Diumenge faltarà una cosa segura a l'Estadi, el públic. Per allò bo i per allò dolent. Tant si es guanya, com si és perd. Vaja, tant si es puja, com si no es puja. Perquè en el moment de les grans ocasions, de les grans emocions, en els grans moments, això hauria de ser sempre compartit, el riure i el plor.

En canvi diumenge no faltaran dos dels grans mites d'aquesta lliga, en Nino i el nano. L'un és l'ídol de la parròquia il·licitana, el veterà, veterà a qui tothom segueix, l'home a qui tothom creu, a qui els més joves de la plantilla podrien dir-li perfectament pare, però que en canvi viu la cosa amb la mateixa il·lusió que els companys que la viuen per primer cop. I no es enganyem, l'home que somnia anar-se'n amb un altre ascens a la seva carpeta de mèrits esportius.

I també hi haurà el nano, perquè Stuani al costat de Nino, podria semblar un vailet. Un altre monstre, el dels setanta gols en tres anys, un jugador que és mereix reconeixement al més alt nivell, passi el que passi diumenge. L'home a que tots ens aferrarem durant noranta minuts, com s'ha fet a cada partit en els darrers exercicis, però aquest any més.

I diumenge serà un dia llarg, molt llarg. Perquè jugar a les deu de la nit farà que el dia sigui inacabable. I esperem que la nit curta, seria la millor notícia. I també diumenge pot ser un bon dia per celebrar, encara que sense públic ni actes institucionals, els cinquanta anys de l'Estadi de Montilivi. Qui els havia de dir als Set Magnífics i als gironins en general, que cinquanta anys i nou dies després d'haver inaugurat l'actual camp, el Girona FC s'hi podria coronar de nou com a equip de Primera. Això sí seria una gran celebració.

Però tornem al moment actual. Si el Girona FC es corona diumenge, ja estem tots plegats donant el mèrit a Francisco i a la seves particulars colònies d'estiu fetes a Girona. Dic colònies d'estiu perquè el tècnic es va estrenar el 3 de juliol i en setze dies va canviar la dinàmica amb la disputa dels sis darrers partits de la lliga regular. I ja a l'agost, els quatre partits de promoció que li poden donar la glòria fins ara només reservada a Machín. Vaja, que serà sense públic i no sabem si serà el dia de Nino o del nano; o si Francisco entrarà a formar part de la història del club, però sí sabem que, al igual que canta Serrat en la seva cançó, diumenge podrem dir allò de: «avui pot ser un gran dia».