Una carrera de més de dues dècades entre les tres primeres categories del futbol estatal, sobretot a Primera i Segona A, permet haver viscut tota mena d'experiències. Bones i dolentes. Moments per a tots els gustos i colors. En vol seguir col·leccionant de positius Nino, qui no té aturador amb 40 anys. Viu una segona joventut, o tercera, el jugador de Vera. Manté el to físic i no ha perdut l'olfacte golejador que sempre l'ha acompanyat. És una de les moltes amenaces de l'Elx. Un futbolista que s'ha enfrontat uns quants cops al Girona i que guarda un excel·lent record de Montilivi. Hi ha celebrat la meitat dels ascensos que ha aconseguit. Vol el tercer i està decidit a aportar el seu granet de sorra perquè així sigui.
Aquell «dimoni», com el va batejar Raül Agné fa un grapat d'anys quan el de Mequinensa dirigia els gironins, va ser l'encarregat de dinamitar les esperances del Saragossa en l'anterior eliminatòria. Un gol seu a La Romareda resultaria decisiu. N'ha fet 242 entre totes les competicions oficials, comptant les promocions per pujar. Són ja 195 a Segona A, consolidant la seva condició de màxim golejador històric d'aquesta categoria. El seu sostre, els 29 que va signar la temporada 08/09, fa més d'una dècada. Amb ells va guiar el Tenerife de José Luis Oltra cap a la Primera Divisió. Ascens que celebraria a Montilivi el mes de juny del 2009. Nino va ser titular i Kome l'autor del 0-1 final. Llavors no s'imaginava que uns anys més tard, el 2015, viuria una experiència similar al mateix escenari. Aquell cop, vestint la samarreta d'un Osasuna dirigit per Enrique Martín. L'andalús va tenir menys protagonisme i només va jugar els últims 20 minuts del partit de tornada de l'última ronda del play-off. Però el resultat va ser idèntic (0-1) i el premi, calcat. El segon ascens a Montilivi en sis cursos.
Llavors ja feia temps que feia gols a cabassos. Quelcom que l'ha acompanyat al llarg de la seva carrera com a futbolista. Un cop va abandonar les categories inferiors, amb 18 anys debutaria amb el primer equip de l'Elx. El dia de l'estrena, un 22 de novembre del 1998, va entrar al camp quan faltaven 20 minuts per al final i el seu equip empatava (1-1) amb el Figueres. Va rellevar Tito Vilanova i va ser clau per la victòria final dels seus. Amb un tres i no res en va tenir prou per batre Esteve Moner i escriure així el punt de partida a la seva trajectòria meteòrica.
Ja és difícil mantenir-se tants anys en actiu, com també fer-ho a un cert nivell. Amb més de dues dècades de currículum, ha militat un parell de cursos a la Segona Divisió B, mentre que cinc anys se'ls ha passat a Primera i els quinze restants a Segona A. Només una temporada s'ha quedat en blanc, sense veure porteria, i va ser per culpa d'una greu lesió quan era jugador de l'Osasuna que el va obligar a passar per la sala d'operacions disputant només quatre partits. Són dotze les vegades que s'ha enfrontat al Girona i li ha fet cinc gols. De l'últim fa bastant de temps. Un doblet jugant amb el Tenerife i a l'Heliodoro Rodríguez López (3-3). Era el mes de gener del 2011.
Tres anys després, curiositats de la vida, hauria pogut acabar vestint la samarreta del conjunt blanc-i-vermell. A Montilivi les coses no rutllaven i el club buscava reforços al mercat d'hivern, tot intentant treure l'equip del descens. Es va negociar amb Nino, una de les pretensions de la direcció esportiva que llavors dirigia Oriol Alsina. L'atacant s'havia passat mig curs en blanc per una lesió. L'operació no va fructificar finalment i l'escollit per apuntalar la zona d'atac va ser Tato. Malgrat patir, el Girona s'acabaria salvant. No pas l'Osasuna, on jugava llavors el davanter, que acabaria patint un dels quatre descensos que ha hagut de lamentar com a futbolista.
