Passi el que passi els pròxims dies, Cristhian Stuani és i serà història del Girona. El davanter uruguaià va veure frustrat diumenge passat l'objectiu que s'havia marcat ara fa poc més d'un any quan va decidir quedar-se a Girona a Segona Divisió refusant propostes molt més llamineres econòmicament. La injusta expulsió indicada pel VAR a López Toca al minut 60 va deixar el davanter sense poder ajudar l'equip en el partit més important de tota la temporada. Incrèdul primer i indignat després, Stuani va veure, des de darrere la banqueta, el desenllaç fatal del partit que va donar l'ascens a l'Elx. El somni de poder tornar amb el Girona a Primera s'esvaïa amb l'afegit del sentiment d'impotència per no poder ajudar els seus companys.

La temporada 2020-21, que és a tocar, el Girona competirà a Segona Divisió. El que no és tan clar és on ho farà Stuani. El Matador de Tala ha signat una altra campanya de matrícula d'honor amb 31 gols que li han servit per ser el pitxitxi i continuar tenint Montilivi rendit als seus peus. Els números, el caràcter, l'instint i la implicació de Stuani des que va aterrar a Montilivi l'estiu del 2017 l'han convertit en un déu per a l'afició. I és que repassant les xifres de l'ex del Middlesbrough n'hi ha per caure d'esquena. En 107 partits que ha disputat amb la samarreta del Girona, Stuani ha marcat 72 gols. O cosa que és el mateix, una mitjana de 0,67 gols per partit. I tot per només uns 3 milions d'euros que va costar comprar-lo.

Cap davanter ha gosat fer ombra a l'uruguaià durant els tres cursos que fa que vesteix la blanc-i-vermella. Ningú se n'hauria sortit de lluitar per la titularitat amb un davanter que ha signat uns espectaculars registres de 21 i 20 gols Primera i de 31 gols enguany a Segona. De fet, tots els competidors que hi ha hagut a la plantilla no li han arribat ni a la sola de la sabata pel que fa a estadístiques.

El disgust de diumenge costarà de pair a un Stuani que a Girona és feliç i hi està encantat. La seva família es troba d'allò més còmoda i, a punt de fer 34 anys, aquest és un factor més que pot influir en la decisió que prengui els pròxims dies. La temporada passada va decantar-se per l'estabilitat i va acceptar liderar l'ambiciós projecte de tornar el Girona a Primera. Ara, malgrat tenir contracte en vigor fins al 2023, caldrà veure si el Girona pot garantir-li les condicions econòmiques signades l'estiu passat. Un estatus de Primera, merescut això sí, però que amb la retallada del límit salarial que patirà l'entitat serà complicat d'encarar pel club l'exercici vinent. Sigui com sigui, el factor estabilitat i felicitat, que ha trobat a Girona, podria tornar a fer desequilibrar la balança de l'uruguaià, que, això sí, hauria de fer un altre esforç en forma de rebaixa salarial.

Ara bé, a l'horitzó i sobre la taula també hi podria aparèixer la possibilitat del New York City, club que pertany, com el Girona, al City