Han passat més de dotze anys des que Girona es va posar dempeus per celebrar un gol que valia un ascens. L'autor va ser Migue González (Terrassa, 1980), tota una llegenda a Montilivi i que fins fa poc posseïa el rècord de partits defensant la samarreta del Girona al futbol professional amb 222. La pilota la té ara el capità Àlex Granell amb 229, tot i que Migue segueix sent gran la referència als play-off després de pujar els blanc-i-vermells a Segona A el passat 15 de juny del 2008 en un moment a vida o mort per a l'entitat i que suposaria la primera pedra per als èxits futurs.

Després de participar a la promoció frustrada contra l'Almeria el 2013, va abandonar el club a finals de la temporada següent per seguir repartint alegries a l'Alabès, l'Huracán, el Cadis i el Sabadell fins a penjar les botes als 39 anys. Des de fora, Migue mai ha deixat d'animar el Girona i la seva experiència li diu que aquest cop la final del play-off amb l'Elx pot tenir un altre final feliç.

Després de la primera eliminatòria contra l'Almeria, com arriba l'equip a la final?

El Girona té moltes opcions. La primera eliminatòria ha estat molt bé i li pot servir de reforç perquè tampoc era fàcil. Sabíem que l'Almeria era un gran equip amb aspiracions i mentalitat per pujar, jo ja ho vaig viure l'any que van pujar ells a Primera (2013). Si a la final contra l'Elx sap portar el temps del partit i segueix com està, penso que pot aconseguir-ho. El Girona ha de ser ell mateix i s'ho ha de creure perquè té capacitat. Ningú li pot treure les ganes de tornar a Primera, es digui com es digui el rival.

Com va viure la primera final de promoció contra l'Almeria el 2013?

Tal com va anar el partit, vam sentir impotència. El penal aquell a Acuña (en referència al que no va xiular Ocón Arráiz en la recta final de la Lliga a Almeria)... És veritat que vàrem arribar justos per les lesions durant la temporada. Jo vaig trencar-me l'isquiotibial a Vila-real (J39) i tenia clar que se m'havia acabat jugar. Em va fer ràbia perquè estava acostumat a ajudar des de dins. Vaig esforçar-me al màxim per transmetre la meva il·lusió i experiència als companys perquè l'ascens passava per la feina de tot l'equip. Aquest any, en canvi, l'aturada li ha anat bé al Girona, si bé és cert que l'Elx arriba fort d'ànims després d'eliminar el Saragossa i, per circumstàncies, s'ha trobat en un play-off que no s'havia guanyat esportivament.

El gol de Nino ha estat decisiu. Li va costar gaire defensar-lo quan s'enfrontaven?

M'hi he enfrontat moltes vegades i realment és un jugador esplèndid. És un fora de sèrie. Té la meva edat (40 anys) i si segueix als terrenys de joc no és per casualitat. És dels millors davanters que m'he trobat, intel·ligent i amb una qualitat i determinació excepcionals. Se l'ha de tenir en compte. L'Elx té un molt bon equip i cal sumar-hi les ganes i la il·lusió de trobar-se sense voler a la final.

Què ha canviat al Girona des de l'arribada de Francisco?

És un equip més solvent amb energia i ganes. Quan es canvia l'entrenador, qui més qui menys vol donar un plus per agradar o tenir minuts. Encara més a la fase final de la temporada. S'ha donat un punt extra que pot anar molt bé per aconseguir l'objectiu.

En què va fallar el Girona en el play-off

Hi va haver de tot en aquell play-off. No hi era i parlo des de tots els respectes, però potser va faltar credibilitat a la pròpia plantilla en la possibilitat d'aconseguir l'ascens. És el que ha de tenir el Girona d'ara, que ha de creure en ell mateix. No ha de fer errades tontes per donar facilitats a jugadors de qualitat com té l'Elx, que jugarà a aprofitar-se d'això. Buscarà que el Girona badi per fer mal.

L'última promoció que va guanyar el club va ser la del seu gol contra el Ceuta per pujar a Segona A. Quina va ser la clau?

En aquella època sabíem que cobrar passava per pujar. El club tenia moltes penúries i era l'única forma de sanejar-se. A més, a la plantilla érem una pinya. Hi havia un grup molt maco i anàvem tots a una. Érem conscients que amb una bona defensa i fent el que havíem estat fent durant tota la temporada ho aconseguiríem. Teníem una credibilitat en nosaltres mateixos brutal i això també es transmet dins del camp. El rival percep la teva seguretat i fermesa.

Quan veu el Girona amb jugadors com Stuani, Samu, Borja García? què li passa pel cap venint d'un equip modest?

El club ha canviat molt. Jo m'he enfrontat a Stuani quan no era el davanter que és ara. Tenir jugadors d'aquest nivell a la plantilla li agradaria a qualsevol. L'Elx ho sap i entre ells mateixos s'avisaran per anar amb compte. És un respecte que el Girona s'ha guanyat i ha de seguir transmetent-lo amb el seu treball i compromís.

Quin ha estat l'últim cop que li han recordat el gol de l'ascens a Segona A?

Fa poc. Me'l va recordar un amic que tinc a Cadis perquè ells ja són a Primera i parlant l'altre dia va sortir. L'ascens del Girona a Primera va ser sense gols i l'últim amb un gol va ser el meu. A veure qui serà el següent a marcar. És d'agrair i em fa il·lusió que em recordin aquell dia.

Amb quin jugador de la plantilla se sent més identificat? Fa poc Granell va igualar els seus 222 partits al futbol professional amb el Girona.

No ho sé... Segons el que m'han explicat, hi ha diversos jugadors que en el sentit d'ajudar el company, estar compromès amb l'objectiu i l'esforç m'hi puc sentir reflectit. Per exemple, Stuani o l'Àlex. Però estem parlant de jugadors d'una qualitat molt alta i un nivell enorme. En aquells temps jo era un treballador humil que volia arribar on són ells ara.

Pagaria per veure la final del play-off

Quina pregunta... (riu), i tant! Si hi ha una cosa que em fa ràbia és no poder ser al camp ni sentir el caliu per la situació que tenim. L'ambient prepartit i tot el que es respira al vestidor es troba a faltar. Més en aquests moments que el jugador necessita el suport i l'ajuda de l'afició.

Quina relació manté amb la ciutat i el Girona en l'actualitat?

Vaig tenint contacte. Per mi Girona és casa meva i hi tinc molt bons amics. Cada vegada que puc intento ajudar. Hi he viscut una etapa de la meva vida molt important i que m'ha marcat moltíssim, juntament amb el Barça és on més anys he estat. Girona i el Girona són molt importants.

El club ha crescut molt en els darrers anys... L'última novetat és que tindrà un femení a Nacional la pròxima temporada.

Espero que evolucioni molt més. Tant de bo el femení pugui créixer com el primer equip del masculí. Seria una gran notícia per a la ciutat i l'esport. Hauria de ser així a tot arreu. M'agradaria veure futbol femení de gran nivell a Girona. Hi ha jugadores molt bones i que no estan a categories tan elevades.