03 de setembre de 2020
03.09.2020
Diari de Girona

El gironí que va conèixer Claure al Bolívar: «És un Florentino molt més jove»

El saltenc Gerard Puigdemont, ara retirat del futbol, va guanyar un títol el 2011 amb el club bolivià, propietat del nou inversor del Girona, dins del cos tècnic de Guillermo Hoyos · El recorda com un home «proper i molt posat en el futbol», que coneixia amb detall l'equip, i «triomfador» en els negocis

02.09.2020 | 23:23
Puigdemont i el seu sogre, Guillermo Hoyos, amb el títol que van guanyar al Bolívar el 2011

El cap de setmana passat, un nom, el de Marcelo Claure, desconegut a Girona fins que divendres es va saber que aquest magnat nord-americà-bolivià entrava com a inversor al club, va transportar el saltenc Gerard Puigdemont una dècada enrere. A quan va aparcar per un temps la seva feina a l'autoescola familiar i es va llançar a seguir el seu sogre, el tècnic argentí Guillermo Hoyos, a l'altra punta de món ajudant-lo dins del cos tècnic fent, per exemple, vídeos i scouting. Puigdemont, que ara té 40 anys i està totalment allunyat del futbol, treballant de nou a l'autoescola, va conèixer Claure, que ja era l'amo del Bolívar, l'equip més seguit de La Paz. «Hi vaig parlar tres o quatre cops i realment era un personatge molt prestigiós, triomfador en els negocis, i coneixedor del món del futbol. Vaig pensar que podria aportar coses al Girona», explica, ara que a la ciutat, qui més qui menys, ja sap com les gasta el nou inversor que ha entrat a Montilivi. «És un Florentino o un Amancio Ortega, un empresari poderós, segur que el més important de la història de Bolívia», etziba Puigdemont.

Aviat farà deu anys d'aquella història. Gerard Puigdemont va arribar a La Paz el 27 de desembre de 2010, amb 30 anys i amb la carrera d'empresarials i el títol d'agent FIFA sota el braç. El seu sogre, Guillermo Hoyos, amb passat als equips base del Barça, i en equips com el Tossa o el Palamós, el va reclutar perquè l'ajudés en aquella aventura a 10.000 quilòmetres de casa. Al Bolívar hi van aixecar un títol (l'Adequación, un dels tres campionats en què es dividia la lliga, el maig de 2011), i a més va tastar la Copa Libertadores, l'equivalent sud-americà de la Champions. Va viure partits amb 40.000 persones a l'estadi Hernando Siles de La Paz, que el Bolívar compartia amb The Strongest, l'altre equip de la ciutat. Hoyos se'l va endur per integrar-lo al cos tècnic i allà es dedicava a fer funcions d'ajudant extern. Quan es va acabar l'etapa boliviana, Puigdemont també va seguir Guillermo Hoyos a Colòmbia, a l'Once Caldas, fins que pocs mesos més tard, va tornar a Catalunya per recuperar la seva antiga feina. Ara, mentre ell s'ha desvinculat del futbol, el sogre entrena el modest Atlético Aldosivi, de Mar del Plata, a la màxima divisió argentina.

I sí, durant l'estada al Bolívar el va conèixer, a Marcelo Claure. I tant, que el va conèixer, com per haver oblidat els cops que va poder parlar amb un magnat com aquell. «Hi vaig parlar tres o quatre cops», esmenta, i li va quedar el record d'una persona «molt pròxima i agradable» que «tot i el nivell que té et fa sentir molt còmode, et pregunta coses, s'interessa per tu i el que fas. Té un punt de qualitat humana». Ja deu anys enrere Marcelo Claure era «el típic home de negocis que ho controla tot, que en fa prou dormint quatre o cinc hores només. A vegades venia des de Miami a La Paz en jet privat, ens aixecàvem a les 3 o a les 4 de la matinada, i a les cinc ens trobàvem en un hotel per parlar-hi i presentar-li informes». Com que aquell cos tècnic que liderava el seu sogre al Bolívar «era molt avançat a l'època i ja treballàvem molt l'anàlisi dels rivals, els informes i les aplicacions», van connectar de seguida. Ell feia el seu dia a dia a Miami, i malgrat tenir molts negocis sobre la taula «els controlava tots d'aprop».

