a ple rendiment.

I pensar, després d'un any tan irregular i trist en alguns moments, que s'està a cent vuitanta minuts de tornar a Primera...