El renovar-se o morir ha esbotzat la porta de Montilivi. Hi ha entrat amb força. Tant, que el vestidor ha patit una autèntica revolució. Fa menys de dos mesos l'Elx va tancar amb pany i clau les portes de la Primera Divisió amb una plantofada de les que fan mal. Tant, que el club va decidir canviar de dalt a baix la plantilla. Una metamorfosi que s'ha traduït en un reguitzell de cares noves. Un grapat de baixes acompanyades de nouvinguts i retornats; fitxatges i cessions per a tots els gustos i colors. Amb el denominador comú de construir una plantilla prou competitiva per lligar aviat la salvació i llavors mirar cap amunt, el que ha aconseguit la direcció esportiva amb els moviments d'entrada i sortida és construir un equip bastant més jove del que hi havia. Una aposta arriscada, tenint en compte que a la Segona Divisió l'experiència és una arma valuosa que en moments puntuals pot arribar a ser fins i tot determinant. Però després d'un inici per oblidar, amb dues derrotes consecutives i cap gol a favor, la victòria de diumenge a l'estadi de Butarque (0-1) obre la porta de l'esperança tot deixant entreveure que l'experiment pot obtenir resultats positius.

El Girona va acabar la passada temporada amb una mitjana d'edat de 27,5 anys. Xifra que ha reduït de manera dràstica d'una tacada. Amb les baixes i les novetats de les darreres setmanes, ara és de 25,6 anys. Un parell d'anys de diferència, que no és pas poc. Mesos enrere hi havia fins a set futbolistes que igualaven o superaven la trentena: Juan Carlos, Pedro Alcalá, Aday Benítez, Àlex Granell, Cristhian Stuani, Asier Riesgo i Jonatan Soriano. Alguns més dels que a dia d'avui hi ha al vestidor. Continuen Juan Carlos (32), Aday (32) i Stuani (34), mentre que ha tornat el central Bernardo Espinosa (31) de la cessió d'un any a l'Espanyol. Si el més veterà llavors era el porter Asier Riesgo (36), ara ho és un Stuani que tot just ahir feia els 34 anys.

Cap dels jugadors de la primera plantilla de l'últim curs tenia menys de 21 anys, edat d'un Santi Bueno que era el més jove del vestidor. Valery (20), sense fitxa del primer equip, no entra en aquesta estadística. La realitat actual és bastant diferent, perquè fins a vuit futbolistes tenen 23 anys o menys i dos d'ells tot just acaben d'atrapar la majoria d'edat. Pablo Moreno i Yan Couto en tenen 18 i només els separa un mes de diferència.

És ara mateix el Girona un dels equips més joves de tota la Segona Divisió A. Enrere només queden el Màlaga (25,4 anys), Mirandés (24,2) i Almeria (24,2). L'altra cara de la moneda la protagonitza el Sabadell. El conjunt arlequinat, nouvingut a la categoria i alhora cuer amb un ple de derrotes fins avui, té una mitjana de 28,7 anys. La més alta amb diferència. El persegueixen el Tenerife (27,9), Lugo (27,7), Albacete (27,3) i Leganés (27,3).

Joventut a Montilivi al primer equip i que s'accentua de manera notable si es té en compte la constant presència dels futbolistes del filial, fins ara amb força protagonisme. A la pretemporada, als entrenaments i també a les convocatòries. El migcampista Ibrahima Kebe tot just té 20 anys. En farà 19 al novembre Pau Víctor, mentre que Adrià Turmo els va fer el passat mes de gener.

Joventut a la banqueta

La línia descendent també s'ha mantingut a la banqueta. Fa un any, era Juan Carlos Unzué l'entrenador que començava la temporada. El navarrès tenia llavors 52 anys. Va aguantar poques setmanes al càrrec, abans que el club decidís fer-lo fora. El seu lloc el va ocupar Pep Lluís Martí, que va agafar les regnes de l'equip quan en tenia 44 i en va complir 45 encara a Montilivi. Se'l va destituir a finals de juny. Per tancar el curs, es fitxaria un tècnic encara més jove. Un Francisco Rodríguez que continua al capdavant de la plantilla. Té 42 anys. Això el converteix en el sisè preparador de menys edat de tota la categoria. Només són més joves Antonio Hidalgo (41, Sabadell), Fran Fernández (40, Tenerife), José Alberto López (38, Mirandés), Andoni Iraola (38, Rayo) i Borja Jiménez (35, Cartagena).