Respectat a Bolívia pel seu patrimoni i els seus negocis en telecomunicacions, el primer dia que hi va parlar Puigdemont recorda que estava una mica «impactat» per l'alçada del personatge, segons tot el que li havien explicat d'ell. «Va ser com conèixer un Florentino Pérez o un Amancio Ortega, però després, en aquell cas, quedes parat per la proximitat que mantenia amb tothom». El tractava de tu, i el dia que més sorprès va quedar va ser quan «poc abans que jo marxés uns dies de La Paz, va baixar al vestidor, i em va preguntar per això, sabia que me n'anava, tot i que jo era el seu empleat 400.000». Claure en aquells anys «en un país on el futbol era molt precari, li va posar un toc de professionalitat. Va aplicar el que feia a les seves empreses i des d'aleshores aquest esport ha anat creixent molt a Bolívia». El nou inversor del Girona va impulsar instal·lacions noves i va donar mitjans a uns professionals que quan havien arribat al club no hi havien trobat gaire res. «Allò era un desert, amb dos cons i quatre pilotes per entrenar. Calia material i tecnologia, demanaves coses que valien molts diners i ell ho tenia claríssim que s'havia d'invertir per professionalitzar l'equip». I així, de cop, va ser quan el cap de setmana passat el nom de Marcelo Claure, el Bolívar i aquella aventura futbolística va tornar al cap de Gerard Puigdemont. Seguidor del Girona, recuperat del cop que va significar no pujar a Primera en la promoció perduda davant l'Elx, té esperances que l'arribada del magnat nord-americà-bolivià sigui profitosa a Montilivi. «Vaig pensar que era una cosa bona. Primer de tot, és clar, vaig quedar molt sorprès, «que petit que és el món», va pensar, relacionant la seva entrada al club amb el fet que ell l'havia conegut a l'altra punta de món. Segons Puigdemont, «el Marcelo Claure que vaig conèixer té moltes ganes de fer coses, em sembla una persona que s'ho prendrà seriosament i no crec que vingui aquí a especular». Posa l'exemple del Bolívar, on va entrar-hi el 2008, o l'Inter Miami, projectes que no ha abandonat en el temps. «És una persona implicada que busca un projecte a llarg termini».

Un projecte de vida

Aquell Bolívar de Guillermo Hoyos va donar un títol a Claure el maig de 2011. Allò els va dur a la Copa Libertadores, «però no vam passar la fase de grups, encara que l'experiència fos molt bona». El cicle es va acabar el 2012 i d'allà Hoyos va marxar a l'Once Caldas colombià. Puigdemont el va seguir uns mesos, tot i que el retorn a casa era cada cop més a prop: «Era un pacte de fer dos amb ell i plegar i així ho vam fer, la conjuntura econòmica havia millorat aquí i vaig deixar el futbol». No se'n penedeix d'haver-ho fet, tot i que tampoc amaga que no hauria fet fàstics a ampliar la seva carrera a les banquetes. «Hi ha moments de tot. En el futbol una setmana estàs molt content i l'altre molt trist. Resulta molt emocional. Quan guanyes i va bé et quedaries i penses que et fitxarà el Barça, i quan perds tot és un desastre. Va ser una aventura, tampoc tenia pensat allargar-ho gaire més, perquè era impossible combinar-ho amb la feina», explica el saltenc. Hoyos va tenir una mica més de contacte amb Claure que ell «perquè era l'entrenador, qui donava les explicacions», i hi recorda la celebració del títol d'Adecuación, algun viatge a l'autobús i el moment impactant en què li van presentar aquell poderós home de negocis a qui li deien Mr. Blackberry. Té poder i contactes. «És una persona que va conèixer l'èxit de jove. Segurament deu ser l'empresari més exitós de Bolívia. El que ha fet ell no ho ha fet ningú, com li deia abans, un Florentino o un Amancio Ortega... en jove», afageix Gerard Puigdemont.

El pressupost del Girona

L'arribada de Marcelo Claure al Girona ha estat seguida de ben a prop per la premsa boliviana. En un dels reportatges que han aparegut aquests dies, El deber apuntava que el Girona tenia més pressupost la temporada passada que la suma dels 14 clubs que formen la lliga d'aquell país. A Montilivi van tenir 29 milions d'euros de límit salarial, quan a Bolívia la inversió que van fer tots els clubs de la lliga va ser de 18,5.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit