A l'hora de la veritat, quan el més calent és a l'aigüera, el Girona s'ha tret la son de les orelles i ha funcionat com un equip. Les dues victòries consecutives amb l'Almeria i la consegüent classificació per a la final del play-off ha confirmat que Cristhian Stuani manté el seu idil·li amb el gol, que el doble pivot rutlla, i que Samu Sáiz i Borja García poden jugar perfectament junts i sort que ho fan. Però si hi ha quelcom que destaca per sobre de tot és la millora del col·lectiu, que ha aparcat la irregularitat que l'ha acompanyat durant gairebé tota la temporada per multiplicar la seva agressivitat, consistència, ambició i seguretat. En el moment precís, quan hi ha en joc un ascens. « No som l'equip que érem», etzibava ahir Àlex Granell. El capità va ser el protagonista ahir d'una roda de premsa virtual en què, precisament, valorava això. Un rentat de cara que permet afrontar el doble duel amb l'Elx amb més optimisme i garanties, encara que el mateix Granell defuig dels favoritismes al mateix temps que té molt clar que de virtuts, el proper rival en col·lecciona unes quantes.
Dues victòries, tant a Montilivi com al Juegos Mediterráneos. Totes dues justes, sense discussió. Difícil d'imaginar setmanes enrere, quan el Girona era capaç del pitjor i del millor amb molt pocs dies de diferència i no acabava mai d'agafar aquella velocitat de creuer que se li suposava per noms i pressupost. Malgrat els dos darrers resultats, calma. Serenor. «No veig cap excés d'eufòria ni tampoc d'alegria. Al contrari. Veig la gent molt madura i centrada. El que hem aconseguit és vital però és només el primer pas, ara ens queda una setmana per davant, la més decisiva». L'afronten els gironins amb un rentat de cara evident. «Es diu que a l'Elx no l'hem guanyat aquesta temporada però no som l'equip que érem. Tàcticament som ara molt sòlids, estem ben preparats per part del cos tècnic i això convida a l'optimisme. Tenim el talent dels grans futbolistes i hem recuperat el sacrifici que ens caracteritzava». Granell, que viu el dia a dia del vestidor, parla amb coneixement de causa quan sap que alguna cosa ha canviat. «Ara som un equip que sap què és el que ha de fer. Defensem bé i som agressius, tothom té la mateixa idea a l'hora de pressionar. I en atac, juguem amb llibertat i convençuts que hem de ser valents. Traiem la pilota amb criteri des del darrere i quan enllacem amb els jugadors de tres quarts de camp sí que som decisius». Qui sap si per l'arribada de Francisco Rodríguez i el seu cos tècnic, factor que segur que ha tingut alguna incidència, o perquè els jugadors han fet un pas endavant. El que té clar el capità és que «ha sigut un any molt complicat però les dificultats que hem viscut ens han unit molt. Ara ho estem més que mai. Tothom suma, jugui o no».
La millora ha sigut col·lectivia i individual. No en té cap dubte, el 6: «Em sento bé, millor. Com tot l'equip. Ara vull culminar tot això amb l'ascens. Per això vaig renovar fa una temporada. Estic al meu millor moment i tots ens sentim molt bé, amb les coses clares». Ell i també el seu company al mig del camp, Gerard Gumbau. «Els migcampistes estem bé si l'equip també ho està. Ara és agressiu, pressiona amb una mateixa idea i les línies estan més juntes. Això és fonamental per sentir-nos còmodes. En aquestes últimes setmanes estem veient una versió excel·lent d'en Gerard». Els noms propis no s'acabaven aquí. D'elogis n'hi havia per a tothom. «El rendiment d'en Riesgo és excel·lent, però seria impossible sense la competència tan sana que hi ha a la porteria. Mai l'havia vist. I l'Ignasi Miquel no es pot entendre si no té en Juanpe al costat. Ens està donant un esperit competitiu que era molt necessari. Borja i Samu tenen un talent diferent a la resta. Han entès que sense el sacrifici defensiu no es pot competir. Això els permet tenir situacions per ser determinants». Per arrodonir-ho no es va oblidar de la figura de Cristhian Stuani. «Ja no pels gols, que fa anys que ens demostra que en sap fer. Sinó per com és ell, la seva perseverança i compromís. És un mirall per a tots nosaltres. Ens anima a competir. És el millor referent que la plantilla podria tenir».
La fam de l'Elx
Superada l'eliminatòria amb l'Almeria, ara l'últim i únic obstacle per arribar a Primera és l'Elx. El sisè classificat i botxí del Saragossa. «És un molt bon equip, amb molta fam, que té jugadors contrastats i alhora gent jove. Físicament és molt fort, a vegades et deixa ser protagonista perquè et sentis còmode. Té un molt bon porter que els dona la vida. Són molt complets. Han viscut una situació complicada al no saber si farien el play-off i això és un valor important per a ells». A tot això, Granell en cap cas es va veure amb cor de triar un favorit. «No m'atreveixo. Jugarà el cinquè contra el sisè en una final de promoció. Són dos equips que arriben en un molt bon moment. Som conscients que estem bé i anem reforçant aquest missatge, però l'Elx també se sent poderós i ve d'eliminar un gran equip. El primer partit és fonamental». Serà dijous al Martínez Valero, on el capità «si puc triar espero jugar com ho vam fer a Almeria. Ells segurament tindran els seus moments, però ara el Girona sap patir. Hem de competir bé, com fins ara. Som forts i intentarem marcar a fora». La final es decidirà a Montilivi, on Granell ja ha deixat escapar un ascens a Primera més d'una vegada. «Hi he pensat molt, els records són impactants. Ni jo soc el mateix ni tampoc veig la mateixa plantilla. L'equip d'ara és molt madur, amb experiència. Qualsevol hauria fet una festassa després d'eliminar l'Almeria però nosaltres no. Això em fa sentir segur». I per acabar, crida a l'afició: «És un moment per ensenyar que sentim els colors. Que tothom tregui les bufandes i les banderes. Que els turistes vegin que alguna cosa es cou a la ciutat».
