El Girona no guanyava a fora des del 2 de febrer, quan va superar 0-1 el Fuenlabrada. En tota la Lliga només s'havia emportat tres partits a domicili, contra els madrilenys, a Santander (0-3) i al camp de l'Extremadura (1-3). Precisament aquest discret rendiment com a visitant ha estat el fre que en la fase regular va impedir aspirar a pujar directe a Primera. Perquè, en canvi, a Montilivi el Girona, sense fer tampoc partits espectaculars, sí que havia respost a les expectatives, i ha sigut el segon millor local de la Lliga.

Amb l'arribada de Francisco l'equip està mostrant la millor cara de la temporada. Amb el quart preparador del curs, el Girona ja va estar a punt de trencar la mala ratxa a domicili a Lugo, en el penúltim desplaçament, però un gol de Cristian Herrera en l'afegit de l'afegit va frustrar els gironins (2-2). A Alcorcón, en la darrera sortida de la lliga regular, amb el bitllet per la promoció assegurat, i sense opcions de pujar directe, el tècnic va donar descans a homes com Borja i Stuani, i es va pagar amb la derrota (2-0), tot i que intranscendent.

Aquest bloc més compacte que ha aconseguit forjar Francisco ha acabat trencant la mala ratxa a fora sis mesos després, a Almeria, en la tornada de la semifinal de la promoció. Els gols de Samu Sáiz i Stuani van dictar sentència. Ara arribarà la final. L'equip xuta a fora. I a Montilivi pot agafar-se a l'estadística que diu que no hi ha perdut encara durant el 2020.