12 de octubre de 2020
12.10.2020
Diari de Girona

El nou Girona desperta amb una victòria d'orgull al camp del Leganés

Sense Stuani, Sylla assumeix tot el pes en atac i decideix en el seu debut

11.10.2020 | 23:34
El nou Girona desperta amb una victòria d'orgull al camp del Leganés

El Girona 2020-21 va estrenar-se ahir amb una victòria importantíssima a Leganés. Evidentment, no va ser el debut oficial de l'equip a la temporada però sí la posada en escena real del que ha de ser el nou Girona. Un Girona, ja sense Granell, però Cristóforo i Sylla, dos dels últims fitxatges, a l'onze titular. Uns reforços que han donat un altre aire a l'equip trist, planer i, sobretot, impotent, que es va veure les dues primeres jornades contra Sporting (2-0) i Fuenlabrada (0-1). Destacadíssim va ser el paper de Sylla, autor del gol de la victòria, i que si el pal no ho hagués evitat, n'hauria fet un altre. Segurament, la presència del vallesà a l'onze d'entrada va destarotar els esquemes de Pep Lluís Martí contra el seu exequip.

Ni de bon tros va ser bufar i fer ampolles guanyar a Leganés. Al contrari. Els madrilenys van tenir ocasions -forces més que els gironins- per marcar però entre la mala punteria, Juan Carlos i el pal es van quedar a zero. A més a més, el Girona va recuperar aquella virtut defensiva tan necessària a Segona A per guanyar partits fora de casa i que tant feia que l'equip no ensenyava. Són només tres punts, sí, però necessaris per ser els primers i contra el totpoderós Leganés, i una gran injecció de moral i confiança per les pròximes jornades. Ah, i tot sense Stuani, lesionat.

Francisco ja havia anunciat que Santi Bueno seria titular a l'eix. Tampoc va tenir cap mania el tècnic a donar l'alternativa d'entrada a Cristóforo i Sylla, acabats de fitxar i amb ben pocs entrenaments. Tots tres, juntament amb l'entrada de Juan Carlos a la porteria i d'Aday, van ser les novetats. D'aquell equip que va decebre contra el Fuenlabrada, ben poc se'n va veure ahir a Butarque. Ja a la primera part, amb un 4-3-3, els de Francisco van oferir una altra cara, molt més competitiva i intensa. Sense Stuani, segurament Pep Lluís Martí no s'esperava un Girona tan dinàmic i amb Sylla portant de corcoll Ignasi Miquel. Els madrilenys, amb molts jugadors de qualitat, van avisar primer amb un llançament de falta de Pardo que Juan Carlos va desviar i Sabin Merino no va aprofitar. Més afinat de cara a porteria va estar el Girona. Malgrat fer dos partits que no marcaven, els gironins van obrir el marcador gràcies a una gran acció de Monchu, que amb la seva pressió, va provocar l'errada de Rubén Pérez i que la pilota caigués a peus de Sylla. El vallesà va ajustar la pilota al pal fent el primer gol de la temporada per al Girona. Sylla va fer barraca en la primera que va tenir i, la segona, la va enviar al pal. Va ser encara abans de la mitja part en una gran jugada per la banda dreta en què va trencar la cintura a Miquel i que entre Cuéllar i el pal van evitar que fes el segon.

El Girona dominava al marcador però el Leganés també havia gaudit d'ocasions per fer, com a mínim, algun gol. Juan Carlos va haver d'aparèixer per evitar el gol olímpic de Pardo poc abans que Arnáiz, en una gran jugada individual també fregués l'empat. La més clara però, seria per a l'exgironí, Miquel, que amb Juan Carlos sortint a caçar papallones, va rematar de cap per sobre del travesser.

Només començar la represa però, el Leganés va estar a punt d'empatar altre cop en un cop de cap molt forçat de Juan Muñoz que el pal esquerre va escopir. Els madrilenys havien posat una marxa més. Martí havia fet entrar un davanter Juan Muñoz, per un home de banda com Avilés, per així tenir més presència dins l'àrea. El Girona, per la seva banda, ho intentava sense gaire èxit al contracop cercant la velocitat de Sylla. Tanmateix, al vallesà se li acabava la benzina. A Cristóforo, amb targeta groga, Francisco el va retirar del camp per fer entrar el jove Kebé.

Restaven molts minuts per davant i, malgrat l'avantatge al marcador, el Girona havia desaparegut en atac. La pilota i les intencions eren d'un Leganés que anava traient trumfos al camp en cada canvi que feia Martí. Tocava un exercici de resistència i de solidesa defensiva davant d'un dels millors equips de la categoria. El setge dels madrilenys aniria en augment i Arnáiz estaria a punt de desviar una rematada de Santos al fons de la xarxa. La pilota no va entrar per ben pocs centímetres. Juan Carlos hauria de tornar a aparèixer per evitar l'empat, altre cop, en desviar un cop de cap ajustat al pal de Borja Bastón.

El Girona patia, sí, però estava ben col·locat i treia l'aigua amb prou solvència. Als minuts finals, el partit es va embrutir després que Samu Sáiz rebés un mastegot a la cara. L'àrbitre va començar un recital de targetes grogues als gironins que van servir per esgarrapar un parell de minuts al cronòmetre. Fosos en atac, els gironins ja pràcticament ni cercaven el gol de la sentència sinó que, amb bon criteri, miraven d'adormir els pocs minuts que restaven de partit. Encara hi va haver temps, però d'un darrer ensurt quan Miguel de la Fuente va rebre escorat a l'àrea petita i va rematar a l'exterior de la xarxa. Va ser l'última. L'esforç defensiu va tenir premi i els tres punts van ser per a un Girona que recupera l'orgull.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook