El Barça és el Barça i és difícil per a un Girona treure conclusions quan t'enfrontes a un dels conjunts més potents del planeta. Es va perdre, cosa que es podia preveure. Però la imatge va ser prou digna, sobretot tenint en compte quina és la situació a Montilivi. Un cop d'ull a l'onze titular servia per confirmar la desdibuixada realitat amb la qual conviu l'equip. La Lliga a Segona A ja ha començat, però la plantilla és a mig fer. Feina per davant n'hi ha un munt. Mentre s'esperen els fitxatges, bona part de la planificació dependrà de la continuïtat o no de Cristhian Stuani i ahir l'uruguaià no va jugar ni un sol minut per unes molèsties a l'esquena. Més ingredients per alimentar tota mena de rumors. Tampoc van calçar-se les botes Pablo Moreno ni Arijanet Muric. Un i altre estan cedits pel City, però problemes amb la paperassa han endarrerit l'anunci oficial i es va decidir que era millor deixar-los fora de la convocatòria. A tot això, se li afegien les baixes de Juanpe i Aday, tots dos tocats. Amb un onze titular de circumstàncies, es va plantar cara a tot un Barça fins que l'evidència es va imposar. Sense prémer l'accelerador, la possessió i les ocasions van ser pel conjunt blaugrana, que se'n va anar al descans amb només dos gols d'avantatge perquè el travesser i les intervencions de Juan Carlos així ho van decidir.
Sense una referència ofensiva clara, amb el jove Adrià Turmo en punta, els atacs del Girona morien massa aviat. Amb l'espurna de Valery no n'hi havia prou, perquè les excursions de Mojica per l'altra banda solien acabar en un no-res. Un xut de Jairo a les mans de Neto i un contracop que Jordi Alba va tallar en l'últim segon va ser l'única aportació ofensiva dels de Francisco, que van aguantar el tipus uns 20 minuts. Abans, Coutinho ja havia fet de les seves, tot avisant. Xut a la fusta i un remat a boca de canó que rebutjava Juan Carlos com podia. Fins que va veure la llum. El 14 va rubricar un atac ràpid molt ben trenat per Griezmann, Messi i Trincao. Tot naixia d'una pèrdua absurda de Jairo en zona perillosa.
Es va instal·lar llavors la calma. Ho va agrair el Girona, que va aprofitar el temps per organitzar-se. Alcalá i Bernardo, ahir parella de centrals, repartien ordres a tort i a dret i la cosa semblava funcionar. Samu Sáiz, molt actiu, havia de baixar a rebre la pilota i així perdia perillositat. El més atrevit era Valery, mentre que Ibra Kebe imposava el seu físic sempre que podia. Es va reclamar un possible penal per unes mans a l'interior de l'àrea del Barça. Res. Fins i tot Turmo va rebre una excel·lent passada a l'àrea però se li va fer de nit. Alba va ser més ràpid. Fins que es repetia la història. Els de Koeman acceleraven i ja no hi havia res a fer. Juan Carlos evitava el segon volant a xuts de Coutinho i Messi fins que aquest, amb la dreta, va etzibar una canonada que va entrar a porteria després d'impactar amb el pal.
Suárez es reivindica
Fins a mitja dotzena de canvis va fer Francisco tot buscant repartir minuts i, per si les mosques, activar un xic el seu equip. Ho va aconseguir i el Barça es va encomanar d'un ritme frenètic, que va deixar uns primers minuts de la represa ben vistosos. Amb l'orgull ferit i decidit a allargar al màxim el partit, el Girona s'hi va capbussar en un tres i no res escurçant distàncies. La pressió alta va obtenir recompensa, robant una pilota en tres quarts de camp. Samu Sáiz va aprofitar l'espai i va rebre una excel·lent passada a l'interior de la gran. No s'ho va pensar ni dues vegades. Va carregar la cama i barraca. S'havia jugat un minut i el marcador s'estretava. Temps per davant per mirar d'empatar o per acabar claudicant. La primera opció va perdre tota credibilitat massa ràpid. Una acció desafortunada en va tenir la culpa. Messi tenia ganes de gresca i a la mínima que va gaudir d'un mínim espai ho va provar de nou. La fortuna va girar-li l'esquena als gironins perquè el xut de l'argentí el va desviar Ramalho i Juan Carlos no va poder fer res per aturar-lo.
Sobrepassat el quart d'hora, nou ball de canvis. Aquest cop a banda i banda. L'estocada final pel Girona. Massa peces que no encaixaven a la gespa, amb homes com Maxi Villa, Pau Víctor o Santi Bueno, inèdits en un teòric onze titular. Tres quarts del mateix va passar a l'altre bàndol. La majoria de les figures van enfilar cap al vestidor. Torn per als teòrics revulsius, que tenen ganes de pujar un esglaó i van prémer l'accelerador tot buscant la sentència. És llavors quan la figura del porter astuirà José Aurelio Suárez es va fer gegant. Mai ha debutat en partit oficial amb el primer equip blanc-i-vermell, però ahir va sumar arguments per, com a mínim, tenir una oportunitat. Li va amargar la existència al jove canari Pedri en tres ocasions, amb aturades de molt de mèrit per mantenir el resultat.
Barça: Neto, Sergi Roberto, Alba, Piqué, Araujo, Busquets, De Jong, Trincao, Griezmann, Messi i Coutinho. També han jugat Semedo, Lenglet, Junior Firpo, Riqui Puig, Aleñá, Pedri, Dembélé, Konrad i Braithwaite.
Girona: Juan Carlos (m.62, Suárez), Calavera (m.62, Villa), Mojica (m.46, Franquesa), Bernardo (m.62, Bueno), Alcalá (m.46, Ramalho), Kebé (m.46, Granell), Gumbau (m.46, Diamanka), Valery (m.46, Gallar), Turmo (m.46, Zeballos), Samu Sáiz (m.62, Pau Víctor) i Jairo (m.62, Priego).
Gols: 1-0, m.20, Coutinho; 2-0, m.44, Messi; 2-1, m.46, Samu Sáiz; 3-1, m.51, Messi
Àrbitre: Ávalos Martos. Ha amonestat Turmo (Girona).
Estadi: Johan Cruyff. Sant Joan Despí.
