N'hi ha que diuen que el futbol és just. Que, com passa amb la vida, acaba posant les coses al seu lloc. El cas és que es fa difícil pensar què haurà fet el Girona per haver de rebre tantes garrotades. Una rere l'altra. Tot pot passar a la gespa i més en un play-off. Els petits detalls, com no es cansen de repetir jugadors i entrenadors, són els que acaben manant. El que passa és que a Montilivi s'acumulen les decepcions. Les que fan mal, les doloroses. Aquell empat amb el Lugo, la remuntada del Saragossa o la garrotada amb l'Osasuna. Fins i tot el descens, el de l'any passat. A la col·lecció s'hi suma el partit d'anit. El desenllaç més cruel, escrit per algú amb mala bava. Un únic xut entre pals i al descompte va acabar amb tota esperança d'ascens. Amanit amb una expulsió més que polèmica, per injusta, la de Cristhian Stuani, amb mitja hora encara per davant. El punt d'inflexió. Allò que ho va canviar tot.

Perquè abans del minut 60, la cosa pintava prou bé. No era una obra d'art del Girona, però la situació semblava controlada. Més entonat que a l'anada, l'equip de Francisco va dominar la situació. No patia, que això ja era molt. Tenia la pilota, la movia amb comoditat i l'excel·lent estat de la gespa hi ajudava. No notava l'equip la pèrdua de Gerard Gumbau, lesionat a l'escalfament. Al de Campllong el va suplir d'inici Pape Diamanka, que no va desentonar ni de bon tros al costat de Granell. És cert que, malgrat no patir, al Girona se'l va veure poc en atac. Pacheta, un cop més, apostava per reforçar la defensa amb tres centrals i als de casa els va costar força acostar-se als dominis d'Édgar Badía. La llum la va veure Samu Sáiz abans de la mitja hora de joc, quan va enviar la pilota per l'únic forat possible i allà va trobar Stuani. El 7, de primeres, va connectar un xut que es va perdre per damunt del travesser. La resta d'arguments ofensius, centrades a l'àrea sense trobar rematador i xuts des de fora de l'àrea. Com Granell o Aday, que no van trobar porteria.

De l'Elx, ben poques notícies. Només destacava Jonathas, la gran esperança ofensiva que, tot i això, va destacar més per la dura entrada sobre Mojica que li costaria la targeta groga i per les posteriors faltes que no van ser castigades per l'àrbitre. En va tenir prou Pacheta al principi del segon temps, quan va decidir canviar-lo per no patir un mal major. Una simple anècdota si l'actuació del brasiler, i sobretot el criteri de l'àrbitre, no es pogués comparar amb el que passaria poc després.

Al 60, Stuani va cometre una falta sobre el central Dani Calvo. Puntada de peu, el defensor per terra i l'àrbitre que no s'ho pensava dues vegades. Xiulet i targeta groga. L'aparició del VAR, fins al moment inèdit, ho va acabar dinamitant tot. López Toca se'n va anar cap a la pantalla. Un parell de minuts mirant-se la mateixa imatge, una i altra vegada, mentre els jugadors visitants l'escridassaven tot intentant pressionar la seva decisió. El càntabre va prendre una decisió. Anul·lava la groga i al davanter li ensenyava la vermella. Punt i final, aquí s'acabaria tot.

Un esforç inútil

Amb mitja hora per davant i sense la seva referència i pitxitxi, el Girona va quedar grogui. Perdut. Francisco no va saber gestionar la situació i es va quedar sense capacitat de reacció. En canvi, Pacheta va començar a introduir canvis, tot buscant més poder ofensiu i homes de refresc. Van aguantar els de Francisco. Van saber patir. L'esforç va ser titànic. Les interrupcions, constants i necessàries. Fins i tot Diamanka, quan ningú s'ho esperava, es va trobar amb una centrada al segon pal que no va saber rematar. Hauria sigut massa. El descompte es va fer etern. Passava el cronòmetre i res es movia. Ni el marcador. Bona senyal per al Girona, que necessitava precisament això. El problema és que, un cop més, el destí seria massa cruel. L'excursió de Fidel per la banda esquerra va acabar amb una centrada al segon pal que va trobar Pere Milla. El seu cop de cap no el va saber refusar Riesgo. Un gol que valia un ascens. Ja amb tot dat i beneït a Francisco li van eagafar les presses i va fer entrar Gallar, Jairo i Alcalá. Massa tard. S'esvaïa el somni, i de quina manera.