Es tanca el mercat de fitxatges i el Girona ja sap la plantilla de futbolistes que tindrà per afrontar la temporada 2020-21. Molts moviments, els més decisius a última hora, baixes importants i incorporacions que són una incògnita. En relació amb la temporada passada la sensació és que l'equip ha perdut jugadors difícils de substituir: Asier Riesgo, Ignasi Miquel, Granell i Borja García, els més significatius. S'ha quedat Stuani, el futbolista més preuat i valorat, però caldrà veure si els reforços aporten millora i rendiment immediats a un equip que ha començat malament el curs.
Cal ser realistes, davant una temporada llarga, exigent, competitiva com sempre i amb adversaris de nivell; Espanyol, Mallorca, Leganés, Almeria, Saragossa, entre d'altres, les aspiracions dels gironins poden quedar limitades a lluitar per consolidar-se a la categoria de plata. No és el moment de marcar-se objectius irreals, a nou mesos vista no toca plantejar-se fites que actualment estan lluny de la realitat.
Un inici que crea dubtes, dos derrotes, zero gols a favor i sensacions poc positives poden condicionar una primera part de campionat on sumar punts és una prioritat. Un equip nou, una plantilla per construir, farà que el Girona vagi de menys a més a mesura que avanci el campionat, serà complicat treure resultats a curt termini però davant un campionat llarg els de Francisco han de millorar a mesura que es vagin disputant els partits.
Els fitxatges. Arijanet Muric encara no s'ha pogut lluir en els dos primers partits de Lliga. De fet, va ser decisiu en la derrota davant el Fuenlabrada. A priori el kosovar sembla que serà el titular en aquest nou Girona. Un porter alt, corpulent i que ha de dominar les centrades a la seva àrea, mancat d'experiència en el futbol d'alt nivell però amb recorregut per créixer.
La tornada de Bernardo Espinosa ha de servir per substituir la bona feina que va fer en el tram final de campionat Ignasi Miquel a l'eix de la defensa. El central no va estar encertat en el primer partit a Gijón però al costat de Juanpe ha de ser un líder sòlid en una línia on és imprescindible estar fort i segur. Domina el joc aeri, pot ser important en les jugades d'estratègia i juga millor si pot defensar replegat sense deixar espais a la seva esquena. Els laterals han de ser per a un jove Yan Couto a la dreta i per el veterà Antonio Luna a l'esquerra on tindràn la competència de Jordi Calavera i d'un Enric Franquesa que arriba amb moltes ganes i il·lusió per ajudar. El brasiler apunta un futur prometedor, mancat d'experiència en el futbol professional pot aportar qualitat i profunditat en una posició on també pot participar de l'atac.
Al mig camp ha arribat aire fresc, Monchu per aportar qualitat en la passada, per disposar de la possessió i marcar el ritme de partit, Sebas Cristóforo per mantenir la competència, un jugador expert, faltat de continuïtat en les darreres temporades però necessari en un equip que ha perdut Rivera, Diamanka i Granell. A les bandes s'espera rendiment immediat de l'exjugador de l'Oviedo Yoel Bárcenas, l'extrem arriba per ocupar una de les posicions on calia millorar. A la zona de finalització Stuani tornarà a acaparar la majoria de minuts com a davanter centre però dos joves amb qualitat individual el poden acompanyar en un sistema de joc pensant en un 1-4-4-2. Pablo Moreno, que ja va debutar a Gijón i l'argentí Nahuel Bustos.
Les renovacions. Tot i que ara ja és propietat del Girona, la continuïtat de Jordi Calavera l'hem de considerar com a renovació: el lateral seguirà a Girona per buscar millorar a base de jugar més minuts. A l'eix de la defensa segueixen Juanpe i Ramalho en una línia que tindrà molts canvis.
Al centre del camp Gerard Gumbau serà l'únic supervivent i Aday Benítez l'acompanyarà a qualsevol de les dues bandes. Samu Sáiz disposarà d'una nova temporada per demostrar que encara té molt a dir, jugarà més pel centre com a futbolista d'enllaç tot i que també pot rendir a bon nivell ocupant la banda esquerra per buscar les diagonals cap a la zona de finalització.
Sens dubte la continuïtat més desitjada és la de Cristhian Stuani. S'ha fet esperar però la millor noticia del mercat de fitxatges del Girona és haver pogut retenir el millor davanter centre de la categoria. El futbolista uruguaià haurà de tornar a marcar diferències, cada vegada ho tindrà més difícil ja que les seves marques personals són increïbles, si es torna a acostar als registres de les tres temporades que porta com a blanc-i-vermell tornarà a ser important pel club.
Marxa Àlex Granell. La plantilla del Girona ha tingut baixes de pes, futbolistes que han destacat en aquestes darreres temporades han canviat d'aires. Asier Riesgo, el porter titular, ha marxat cap a Leganés juntament amb Ignasi Miquel, el millor defensa del curs passat. Els laterals habituals, Pablo Maffeo i Mojica també han canviat d'equip, el primer cap a Osca per jugar a Primera i el segon cap a Itàlia per defensar la samarreta de l'Atalanta. Brian Oliván, tot i no disposar de molts minuts, jugarà a Mallorca mentre Pedro Alcalà aprofitarà de nou l'oportunitat que li ha donat el Cadis per tornar a la màxima categoria. A Andalusia l'acompanyarà Jairo. L'extrem tornarà a un club que ja coneix ja que hi va jugar amb Álvaro Cervera com a entrenador.
Tot i les baixes d'aquests jugadors, per sobre de tot l'adeu del capità suposa la marxa més significativa. Àlex Granell deixa el Girona, ho fa després d'haver-ho donat tot pel club de la seva vida, implicat des del primer dia en tots els àmbits, esportiu i personal, s'ha buidat per a un club que li ha donat també l'oportunitat de convertir-se en futbolista d'elit. L'Àlex ha marcat una època gaudint del que més li agrada, ha rigut però també ha plorat. El seu caràcter proper i alhora sentimental l'ha portat a viure les alegries i decepcions d'una forma particular, ha estat brillant sobre la gespa, constructiu i ambiciós alhora de transmetre sempre missatges positius.
D'ell em quedo amb una de les seves frases després de no aconseguir un ascens que semblava possible, el juny de 2016 a Montilivi i després de perdre les opcions d'ascens davant l'Osasuna deia: «El futbol és una merda»... Les coses van canviar i al final el futbol li ha donat el premi que es mereixia. Ara buscarà nous reptes al Bolívar.
