Era un nano però ja li donava puntades de peu a la pilota. A Casablanca, als seus carrers. Va perfeccionar la seva tècnica amb els amics, a la rampa d'un aparcament. Al damunt, es dibuixava la porteria amb guix o amb el que fos. A la part més baixa, un parell de cubells d'escombraries ja servien. Eren altres temps. Els recorda amb certa enyorança Yassine Bounou. S'ha passat bona part de la seva carrera sentint-se fora de lloc, temerós de pujar massa amunt, de ser on no li toca.

Forjat al Wydad Casablanca i després d'una aventura fallida a França, l'aterratge a l'Atlètic de Madrid va ser un xoc amb la realitat massa dur. «Tenia un complex d'inferioritat», confessava fa dos anys en una entrevista a El Mundo. Ell ha preferit ser pacient, créixer sense presses. Estar on mereix, per aptituds, qualitats. Va passar pel Saragossa i després aterrava a Girona, on va viure l'històric ascens a Primera. Sent capaç, fins i tot, de pispar-li la titularitat a Gorka Iraizoz en els dos anys a l'elit. L'estiu passat es va sentir preparat per canviar d'aires. Potser creia, ja convençut, que la Segona li quedava petita. Va acceptar marxar al Sevilla i, després d'un temps a l'ombra de Tomas Vaclik, arribaria el seu moment, per la lesió del titular. L'ha aprofitat. I de quina manera. L'heroi inesperat del sevillisme serà avui titular a Colònia, on el seu equip jugarà la final de la Lliga Europa, títol que ha sumat cinc vegades, contra tot un Inter.

Uns 360.000 euros va pagar l'Atlètic de Madrid ara fa 8 anys per un porter que mai arribaria a debutar al primer equip. Ara, la seva proposta de compra val quatre milions. És la quantitat que Girona i Sevilla van estipular mesos enrere en l'acord de cessió. Al Pizjuán, cada cop tenen menys dubtes amb ell i veuen amb bons ulls rascar-se la butxaca per tenir-lo en propietat. Negociant, això sí, un preu a la baixa. Però al cap i a la fi, els ha convençut. Ja va ser clau als quarts de final aturant un penal, cosa que feia anys i panys que no aconseguia, al Wolverhampton. Quan va explotar va ser a les portes de la final, negant les embestides del Manchester United. «Ha estat fantàstic, ha fet aturades increïbles», va admetre Ole Gunnar Solskjaer, l'inquilí a la banqueta d'Old Trafford.

Bounou, amb 720 minuts a l'Europa League a les esquenes, serà titular aquesta nit. Més difícil ho té Joan Jordán. El de Regencós no sortirà d'inici, però esperarà la seva oportunitat des de la banqueta. Ha tingut menys protagonisme que homes de pes per al tècnic Julen Lopetegui, però a Europa acumula 577 minuts repartits en 8 partits. Gens malament.

El Sevilla és el veritable rei d'aquesta competició. L'ha guanyat cinc vegades: 2006, 2007, 2014, 2015 i 2016. En vol més i va buscar la sisena. Amb Lucas Ocampos d'inici, malgrat les molèsties que arrossega dels últims dies. Ara bé, al davant l'espera un dels històrics d'Europa. L'Inter de Milà, fins fa pocs mesos disputant la Lliga de Campions i competint contra Barça i Dortmund, enquadrats al mateix grup, ha aterrat a la final disposat a guanyar-la. Els d'Antonio Conte disposen d'una plantilla envejable, amb atacants perillosos com Lautaro i Lukaku. Té tres Copes de la UEFA, l'antiga denominació, a les seves vitrines (1991, 1994 i 1998). No n'ha guanyat encara cap Yassine Bounou. No ha tingut cap pressa per fer-ho abans. Ara potser ha arribat el seu moment. Li fa patxoca això de ser un heroi i no vol que sigui flor d'un sol dia.