L'única cosa que no ha canviat en el món l'últim mig any és el joc del Girona. Continua essent insípid, avorrit, lent i previsible. Al camp del Saragossa, cap xut a porteria, cap ocasió de gol. El mateix guió de les dues temporades anteriors. Posats a trobar alguna cosa positiva a La Romareda: el porter Arijanet Muric, algunes espurnes de Pablo Moreno i els minuts que va jugar Ibrahima Kebe. Pel que fa la resta, un déjà-vu, amb gol regalat inclòs.

Si la pretemporada, per molt atípica que hagi sigut enguany, ha de marcar les línies mestres, estem igual que els dos últims anys. La preparació de la 2018-19 va concloure amb un ridícul al camp del Reus i un 3-3 a Getafe, després de deixar-se remuntar un 1-3 que començava a mostrar la vulnerabilitat d'aquell equip que acabaria baixant a Segona. L'estiu passat, el 0-2 contra l'Osca, que mereixia haver sigut una golejada de campionat, va encendre unes alarmes que només mig s'apagarien amb l'arribada de Francisco.

Sí, no és fàcil confeccionar la plantilla d'aquesta temporada. Han de sortir jugadors i s'ha de rebaixar la massa salarial per poder arribar-ne de nous. Però, si això passa és per la nefasta planificació de la temporada anterior, que ningú del club ha reconegut públicament. Al Girona li passa com el Barça. Paga unes xifres tan desorbitades per mitjanies que després no hi ha manera de trobar-los sortida sense un cost addicional. Queden cinc dies per a l'inici de la Lliga i dues setmanes pel tancament del mercat de fitxatges, i està quasi tot per fer. Amb l'agreujant de començar més tard que la resta d'equips i anar a remolc unes setmanes.

Encara que ho sembli per la nul·la producció ofensiva, el principal problema del Girona no és a davant. La tripleta formada per Stuani, si es queda, Samu Sáiz i el jove Pablo Moreno, més algun reforç que hauria d'arribar, és d'un talent que pocs equips tenen a Segona. El problema del Girona comença, de fa temps, en uns centrals lents i continua en un mig del camp igualment parsimoniós. Si no es trenquen de pressa les línies dels rivals, difícilment els davanters podran realitzar la seva feina en condicions favorables. Amb Pablo Machín a la banqueta, es tapava amb els tres centrals i dos laterals ràpids que trencaven per les bandes. Al mig del camp, amb un que sàpiga posar pausa quan és necessari n'hi ha prou. El Girona sempre ataca amb les defenses posicionades. Algú recorda l'últim gol de contraatac? Seria una llàstima que un bon entrenador com Francisco fracassés a Girona per la mala gestió als despatxos. De moment, no pinta bé. Dintre de dues setmanes, veurem de quina plantilla disposa.