Molt haurà de canviar avui la plantilla en l'últim dia de mercat per evitar que la nova realitat de Montilivi siguin els espectacles dantescos com el que es va viure ahir a Montilivi. Ara mateix, el Girona ni és un equip ni té plantilla per aspirar a res més que sigui no patir i gràcies. El Fuenlabrada va evidenciar les múltiples mancances d'un conjunt a mig construir per endur-se els tres punts de l'estadi gràcies a un còmic regal de Muric a Diéguez. Una derrota, la segona en dos partits, d'un Girona impotent i sense recursos que va acabar el partit amb tres nois del filial (Pau Víctor, Kebé i Turmo). I això que hi era Stuani, per a qui l'afició ha encès un carregament de ciris i creua els dits perquè avui no decideixi fer les maletes veient el que hi ha.

Quaranta-un dies després que Pere Milla acabés cruelment amb les aspiracions de tornar a Primera, el Girona va tornar a trepitjar Montilivi en el primer partit a casa del curs. Una estrena sempre ha de comportar noves il·lusions, tot i que en aquest cas l'engrescament de l'afició està sota mínims per culpa del dèficit de cares noves i dels mals resultats. Deixar-ho tot per darrera hora ha fet que, sense adonar-se'n, hagin passat ja dues jornades i els gironins hagin llençat 6 punts.

El fort vent va marcar el començament d'un partit que de seguida es va veure que seria poc lluït. La presència de Stuani a l'onze titular havia d'intimidar d'entrada. L'uruguaià tornava a l'equip després de perdre's per sanció el duel a Gijón i liderava l'atac blanc-i-vermell. A part de Stuani, també van estrenar-se de titulars Ramalho i un Luna que va debutar. Tot i això, els gironins van entrar ja incòmodes al partit i ben aviat van adonar-se de la dificultat que comportaria penetrar l'entramat defensiu dels madrilenys. Molts minuts van haver de passar perquè els de Francisco comencessin a trepitjar àrea. De fet, el Fuenlabrada va ser el primer que va avisar amb perill amb un cop de cap de Juanma a centrada d'Iribas, que va sortir fora llepant la base del pal dret. Els madrilenys, ben col·locats, evidenciaven estar més ben treballats que uns gironins que ho fiaven tot a una genialitat de Samu Sáiz o a trobar Stuani. Va costar mitja hora llarga perquè el Girona trenés una acció ofensiva de mèrit. Ho va intentar amb un contracop de Stuani i Samu Sáiz que Diéguez va neutralitzar quan Jairo ja tenia la canya a punt per empènyer la pilota. Sí que va ser més clara l'acció següent, en què Gumbau, entrant des del darrere, va rematar fregant el travesser una bona passada enrere de Luna.

El Girona semblava haver despertat i que s'estiraria encara més als darrers minuts de la primera part. Tot i això, quan pintava que s'arribaria a la mitja part amb 0-0, Muric va confirmar que els vídeos de pífies de la seva etapa al Nottingham Forest que van córrer quan es va anunciar el seu fitxatge no eren fake news. En una acció esperpèntica, el porter va dubtar en una pilota en una falta penjada a l'àrea i a l'hora de la veritat no va saber ni refusar-la de punys ni enviar-la córner i, per no entrar a dins amb la pilota, va acabar xocant amb el travesser i deixant-la morta a peus de Diéguez, que només va haver d'empènyer la pilota. Una jugada que tindrà un lloc fix, tant sí com no, als resums de pífies de la temporada. La cara d'incredulitat dels seus companys enfilant elcamí dels vestidors ho deia tot.

Òbviament, la primera part del Girona estava sent més que discreta i fregava l'aprovat pels pèls. La broma de Muric, tanmateix, espatllava la possibilitat almenys de mantenir el 0-0. Gens conforme amb el que havia vist, Francisco Rodríguez va fer entrar el jove Pau Víctor en el lloc d'un desaparegut Valery. El Girona, tanmateix, va estar a punt de veure com el Fuenlabrada ampliava l'avantatge només començar la represa. Iban Salvador, amb un xut ras que va atrapar bé Muric, i Feuillasser, amb un tret enverinat que va sortir a córner, van fregar el 0-2. També Kanté va tenir el segon gol en una acció que només el pal va evitar que la pilota entrés després de superar Muric per baix. En la jugada anterior, això sí, el Girona hauria pogut empatar però Freixanet va salvar amb el peu un toc suau de Stuani. L'uruguaià va tenir el gol de l'empat després de rebre una passada fantàstica de Samu Sáiz.

No feia gens bona pinta el partit. Tot i això, el Girona encara estava viu. Francisco intentava que l'equip reaccionés però a la banqueta ben poca cosa hi tenia. Després de Pau Víctor, el segon recurs del tècnic andalús va ser un altre jove del filial, Ibra Kebé. El Fuenlabrada, per la seva banda, es trobava comodíssim amb l'escenari que hi havia. El tècnic visitant, José Ramón Sandoval, fins i tot va fer entrar al camp un altre central, Sotillos, per assegurar el marcador. Entre la inoperància del Girona i les contínues interrupcions, no passava res al partit i això afavoria els interessos d'un Fuenlabrada que veia que tenia la victòria a la seva mà. El Girona començava a frustar-se veient, impotent, com era incapaç de fer pessigolles al rival. Mentrestant, Francisco recor­ria a un altre jove el filial, Turmo, i a un Granell, pendent de resoldre avui el seu futur, com a últims recursos per intentar el «miracle» d'empatar. Perquè sí, sumar un punt contra el Fuenlabrada tal i com està el Girona hauria estat un gran què. De res va servir la bona voluntat de l'equip als minuts finals amb un últim ruix de pilotes a l'àrea visitant i una rematada de Stuani en l'últim córner que va sortir fora per ben poc. Abans, això sí, el Fuenlabrada hauria pogut sentenciar mitjançant Sekou Gassama en algun dels contracops de què va disposar. Al final, els punts van volar de Montilivi i va quedar la sensació que si a Francisco no li arriben els fitxatges ofensius de nivell que fa temps que reclama, tocarà patir més del compte. Ah, i per si algú encara no ho veu prou negre, d'avui en vuit espera el totpoderós Leganés de Pep Lluís Martí. I sense Stuani. En fi, que en tindrem un bon feix.