Pujar a la Primera Divisió és quelcom equiparable a guanyar un gran títol, un dels importants. Ho diuen els entesos, els que ho han viscut alguna vegada a la seva vida. Aconseguir-ho un cop ja té mèrit. Dos, encara més. Uns quants dels integrants de l'actual vestidor del Girona tenen avui l'oportunitat de fer-ho, de pujar un esglaó i rememorar les sensacions de l'última vegada. Fins a vuit futbolistes que ara treballen a les ordres de Francisco Rodríguez ja formaven part d'aquell equip, llavors dirigit per Pablo Machín, que el mes de juny del 2017 va fer història pujant a la màxima categoria del futbol estatal amb un empat a res davant del Saragossa. També a Montilivi.
Es tracta dels defenses Jonás Ramalho, Pedro Alcalá, Juanpe Ramírez, Pablo Maffeo i Johan Mojica. També dels migcampistes Àlex Granell, Aday Benítez i Borja García. Tots vuit fa tres anys ja vestien la samarreta del Girona i van formar part d'aquell equip que va ser capaç de tancar la Lliga regular amb una meritòria segona posició amb 70 punts, dos més que el Getafe, llavors tercer. Els mateixos vuit jugadors aguantarien els dos cursos següents a la Primera Divisió, i lamentarien el dramàtic descens d'ara fa poc més d'un any, per decidir malgrat tot renovar i quedar-se a la categoria de plata. Ara, estan a 90 o 120 minuts de tornar a viure un ascens defensant els mateixos colors.
Alguns d'aquests vuit, fins i tot, han viscut en primera persona els intents fallits abans del 2017, perquè els gironins s'acabarien quedant a les portes de pujar dues vegades i de manera consecutiva, els mesos de juny del 2015 i 2016. Granell i Aday van viure totes dues promocions, amb Saragossa i Osasuna com a botxins. Ramalho només la primera, tot i no jugar per una greu lesió al genoll, mentre que Maffeo, Alcalá i Borja García van lamentar només la derrota de la segona.
