L'espera va ser eterna i, el desenllaç, cruel. L'horari, les deu del vespre, va fer que fossin moltes les hores mortes abans del començament del partit. Massa, perquè els nervis costen de pair i segurament algun aficionat es devia quedar sense ungles abans fins i tot abans de l'inici del duel. Durant la setmana la ciutat s'havia tenyit de blanc-i-vermell i ahir, ben aviat al matí, els carrers es van omplir d'aficionats amb samarretes del club. Com bolets es veien les samarretes blanc-i-vermelles no només per Girona sinó també per d'altres municipis de les comarques com Santa Coloma de Farners o Banyoles, entre molts altres. Valia la pena mudar-se per a l'ocasió.

Els nervis van anar in crescendo Els més agosarats no van poder més i van acostar-se a l'estadi per rebre l'autobús de l'equip amb bengales i petards. Un mig centenar de seguidors van voler donar suport als jugadors a l'arribada al camp enmig del dispositiu policial de seguretat. Ja amb el partit començat i davant la prohibició de públic a l'estadi, l'afició va cercar una ubicació per veure el partit. Alguns ho van fer a casa i d'altres en terrasses de bars de la ciutat. En aquest sentit, la plaça Independència va aplegar una bona colla de seguidors que van tenyir-la de blanc-i-vermell. També ho van fer les seus de les penyes del Girona, on cada jugada i cada pilota es van viure amb la màxima intensitat. Molt protestada va ser l'expulsió de Cristhian Stuani, que va encendre els ànims dels incrèduls aficionats blanc-i-vermells. El desenllaç, però, va tornar a ser d'allò més cruel.