ues setmanes més tard que la majoria d'equips, el Girona enceta davant l'Sporting. Una Lliga diferent, estranya en molts aspectes i condicionada per la pandèmia del covid-19. Tot just ha passat un mes de la derrota davant l'Elx. De nou els gironins van quedar-se a un pas de Primera. Cop dur per a una generació de futbolistes que han viscut els millors anys del club. Ara amb la incertesa de com es desenvoluparà la Lliga, amb el mercat encara obert i sense tenir la plantilla tancada ni de bon tros, el Girona comença un nou campionat on és difícil poder preveure el futur que li espera.

Esperant la plantilla definitiva. El Girona 2020-2021 s'ha assegurat com a peça bàsica del projecte la continuïtat de Francisco a la banqueta. L'arribada del tècnic andalús a la recta final de la temporada passada es va considerar positiva per part del club. L'equip va disposar d'un estil definit de joc, equilibrat tant en atac com en defensa i competitiu a l'hora de buscar el resultat desitjat. Es va escapar l'ascens i ho va fer d'una manera crua i dura en un partit on l'expulsió de Stuani va ser fonamental per al desenllaç final. En aquest mercat d'estiu l'equip ha perdut futbolistes importants, el millor defensa del curs passat, Ignasi Miquel, juntament amb el porter Riesgo han deixat Montilivi per seguir les passes de Martí a Leganés mentre Maffeo i Borja García jugaran a Primera amb l'Osca. Significatives i importants són les baixes de Miquel i Borja García. El central havia jugat tots els minuts des de la represa del campionat, fort en defensa, ràpid en l'anticipació i bon dominador del joc aeri. A la zona de creació, buscant l'enllaç amb la davantera, l'aportació en jugades determinants de Borja servia per obrir moltes defenses. El madrileny aportava qualitat visió de joc i passades de mèrit. Ara Samu Saiz haurà de jugar més centrat per buscar protagonisme entre línies. En defensa la continuïtat de Calavera al lateral dret, l'arribada de Franquesa a l'esquerra en el lloc de Mojica i la tornada de Bernardo a l'eix poden servir per tornar a equilibrar una línia que ha de mantenir-se forta. Al mig camp el fitxatge de l'ex del Barça Monchu és molt bona notícia. Jugador de qualitat tècnica, amb bon domini dels conceptes tàctics ofensius per poder crear perill i amb experiència a Segona B, on jugava a les ordres de García Pimienta en un equip on portava el control del joc.

Stuani. El club, l'equip, l'entrenador, els jugadors i l'entorn estan pendents d'una notícia que pot ser important a l'hora de calibrar el nivell competitiu de la plantilla. A falta d'una setmana que es tanqui el mercat de fitxatges -serà el 5 d'octubre-, la continuïtat de Stuani no està resolta. L'aportació del davanter uruguaià en les tres temporades que ha defensat la samarreta gironina és indiscutible, 21 gols en les dues primeres temporades en què l'equip estava a Primera Divisió i 31 en la darrera suposen uns números increïbles. Stuani ha estat la referència ofensiva, lluitador davant uns centrals a qui moltes vegades guanyava la posició, tàctic amb l'orientació correcta per poder buscar sempre el millor espai dins l'àrea adversària, golejador dominant el joc aeri i la rematada a un sol contacte i efectiu en no necessitar de gaires ocasions per poder perforar la porteria rival. La continuïtat del davanter suposaria una injecció de moral per a un vestuari que confia molt en la figura de l'uruguaià. Tocarà esperar cercant la millor opció per les dues parts. Si Stuani es queda el gol continua; en cas contrari, la direcció esportiva haurà de posar tots els esforços per poder fitxar un davanter centre de garanties.

L'objectiu real. Davant una temporada on s'haurà de competir amb equips com l'Espanyol, que per ara té una molt bona plantilla si es pot quedar amb futbolistes com De Tomás, Roca o Embarba, els nouvinguts Mallorca i Leganés o històrics amb ganes de tornar com el Saragossa, l'Almeria o Rayo, les possibilitats d'èxit passen per fer un campionat perfecte. A diferència de la temporada que ha acabat fa unes setmanes, el Girona ja no portarà l'etiqueta de favorit a l'ascens. El pressupost per poder confeccionar la plantilla ha baixat considerablement i la pèrdua de futbolistes importants en els darrers anys s'haurà de compensar de manera eficaç. Tal com va dir Quique Cárcel, la prioritat ha de ser la de sumar els 50 punts, o potser algun més, per poder assegurar la permanència. De fet, tots els equips que vulguin continuar a la categoria hauran de marcar-se com a objectiu assolir els punts necessaris, la diferència és que els conjunts que tinguin els 50 punts quan encara quedin 8 o 9 jornades per al final lluitaran per cotes més ambicioses, mentre que els que no hi arribin hauran de suar fins al final. Esperem un bon any dels gironins, que l'inici del campionat sigui favorable i serveixi per encaminar un recorregut llarg i apassionant, avui al Molinón i davant un Sporting que ha guanyat en les dues primeres jornades, es juga la primera etapa.