La cara de Francisco Rodríguez devia ser un autèntic poema. Passats dos quarts de dotze de la nit de l'últim dia de mercat, el Girona només havia anunciat l'adéu de fins a tres futbolistes: Joaquín Zeballos, Jairo Izquierdo i Pedro Alcalá. Tres baixes que debilitaven encara més la seva plantilla, just un dia més tard de demanar obertament i en roda de premsa fitxatges de rendiment immediat i experimentats per competir amb garanties a la Segona Divisió A.
A l'hora de la veritat i quan el més calent era a l'aigüera, les decisions preses en consonància entre la direcció esportiva i el club disparaven els interrogants al voltant d'una plantilla que sembla, a priori, més debilitada pel que fa d'efectius. Moltes sortides, comptant les d'ahir i també les dels dies anteriors, i poques arribades, perquè no va ser fins que el sol feia estona que s'havia post i s'acaronava la mitjanit quan es feien públiques les incorporacions de l'argentí Nahuel Bustos i el panameny Yoel Bárcenas. Poc després de la mitjanit, quan ja s'havia donat tot per tancat, el club anunciava finalment l'arribada de Cristóforo, a les 00.25h. Això fa que el vestidor, com a mínim fins el proper mes de gener quan es torni a obrir la propera finestra, disposi de només 22 fitxes del primer equip. Tres d'elles, ocupades per porters. Si serà suficient o no per afrontar el curs amb garanties, això ja ho diran els fets i també el temps.
Cert és que el Girona tancava l'última temporada més tard que la resta dels actuals companys de categoria. També que el límit salarial es veia reduït, i no pas poc, pel que calia fer una esbandida a la plantilla. El foc nou era necessari. Un i altre motiu s'han utilitzat a Montilivi com a explicacions per justificar la tardança a l'hora de fer moviments. Han marxat jugadors, i no pas pocs, mentre que els fitxatges han trigat en arribar. Diumenge, contra el Fuenlabrada a l'estadi, la convocatòria ho deia tot. Fins a tres jugadors del filial van tenir minuts per cobrir les mancances d'un equip que queda ben coix al mínim contratemps, ja sigui per lesions, sancions o fatiga. L'esperança era salvar ahir els mobles, en una jornada que es preveia frenètica i que no es va resoldre fins al darrer moment, encara que el panorama fins i tot pot despertar més dubtes dels que hi havia veient els moviments.
Un cop assegurades tres sortides va arribar el torn de les incorporacions, totes tres de vocació ofensiva. Amb només Cristhian Stuani i l'encara inexpert Pablo Moreno, la davantera també demanava a crits una altra cara nova. L'escollit és Nahuel Bustos, un prometedor atacant argentí de només 22 anys. Fa dies ja que s'ensumava un canvi d'aires i que Montilivi acabaria convertint-se en el seu destí. El que es deia en un primer moment és que no seria directament, sinó que hi hauria d'intervenir el Manchester City. Fitxatge al voltant d'uns 8 milions d'euros al Talleres, que es quedaria amb el 35 per cent dels seus drets, i llavors cessió cap a Girona perquè Bustos tastés la seva primera aventura europea. L'operació no es va anunciar així. Abans que fos oficial, la web de LaLliga en donava alguna pista. El jugador estava inscrit, però el préstec era directament del Talleres argentí. Així es va insinuar des de Montilivi, sense dir-ho en ferm.
Sigui com sigui, arriba un davanter prometedor que ve de fer 9 gols en 20 partits a la Superlliga Argentina i un altre a la Copa del seu país. Quatre assistències serveixen per arrodonir aquests números. A tot això, és internacional sub23. L'atacant, més mòbil i d'un perfil un xic diferent al d'Stuani, no juga un partit oficial des del passat mes de març, pel que caldrà esperar a tenir-lo al seu màxim rendiment.
Bárcenas, per acabar
Més pólvora en atac amb l'aterratge de Yoel Bárcenas, un extrem dretà que ve de signar dues bones temporades a l'Oviedo. Són 72 partits oficials, 14 gols i més de 4.000 minuts amb el conjunt asturià. L'adéu d'homes com Gallar i Jairo, i la voluntat de Francisco de disposar a la plantilla d'un futbolista més vertical, ràpid, habilidós i amb olfacte de cara a porteria, ha confluït en la seva incorporació. El panameny signa per aquesta temporada temporades. Deixa enrere una situació rocambolesca el jugador, que s'ha vist immers en un embolic contractual que en un principi no hauria de passar factura en aquesta etapa que ara encetarà a Montilivi. Internacional amb el seu país, fins fa pocs mesos era jugador del Cafetaleros de Chiapas mexicà. Aquest club va perdre la seva plaça, que la va ocupar el Cancún FC, qui ha reclamat en dues ocasions a Bárcenas que es reincorpori als entrenaments. Bárcenas s'hi va negar i s'explicava, dies enrere. «La situació és una mica confusa perquè l'equip on jo militava ja no existeix», deia llavors. El Cancún FC havia absorvit els drets del Caftaleros, canviant de nou i de seu, però mantenint-ne la seva raó social i és per això que entenia que el panameny encara pertany a la plantilla.
Embolics a banda, el Girona informava que Bárcenas està cedit pel Cancún FC, pel que totes les parts implicades haurien arribat a una entesa aparcant, per tant, un possible problema. Nascut a Colón, amb experiències també al seu país i a Croàcia, va participar al Mundial del passat 2018 jugant-ne la fase de grups.
Cristóforo arriba passada la mitjanit
FInalment, i ja passada la mitjanit, el Girona va arrodonir un darrer dia de mercat d'allò més surrealista amb el fitxatge del migcampista Sebastián Cristóforo. El pivot defensiu uruguaià, de 27 anys ha estat anunciat i inscrit a pocs minuts de 2/4 d'una de la matinada després que s'hagués desvinculat del Fiorentina. Cristóforo, un vell desig de Quique Cárcel, signa per una temporada amb opció a una altra. El curs passat va jugar cedit a l'Eibar i abans havia actuat al Sevilla, Getafe i Peñarol.
Bustos, Cristóforo i Bárcenas. Ningú més. Una aposta arriscada que deixa Francisco amb molt pocs efectius i per davant una competició exigent i carregada de partits.
