Sembla que no serà fàcil. La temporada, vull dir. En l'àmbit personal n'estic segur que no ho serà. Malgrat voldria equivocar-me i que fos al revés. Sincerament, i ja ho deixo escrit en el primer paràgraf del curs, compte que aquest any el Girona no es converteixi en un dels protagonistes que formen el neguitós grup d'equips que volen evitar el descens. Dit això, ja només podem anar cap amunt en intencions i aspiracions. Per pressupost l'equip ja no serà dels grans, però tampoc dels petits. O sigui que no hauria de patir en excés, però quan un va a menys a vegades costa adaptar-se a les noves circumstàncies. El que m'amoïna és veure un conjunt que ha començat tard, amb poc descans pels jugadors que ja eren a l'equip la temporada passada i que només ha tingut temps de fer una minipretemporada. Per tant, amb la gran incògnita de si això, en l'àmbit físic, pot passar factura al llarg dels pròxims mesos. Ja sigui en baixada de rendiment o en lesions.
D'altra banda, el 5 d'octubre es tancarà el mercat i hores d'ara ningú sap si quan això passi, Stuani sí o Stuani no. I la cosa és radicalment diferent amb ell o sense ell. De la mateixa manera que l'equip ha començat sense tenir la plantilla ni molt menys tancada. I el que té de cares noves és qualitat, però a l'hora joventut i inexperiència, en una categoria que en demana molta de veterania. Per superar aquest últim fet, Francisco necessitarà dotar l'equip de la lluita que va mostrar el Girona en la recta final de la passada campanya, coincidint amb la seva arribada. Tot el que no sigui això, a Segona equival a perdre molts punts.
M'aturo un moment en el tècnic. Va millorar l'equip en els darrers partits de lliga, però Pacheta li va guanyar l'eliminatòria i la partida particular d'escacs. I de manera clara. L'andalús també té una revàlida enguany per demostrar que ni el no ascens del Girona, ni el descens del seu anterior equip, l'Osca, són més que una circumstància en la trajectòria d'un tècnic encara molt jove.
