És com una mena de compte enrere. Dia que passa, dia que cal restar de la llista. Sigui més o menys productiu, això no treu que l'activitat als despatxos de Montilivi és constant. De feina encara n'hi ha un munt per fer. Entrades i sortides, perquè la plantilla encara no està ni de bon tros completa ni compensada. Això, quan dilluns el mercat abaixa la persiana i no la tornarà a aixecar fins a l'hivern, quan encara costa més trobar gangues i peces que encaixin. Ahir, torn per al fitxatge d'Antonio Luna, que deixa la defensa gairebé enllestida. Sempre que no hi hagi una baixa d'última hora, Francisco disposarà dels que hi ha a dia d'avui.
Durant setmanes s'havia parlat de la possible marxa de Bernardo Espinosa. Una sortida cantada quan l'ascens a Primera es va esfumar el 23 d'agost, però cada cop més improbable, fins que ha quedat del tot descartada. El colombià accepta el repte. Es queda, després que les negociacions amb el club hagin arribat a bon port. No semblava fàcil. Ni que marxés, ni que tampoc continués. Bernardo disposa de la segona fitxa més alta de tota la plantilla. Un salari prohibitiu tenint en compte la categoria i el sostre actual del club, rebaixat respecte a la passada temporada. Tant el cos tècnic com la direcció esportiva el consideren un futbolista contrastat a la categoria i més que necessari en aquest projecte, pel que s'ha fet el possible perquè, si no era possible, es quedés a un preu raonable.
A l'espera de tancar l'operació, de polir-ne els últims detalls i que l'entesa sigui definitiva, la intenció és renovar el central per un any més. Si acabava contracte el 2021, ara ho farà el 2022. El sou es reduirà considerablement, però el jugador s'assegurarà cobrar la xifra que tenia pactada inicialment, encara que en un període de temps més llarg. La prioritat de Bernardo era la de quedar-se a Girona, on es troba a gust. Algun equip de Primera Divisió ha trucat a la porta tot interessant-se per la seva situació, però això no ha sigut suficient per fer-lo marxar. Amb 73 partits com a blanc-i-vermell, espera seguir engreixant aquestes xifres.
Amb ell a la plantilla, sembla difícil que s'incorpori cap altre central si no en surt algun. Havia sonat amb força un possible adeu de Pedro Alcalá, però fins ara el murcià es manté a l'equip. L'altra peça susceptible de canviar d'aires és el jove Santi Bueno. A l'uruguaià, fitxat ara fa un any per cinc temporades, pràcticament ni se l'ha vist (un únic partit a la Copa del Rei i un altre a la Lliga) i no sembla que enguany, si no hi ha cap daltabaix, la situació hagi de canviar. Si Alcalá i Bueno, com la resta de centrals (Ramalho i Juanpe), continuen, no hi haurà novetats.
Granell i Stuani
Si Bernardo ha decidit quedar-se, menys clar ho té Àlex Granell. Migcampista i capità, seguir a Montilivi sempre ha sigut una opció vàlida per a ell, però les propostes que li han arribat l'han fet dubtar fins al punt de tenir coll avall que marxar és una possibilitat ben real. El club ha estat disposat a negociar una renovació a la baixa i retenir-lo com ha passat amb Bernardo, però en aquest cas té molts menys números de quedar-se. L'Alabès el vol i fins i tot el propi Pablo Machín, l'ara entrenador, l'ha trucat per parlar-li del projecte. Aquests dies s'acabarà de desencallar el seu futur.
Amb Cristhian Stuani mai es pot descartar una sorpresa d'última hora perquè el mercat és com és i a vegades, les grans ofertes arriben al darrer moment, però l'uruguaià es troba molt a gust a Girona i el club ha fet un gran esforç per mantenir-li una fitxa més que considerable. Ara està per veure si aquest diumenge juga o si s'estrena un cop s'acabi el mercat.
