22 de agost de 2020
22.08.2020
Diari de Girona

El Girona va igualar a zero en l'anada en l'últim ascens via «play-off»

El 2008 es va empatar sense gols a Ceuta i a Montilivi va resoldre l'històric gol de Migue (1-0) En l'eliminatòria anterior contra el Barakaldo també es va arrencar un 0-0 i a casa, un 2-0

22.08.2020 | 00:35
Aficionats del Girona celebrant l'ascens a Segona A a l'estadi.

L'última vegada que el Girona va pujar de categoria via play-off (el 15 de juny de 2008, contra el Ceuta, per fer el salt a Segona A), l'equip acumulava de l'anada el mateix resultat que ara té contra l'Elx. Aquell equip, que entrenava Raül Agné i tenia com a principals figures el davanter Miki Albert i el porter Rafa Ponzo, va sortir viu de Ceuta (0-0) i va sentenciar a Montilivi una setmana més tard. L'històric gol de Migue va acabar amb mig segle fora del futbol professional, en una aventura que encara perdura i que ara busca el retorn a una Primera Divisió que ja s'ha tastat durant dos cursos.

La importància de no rebre gol va quedar evidenciada en aquella promoció de 2008. El Girona va haver de superar dues eliminatòries per pujar, malgrat haver quedat campió del grup III de Segona B amb molt marge de diferència. Primer se les va veure amb el Barakaldo. A l'estadi de Lasesarre, l'equip d'Agné hi va sobreviure arrencant un 0-0, que es va fer bo a Montilivi amb un 2-0. Però compte, perquè aquell partit de tornada va ser d'infart. És veritat que Miki Albert va fer l'1-0 prou d'hora (min. 13), però amb el valor doble dels gols, si els visitants marcaven l'equip local hauria necessitat una altra diana. L'afició va quedar amb l'ai al cor quan a vint minuts del final l'àrbitre va xiular un penal favorable al Barakaldo. El va xutar Germán Beltrán, que uns anys més tard acabaria al Girona, i el va aturar Rafa Ponzo. En la recta final del duel, Xumetra faria el 2-0 que donava, aleshores sí, la tranqui·litat.

Després va fer falta eliminar el Ceuta. En l'anada, marcada per la calor i per l'ambient a l'estadi, el Girona va tornar a ser un equip molt efectiu al darrere i va sortir-ne viu amb un altre empat sense gols que s'havia de fer bo a Montilivi. Així va ser. Migue, a la segona part, va aconseguir batre la porteria visitant, i es va acabar celebrant l'ascens a Segona, no sense patir per un afegit de més de cinc minuts on un gol del Ceuta ho hagués engegat tot a rodar. Aquell partit el va xiular l'avui àrbitre de Primera Martínez Munuera.

Un any abans el Girona també havia resolt amb èxit una fase d'ascens, en aquell cas, per pujar de Tercera a Segona B. En la primera eliminatòria l'equip que dirigien Ricardo Rodríguez i Javi Salamero es va desfer del Mutilvera navarrès (1-0 a l'anada i 4-0 a l'estadi). En la definitiva, van desfer-se de l'Alcalà, després d'un 2-1 a Montilivi, i d'un 1-2 a l'estadi de l'equip madrileny.

En canvi, des del 2008, la resta de fases d'ascens que han jugat els gironins han sortit creu. Va ser el cas del 2013 contra l'Almeria (havent eliminat primer l'Alcorcón), i del 2016 davant l'Osasuna (primer va caure el Còrdova). El 2015, després del cop contra el Lugo, no es va superar la ronda de semifinals contra el Saragossa (0-3 i 1-4). Dotze anys després del gol de Migue, el Girona busca un nou heroi que certifiqui un ascens.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook