07 de octubre de 2020
07.10.2020
Diari de Girona

El Girona, en una realitat paral·lela

07.10.2020 | 00:16
Ramalho i Kebé, capcots després del gol del Fuenlabrada.

Set cedits, set, i tres fitxatges, dos d'ells només per un any, és tot el que ha pogut aconseguir en aquest mercat el gran Girona multigestionat des de Londres, Manchester, La Paz, Miami i Barcelona. I dels 10 reforços, dos es van tancar a ¾ de 12 de la nit i l'altre, a 2/4 d'1, quan la majoria de clubs ja eren a dormir. El dia que s'havia de culminar una plantilla per mantenir viva la flama, atenent les peticions d'un tècnic que reclamava, com a mínim, dos o tres fitxatges més, només van arribar tres altes per suplir les tres baixes (Jairo, Alcalá i Zeballos) que s'havien produït prèviament. I avall. La sort, la gran sort que té ara el club, és que la pandèmia impedeix a l'afició anar a Montilivi. Perquè ara els crits ja no els suportaria l'Eusebio de torn. Anirien en una altra direcció.

I allà, a les altures, es viu en una realitat paral·lela, fruit de la bunquerització que s'ha promogut internament i d'un evident desconeixement de la realitat de Girona i del Girona. Sí, és el que té el futbol modern. Ells hi posen els diners i executen com els sembla, però de la mateixa manera, el soci, ara l'abonat, el simple client, té tot el dret de queixar-se quan els donen gat per llebre i, sobretot, quan no se li donen explicacions i assisteix atònit al desmantellament del projecte. Ahir li va tocar a Granell. Ara el club és com la pantalla de plasma de Rayoy. La realitat és que des que va marxar Pablo Machín no n'han encertat ni una. Quan tenien la permanència a Primera a l'abast, es van encantar; l'any passat van necessitar quatre entrenadors i van dilapidar 29 milions d'euros de límit salarial; ara han desfet l'equip amb l'únic criteri de reduir costos desesperadament. Sense rumb ni projecte. Amb set cedits que, per norma general, l'estiu que ve marxaran.

La foto de la banqueta de diumenge parla per si sola per analitzar la planificació esportiva d'aquest estiu. I si no, provin de fer l'onze que dilluns ha d'anar a visitar el Leganés amb l'amenaça de firmar un 0/9 d'inici. A Butarque s'hi arribarà amb un equip coix i per conjuntar, i sense Stuani, que gràcies a la Federació d'Uruguai, que l'ha alliberat dels partits internacionals, hem pogut saber que va acabar amb el genoll adolorit el partit del Fuenlabrada. A la seva inspiració, quan reaparegui, i a la de Francisco, si no ha fugit abans, ens encomanem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook