En un context ideal, el Girona disposaria de tot els diners possibles. Tants, que capbussar-se al mercat seria bufar i fer ampolles. Si necessito un davanter, em rasco la butxaca i cap problema. Un migcampista? Doncs faig tres quarts del mateix i arreglat. Per un club com el de Montilivi, i malgrat disposar actualment d'un pressupost prou considerable i que fa patxoca en comparació d'altres, aquest escenari es troba ben lluny de la realitat. Llunyíssim. I més a la Segona Divisió A, on els fitxatges desorbitats són a l'abast de ben pocs i es poden comptar amb els dits d'una mà. És per això que la fórmula de les cessions s'han convertit en un recurs habitual i que ha donat resultats de tota mena i per a tots els gustos. És el pa de cada dia, quan no s'arriba per un altre costat. També enguany, quan l'economia apreta i cal cenyir-se a un límit salarial que ha minvat respecte als números estratosfèrics d'ara fa uns mesos. Ho sap bé Quique Cárcel. Des que es va fer càrrec de la direcció esportiva, el passat 2014, ha aconseguit fins a 43 futbolistes de préstec. La xifra és a punt d'inflar-se de nou, un cop sigui oficial l'arribada de Yan Couto.

El brasiler, un futbolista prometedor per qui el Manchester City va pagar sis milions d'euros al Curitiba el passat mes de gener, s'unirà així al porter Arijanet Muric i al davanter Pablo Moreno, tots propietat de l'entitat de Manchester. No són les úniques cessions que s'han tancat en aquestes últimes setmanes. A Montilivi, aquesta fórmula també ha servit per concretar la incorporació d'Enric Franquesa, del Vila-real, fins al final de temporada. És a dir, que gairebé tots els fitxatges confirmats fins ara han arribat mitjançant aquest recurs. L'únic que no ho ha fet així és Jordi Calavera. El lateral es va desvincular de l'Eibar i va signar perquè el Girona se'l quedés en propietat. Amb Couto al caure, també li seguirà les passes el migcampista ofensiu Monchu. Aquí tampoc hi ha excepció. El balear, encara del Barça, ho farà en forma de cessió fins al final del curs.

Una part important dels 43 futbolistes cedits amb Cárcel al timó aterraven a Montilivi aquesta passada temporada, la que havia de dur l'equip de nou a Primera però que va comptar amb un final d'allò més cruel. Pablo Maffeo, Ignasi Miquel, Brian Oliván, Brandon Thomas, Christian Rivera, Jozabed Sánchez, Jordi Calavera i un Marc Gual que tot i ser el segon màxim golejador de la plantilla se'n va anar al gener. Fins a vuit peces, una tercera part de la plantilla. Moltes menys se'n lligarien un any abans, el del descens, l'últim capítol que fins ara ha escrit el club a la Primera Divisió. Des de Manchester aterrarien a Girona homes com Aleix Garcia, Douglas Luiz i Patrick Roberts. Alguns amb més protagonisme que d'altres, el cas és que els seus números no van acabar de fer prou patxoca.

Dos d'ells repetien experiència perquè un any abans, també a l'elit, el capítol de cessions va comptar amb més representants. Aleix Garcia i Douglas Luiz s'estrenaven en una llista on també hi havia Johan Mojica, Pablo Maffeo, Michael Olunga, Larry Kayode i Marlos Moreno. En aquest cas, set jugadors. Xifra similars a la dels dos exercicis anteriors. La plantilla de l'històric ascens a la Primera Divisió va comptar amb fins a vuit futbolistes de préstec, encara que no tots ells van tenir minuts. Va ser l'any de Samuele Longo, Pablo Maffeo, Juan Cámara, Johan Mojica, Miguel Ángel Cifuentes, Pablo Marí, Saúl García i d'un Angeliño Tasende que no va arribar ni a debutar, marxant poques setmanes després d'arribar. Saúl tampoc va acabar la temporada; se'n va anar al mercat d'hivern tot buscant d'altres oportunitats. El curs 15/16, el rècord de Cárcel a Girona. Fins a nou cessions. Carlos Clerc, Javi Álamo, Germán Parreño, Jairo Morillas, Rubén Sobrino, Florian Lejeune, Pablo Maffeo, Marcelo Djalo i Chidibiere Nwakali. Aquest últim no va estrenar-se en partit oficial. L'actual direcció esportiva s'havia estrenat un any abans, rellevant Oriol Alsina i després que el primer equip es salvés gairebé de miracle, evitant un descens que semblava cantat. L'estiu del 2014 es tancaven fins a cinc cessions: Cifuentes, Pablo Íñiguez, Christian Alfonso, Cristian Gómez i Jonás Ramalho. Ha plogut molt d'ençà. Llavors, ningú s'imaginava l'actual realitat. La d'un equip que ha tastat l'elit i que vol tornar-hi aviat.