Sí, oi tant que hauria sigut maco tornar a Primera i veure desfilar de nou per Montilivi la crème de la crème del futbol, però entre l'àrbitre i el VAR, l'Elx i un Girona que només ha girat catòlic l'últim mes i mig, el somni es va quedar només en això. Toca, per tant, preparar un nou any a Segona, una categoria llarga i dura, on els de Montilivi poden lluir que hi tenen més experiència que ningú. És el Girona, amb l'Alcorcón, l'equip que més temporades haurà disputat a la divisió de plata des que el 2008 els blanc-i-vermells hi van tornar mig segle després. En tot aquest temps hi hauran jugat, comptant aquest nou curs, 11 exercicis, més dos a Primera. Els madrilenys, per la seva banda, s'hi van estrenar la campanya 2010/11 i no se n'han mogut.

El descens del Numància, que duia precisament 11 lligues de Segona consecutives comptant des del 2008, deixa ara el Girona i l'Alcorcón com els dos clàssics moderns de la categoria. Aquell club modest de fa 12 anys s'ha convertit, per tant, en un habitual del futbol professional i a banda de jugar dos anys a l'elit, ha disputat quatre promocions d'ascens (2013, 2015, 2016 i 2020). Dels 22 equips que hi havia a Segona A la temporada 2008/09 tres, l'Alacant, el Xerez i el Salamanca, o han desaparegut o s'han hagut de refundar en categories inferiors, i cinc més, Nàstic, Còrdova, Sevilla Atlètic, Múrcia i Hèrcules, ara militen a la ruïnosa Segona B, que aquest curs no se sap ni quan començarà ni quin format tindrà.

El Girona només tindrà aquesta lliga un rival inèdit, el Logronyès, mentre que s'enfrontarà per primer cop a l'Espanyol a Segona (els altres dos precedents van ser a Primera). El Fuenlabrada tot just hi viurà la seva segona experiència, si la resolució del seu polèmic positiu per covid-19 en la darrera jornada no els porta conseqüències dràstiques. Tres dels ascendits, Sabadell, Cartagena i Castelló, es poden considerar clàssics històrics i amb tots el Girona hi ha coincidit en aquesta etapa al futbol professional, tot i que qui més anys ha estat a Segona des del 2008 fins ara, els arlequinats, tot just hi viuran el seu cinquè exercici. Per al Cartagena serà el quart i per al Castelló, el tercer. Aquests últims, amb passat recent a Tercera, feia temps que lluitaven per recuperar l'esplendor perduda.

Seguint les passes del Girona i l'Alcorcón, com a clàssics més habituals dels últims 12 anys, hi ha els dos representants canaris, Las Palmas i Tenerife, que curiosament en porten 10 tots dos. Tant els uns com els altres entre 2008 i 2020 han combinat la Segona amb passos puntuals per Primera. El Tenerife, a més, va patir l'infern de la Segona B i en va poder sortir. Amb nou anys jugats a Segona hi apareix un altre històric, el Saragossa, que milita a la categoria de plata de manera ininterrompuda des del 2013. El seu objectiu sempre és tornar a fer el salt a l'elit, però no hi ha manera. Nou cursos també hi porta l'Albacete, que després de fer el play-off d'ascens a Primera fa dos cursos, en l'anterior va patir per evitar tornar a Segona B. L'altre club amb dues lligues menys que el Girona a Segona A des de l'ascens del 2008 és el Lugo. Hi van debutar la campanya 2012/13 i no se n'han mogut, tot i ser un dels modestos de la categoria. Són, els gallecs, un dels fantasmes que perseguirà per sempre més el Girona, pel no ascens del 2015, encara que havent pujat el 2017, i havent gaudit un parell d'anys de Primera, el dolor d'aquell 1-1 de Caballero ja no és tan intens.

Espanyol, Mallorca i Leganés, els tres descendits, tenen tots els números de tenir els pressupostos més alts gràcies a l'ajuda que atorga la Lliga. Els blanc-i-blaus han jugat ininterrompudament a Primera des de la 1994/95. Per al Mallorca aquesta serà la seva sisena campanya a la categoria entre 2008 i ara, i per al Leganés, la tercera. Els balears van caure al pou de la Segona B i d'allà van fer el salt en dos anys a l'elit, d'on ara han passat a Segona. El Leganés va pujar a Segona la 2013/14 i en només un parell de cursos es va plantar a Primera, on n'ha acabat caient 4 anys més tard.