Delfí Geli: «La nostra batalla és estar preparats al camp, no entre comunicats»

Ens hi juguem tornar a Primera, una il·lusió que tenim tots, jugadors, directius, afició i club. Estar a la màxima categoria, i ara ho sabem ja per experiència, et projecta d'una manera molt diferent que si jugues a Segona. Hi ha en joc això, alimentar aquest sentiment i aquesta il·lusió que sentim els qui som del Girona.

Està saturat d'una lliga que haurà durat més d'un any?

És veritat que han passat moltes coses des que la vam començar, però els efectes de la pandèmia ens han canviat la vida a tots. Crec que hem d'assumir les coses tal com venen. Ha anat com ha anat i ara els objectius estan centrats en el partit de dijous a Elx. Hem d'estar preparats per fer un bon partit i competir al màxim.

En cinc anys de president ha vist, de moment, un ascens a Primera, un descens i aquesta serà la segona promoció. Li van les emocions fortes?

(Riu) Que el Girona estigui, com a mínim, a Segona, dins de La Lliga, és una bona notícia, i que els darrers anys hagi pogut lluitar per estar entre els mes grans és un privilegi que hem de saber reconèixer i valorar. Mai havíem estat a Primera fins al 2017 i ara estem lluitant per tornar a ser-hi. Això és un projecte d'estabilització del Girona a la LFP, és un camí llarg, i tot just portem cinc anys. En aquest període, comptant l'any del Lugo, de moment hem fet tres promocions i un ascens. Hem de valorar la situació del club. Passi el que passi a la final del play-off seguirem estabilitzant el club i fent-lo millor. No es tracta de l'any que ve, sinó que en poguem gaudir molt més temps.

Quines diferències veu entre aquest «play-off» amb l'Elx i el de l'Osasuna

Aquesta temporada ve molt marcada pel coronavirus, l'aturada de la competició, i la represa. Ara som un club més assentat, amb més experiència. En els últims dies d'aquesta eliminatòria i abans s'ha gestionat tot amb més tranquil·litat i realisme que no pas aquella vegada amb l'Osasuna. Això s'ha demostrat en aquesta primera ronda amb l'Almeria. Sempre es diu que s'ha d'arribar molt bé al play off i el Girona jo ha fet. Tampoc no és garantia de res, però estem bé i això ara és el més important.

Sense públic, creu que jugar a casa la tornada és un desavantatge?

Tot dependrà de quin resultat fem dijous. És veritat que ara sense públic no hi ha diferència entre jugar a casa o a fora, i en aquest sentit entenc que m'ho pregunta pel fet que l'Elx tindrà el factor doble dels gols en la tornada, igual com ens va passar a nosaltres a Almeria. No hi hem de pensar gaire, si fem un bon resultat a Elx, després l'haurem de fer bo a Montilivi diumenge.

El Girona és el favorit?

Portem tot l'any dient això, ens vam omplir la boca dient que només passaríem un any a Segona i que tornaríem a pujar, però una vegada més l'esport ens ha donat una lliçó de vida: les coses s'han de treballar molt i fer-les bé i hem vist que ens ha costat moltíssim. Ara estem davant d'aquesta oportunitat i centrats a competir bé. Nosaltres no podíem enganyar la gent, l'estiu passat, perquè fèiem un equip per recuperar la categoria, però sabíem que no seria gens fàcil. Veníem de la decepció del descensi no és fàcil superar-ho. Ens ha costat molt i molt, però ja no cal donar-hi mes voltes.

Vostè es va retirar amb 36 anys. Nino encara té corda amb 40...

Té molt mèrit, és un exemple. Un professional que és capaç de jugar a aquest nivell als 40 anys es mereix tots els reconeixements. Nino és un jugador important i llest al camp. Es parla molt que té dos ascensos a Primera a Montilivi amb el Tenerife i l'Osasuna i això vol dir que ha estat a clubs importants i que ha lluitat per èxits destacats. Esperem que aquesta vegada no tingui tanta sort i que diumenge l'ascens el poguem celebrar nosaltres.

Què ha canviat Francisco al Girona?

Amb l'arribada del míster l'equip ha tingut una altra ambició, aquesta és la realitat. S'ha armat molt seriosament i competitivament com a grup. Hem tancat la porteria i donem poques opcions als rivals. En això des de la seva arribada hi ha hagut una millora i una progresió. Francisco ha donat tranquil·litat i confiança, i ha convençut els jugadors que podien fer les coses bé. A poc a poc l'equip ha anat generant més joc i ha anat creixent en confiança. Ara proposem, juguem a futbol, creem ocasions, tenim sol·lucions... això ens fa un equip com el que tots volíem.

I si a més es troben Samu, Borja i Stuani...

