Després de l'ascens a Segona el 2008, han vingut 2 anys a Primera i 4 «play-off». S'ho hagués pogut imaginar?

Allò va ser una cosa històrica, feia 50 anys que no s'aconseguia. Va ser la primera pedra d'un gran projecte que és aquest Girona. No només s'ha consolidat el club a Segona, sinó que ha estat a Primera per primer cop. Té molt mèrit. Confio que aquesta consolidació la pugui aconseguir també molts anys a Primera.

Què va fallar l'any passat?

És difícil dir-ho des de la distància. Des de fora, i amb el màxim respecte, crec que en les 10 últimes jornades no es va estar a l'altura. I no hi van ser a temps quan van veure que l'amenaça del descens anava seriosament.

El 0-0 de l'anada és un bon resultat per al Girona?

Jo crec que sí, a nosaltres ens va anar bé contra el Ceuta el 2008. Tot depèn de les sensacions que tinguin. Nosaltres érem un equip potent a les dues àrees. Sabíem que a casa marcaríem. Estic convençut que el Girona demà (avui) marcarà, i no penso tant que l'Elx ho aconsegueixi. L'Elx juga sempre igual, de local i de visitant. Són perillosos perquè si marquen, amb el marcador a favor, encara són un rival més complicat de jugar-hi. El Girona ha de pensar en marcar i guanyar, i punt. Després hi ha molts partits. Si arriben amb 0-0 als últims minuts tocarà patir, però els veig molt bé i confio en aquest ascens. Ara, el rival és molt incòmode. En una final, si la cagues, adeu. Confio que els de davant estiguin bé, la gespa segur que ho estarà, i que juguin i connectin Samu, Borja, Granell, Stuani... Ara l'equip és més sòlid i té confiança. Al final, ha sigut quan ha arribat l'hora de la veritat quan s'ha tret el millor rendiment.

L'Elx, que està obligat a marcar, canviarà la forma de jugar?

No penso que vagin a buscar el gol de bon principi. Encara que vagin perdent per 1-0, amb un gol, l'1-1, passarien. Tenen 90 minuts per davant i saben que tindran les seves ocasions. El Girona ha d'anar al marge del que faci l'Elx i anar a guanyar.

El 2008 també els va valer el 0-0 contra el Barakaldo.

Nosaltres sabíem que érem molt potents al darrere i al davant. I amb un migcamp amb dos motorets com eren Matamala i Dorca. Aquell Girona tenia moltes virtuts, erem ràpids, físics, competitius... amb nanos amb gana. Va arribar un moment que els de davant sabien que si fèiem gol, no n'encaixaríem cap. I els de darrere pensaven que si no encaixàvem, a davant segur que n'aprofitaríem alguna per guanyar.

Sense públic, l'avantatge de jugar la tornada a casa desapareix i, fins i tot, afavoreix l'equip visitant?

Hi estic totalment d'acord. El futbol és de la gent i dels futbolistes. Això d'ara no és futbol. La gent va al camp a animar, a criticar, i els més cafres a insultar. Jugar a casa sense gent no dona cap avantatge. I més a Montilivi, amb una gespa de catifa. S'ha d'estar molt concetrat, perquè el premi és gros.

Què ha de fer el Girona per pujar?

Ha de jugar com ho està fent darrerament. Això és una final. Que la pilota passi per Samu i Borja, que els de darrere faran la seva feina. I anar endavant. No aniran a especular, aniran a guanyar. A més, gent com Borja, Granell, Stuani... tenen els ous pelats en aquestes situacions i no els veig posant-se nerviosos ara.

Què ha canviat Francisco?

Els he vist poc. Tinc la sensació que els ha agafat i els ha dit «mireu tu jugues aquí, tu fas bé això, doncs fes-ho». Els entrenadors no tenim varetes màgiques. El Girona té molt bona plantilla. El que està fent Francisco és treure molts rendiments indiviuals, que és el més difícil. Si sumes rendiment individual, el col·lectiu és bo. Tenen el millor potencial ofensiu amb diferència i això ara està fluint tot i que durant bona part de la temporada alguns jugadors hagin estat agarrotats. Ara no descobriré els Jairo, Samu, Borja, Stuani... Francisco ha fet el treball psicològic i ha aconseguit un equip més dinàmic perquè té qualitat per ser-ho. No pretenguis que Borja defensi els 90 minuts, però quant tingui la pilota demana-li que sigui determinant, i que passin coses.

Un dia, abans d'un Tenerife-Girona, va qualficar Nino de «dimoni» de l'àrea. I allà continua.

Es el millor jugador de la història de la categoria. Esplèndid, a mi sempre m'ha agradat, llàstima que no l'he pogut entrenar mai. Té velocitat d'execució i definició. El gol de Saragossa és de nivell.

Què fa ara Raül Agné?

Estic a casa, a Figueres, pendent del negoci familiar, no penso en futbol ara mateix. El meu últim equip va ser el Còrdova. Però mai se sap, qui sap si demà em truca algú i m'hi torno a posar.

Com serà a partir d'ara el futbol, en la nova normalitat?

De moment ha sigut un circ i està clar el per què, perquè els interessos econòmics són molt importants. En el moment del confinament s'havia d'acabar la competició. Ni es puja ni es baixa. Ha sigut un circ, i s'exposaven que passés el xou del Fuenlabrada. Ara s'acabarà la temporada, però tinc molts dubtes de com començarà la propera. Les lligues de Primera i Segona arrencaran segur, fins i tot potser a les televisions ja els va bé això que la gent no pugui anar al camp. Però no és futbol. En categories més baixes i de mainada tinc dubtes, si arranquen es pot tornar a parar. No som conscients del que tenim a sobre. No haurà sigut fàcil aturar-se, engegar, tornar-se a aturar... i això és mèrit del Girona haver-ho sabut fer bé.