El Girona es juga el seu futur immediat en la final del play-off contra l'Elx. Ser a Primera la temporada vinent dependrà dels resultats dels dos propers partits i, en moments com aquest, es necessita més que mai l'empenta de l'afició. No hi podrà ser físicament per evitar els riscos de contagis per coronavirus, però d'una manera o altra farà costat a l'equip de Francisco. Les penyes del Girona s'han encarregat que així sigui des de la «màxima responsabilitat», segons explica el president de la Federació, Cristóbal Sánchez. Veure un altre cop els partits a la grada de Montilivi passarà per «tornar a ser la millor afició de la Lliga, en tots els aspectes».
Quin ambient es respira entre l'afició abans de la gran final? Hi ha nervis?
Després d'uns dies en stand-by i sense saber com sortiria el meló, la paraula no seria nervis. El Girona ha estat molt concentrat en la feina, en comptes de plorar o fer comunicats. L'afició i les penyes tenim molta esperança i estem molt il·lusionats, sobretot després dels partits contra l'Almeria. Som conscients que no serà fàcil perquè l'Elx és un equip dur, que no s'esperava arribar a la final i està molt motivat.
Què ha canviat l'equip des de l'arribada de Francisco?
Hem vist un equip molt canviat. No sé si ha sigut en Francisco o la concentració amb l'aturada, però la imatge és una altra. On més s'ha notat és en el trio Borja García, Samu Sáiz i Stuani, que han fet un pas endavant. Ja no és només Stuani i pilotes penjades. Hi ha més coordinació i concentració a l'equip.
L'entrenador comentava dies enrere que és una llàstima no haver tingut encara l'oportunitat de connectar amb l'afició. A vosaltres també us sap greu?
Evidentment, també amb els jugadors. Com que no tenim contacte personal ni proper, hem incrementat el contacte a través de les xarxes socials. No havia vist mai tants missatges ni vídeos de suport cap a l'equip. Això els jugadors ho saben i, encara que no ens vegin, són conscients que estem amb ells. Les penyes no hem abaixat el llistó i seguim animant-los.
Com viuran les penyes el play-off
Estem tots molt motivats. Seguirem tots els protocols i recomanacions sanitàries. Les penyes ens trobarem a les seus per veure els partits amb mascareta i separats. Volem que la gent gaudeixi però no per això provocar un possible rebrot a Girona. Hi pot haver persones que vagin al voltant de Montilivi per animar i no passa res, mantenint sempre la distància de seguretat. És una situació molt kafkiana, mai havia vist un play-off que durés un mes.
Si el Girona acaba pujant a Primera, ho farà a Montilivi. Us preocupa una gran mobilització?
Tenim por de no tenir poder de control. Estem constantment en contacte amb l'Ajuntament i el club per intentar enviar un parell de missatges a l'afició. Un d'ells és engalanar Girona amb banderes als balcons, que la gent es vesteixi de blanc-i-vermell, que hi hagi ambient per la ciutat... El segon i el més important és tenir prudència amb les celebracions, sobretot si pugem. Tenim una situació sanitària crítica i hem de demostrar que tenim seny, evitant aglomeracions. Des de la Federació no farem cap crida per celebrar-ho junts i cadascú ho farà en la intimitat perquè no volem repetir imatges com les d'altres clubs que han ascendit. Ja tenim un premi a la millor afició i volem demostrar amb orgull que ho som en tots els sentits, també de responsabilitat.
La temporada vinent és tota una incògnita.
No se'n parla, però la propera temporada comença d'aquí a un mes i no sé com farem la planificació. Tindrem un dèficit de temps bestial respecte a la resta. Si el Girona puja, amb quines condicions ho farem? A quins jugadors contractarem? I si no ho fem, quina Segona A ens esperarà? Portem un retard enorme en tot. També si hem d'ampliar l'estadi, tot i que no sabem si podrem veure partits de Primera Divisió o serà un «Miami» multiplicat per vint. L'any passat la gent estava esverada per perdre's un partit contra el Barça a Montilivi i ara potser els haurem de veure tots per televisió...
Què pensa de la campanya d'abonaments?
El club ha donat una mica més de termini per veure com acaba la situació. Hem de valorar que és molt complicat fer un abonament sense saber si hi podràs anar, però hem de confiar. És com avançar uns diners que si no podem anar-hi ens retornaran. La meva idea és no fer abonaments fins que no poguem anar tots a Montilivi i mentrestant vendre entrades segons la capacitat que es permeti.