Tots tres són jugadors molt transcendents per a nosaltres. Stuani des que ha vingut aquí ha mostrat una actitud i un compromís excel·lents. Ha entès la filosofia del club i hi està a gust. Però si rendeix i s'ha atipat a fer gols és perquè els companys l'ajuden a rendir, perquè l'han ajudat entre tots.

Per què, a pesar de tot, costa encara tant fer gols?

Fer gols li costa a tothom. Des de l'arribada del míster hem progressat molt en aquest sentit. Ara som capaços de pressionar bé a dalt i robar la pilota, estem generant contraatacs. Arribem amb més facilitat a l'àrea contrària. Contra l'Almeria, que per mi era un dels millors equips de la categoria, vam generar moltes ocasions i, miri, al final el Girona en va fer tres i ells només un. Potser ens faltava confiança i l'hem recuperada. Aquest és el camí, tot i que també és veritat que si el gol ja de per si costa, en partits de tensió com els d'una promoció d'ascens encara hi ha més dificultat.

Es van plantejar mai entrar a la guerra de comunicats?

Ha sigut un any complicat i atípic. Prendre decisions en aquestes circumstàncies marcades per la crisi sanitària no era gens fàcil. Cal respectar, per tant, qui ha de prendre aquestes decisions. Res del que va passar a partir de la suspensió del partit del Fuenlabrada no depenia de nosaltres. De nosaltres depenia estar preparats i centrar-nos a fer la feina. La Lliga va dir que es jugarien els play-off i que s'havien d'acabar els campionats, que s'arribaria al final. Per tant, vam centrar els nostres esforços en el que depenia de nosaltres. Estàvem al marge de la resta de coses perquè no ens afectava directament, només ens afectava saber quan jugaríem els partits de la promoció, no era la nostra batalla. La nostra batalla era estar preparats al camp, no entre comunicats. La Lliga, des que va començar, fixa unes regles que diuen que a Primera hi ha 20 equips i que a Segona en són 22. I no hi ha hagut cap canvi al respecte. Hi ha hagut comunicats de tota mena, però el que els clubs van aprovar, i no s'ha canviat, és exactament això.

Li preocupa que d'aquí a uns anys tot això salti pels aires per una decisió judicial?

Ara es molt dificil, ens hem de centrar en allò nostre, pensar en dijous. És el que està a les nostres mans.

Si el Girona puja, Stuani es queda?

Stuani té contracte, per tant, amb això ja està tot dit. Nosaltres estem contentíssims amb ell i ell també està a gust aquí. Ara, però, hem de pensar a treballar per pujar a Primera.

Com els afecta en la planificació no saber fins diumenge a mitjanit (23 d'agost) en quina categoria jugaran?

Sabem que la intenció de La Lliga és començar el 12 de setembre tant a Primera com a Segona. Tot sembla indicar que els clubs que han jugat Lliga de Campions o Europa League, i els que han fet play-off, començaran una mica més tard. Ens ajornaran les primeres jornades (ahir, posteriorment a l'entrevista, la Comissió Delegada de la patronal va aprovar aquest calendari i el Girona i els altres clubs afectats veurien ajornades les tres primeres dates de la Lliga). És lògic i no crec que hi hagi problemes. Dit això, és clar que la planificació va en desavantatge per al Girona. Però és la situació que és i estem contents d'estar aquí. Dilluns ja ens posarem a treballar per planificar siguem allà on siguem. Plorar tampoc ens servirà de res perquè estem en una situació extraordinària i realment hi ha molta gent que ho passa pitjor que per això.

Quique Cárcel continuarà com a director esportiu?

En Quique és una persona que és responsable dels èxits dels últims anys. Mentre ell se senti amb forces i estigui content i entengui que el projecte continua com fins ara, estarà aquí i, a més, té contracte. No hi ha cap plantejament en aquest sentit. Tenim sort que estigui i treballi amb nosaltres. Ens ha dut fins on ens ha dut i quan marxi es mereixerà tot el reconeixement perquè haurà donat molt al Girona.

El club està preparat per quedar-se un altre any a Segona?

El Girona es prepara per als dos escenaris possibles. Tenim clar en quina direcció treballar en cada un d'ells.

Tenien previst, si la pandèmia no ho hagués evitat, fer algun acte per celebrar els 50 anys de Montilivi?

Sí que ho havíem previst, però quan va esclatar la pandèmia vam veure que seria impossible i ho vam anar deixant en segon pla. Tenim coses pensades i ens agradaria fer-les però a dia d'avui és molt difícil poder-ho assegurar. Tant de bo tot això passi i es pugui fer alguna celebració. Montilivi és un estadi de proximitat, veus els millors jugadors de ben a prop, i ara s'hi crea un ambient que no es pot descriure amb paraules.