Queda força enrere aquella etapa en la qual els debuts al primer equip del Girona de futbolistes que pujaven de la base eren testimonials. Algun minut i gràcies. La irrupció de joves com Pere Pons, que acabaria sent tota una institució abans de marxar a l'Alabès, era anecdòtica. Una rara avis. Tendència que ha anat canviant amb el pas dels anys. Culpa d'un treball constant, d'una remodelació de tot el futbol formatiu amb les idees ben clares. Construir jugadors, a la gespa i també fora, perquè algun dia puguin nodrir la primera plantilla. No pas un o dos. Tants com sigui possible. A còpia de tenir clar aquest objectiu i de fer la feina ben feta s'ha arribat a la situació actual, a les portes d'un panorama que tendeix a l'optimisme. S'explica amb la recent venda de Pedro Porro o l'explosió de Valery Fernández. I també amb la presència d'Ibrahima Kebe, Pau Víctor i Adrián Turmo. Nanos d'entre 18 i 20 anys, que han fet la pretemporada, treballen sota les ordres de Francisco Rodríguez, omplen les convocatòries i ja saben el que és tenir minuts al futbol professional. És el present i també el futur. Ells i els que vindran.

«Aquesta fornada que ha eclosionat ara és tot just la punta de la piràmide. Però a sota, a la base, hi ha un grapat de jugadors que també tindran repercussió», s'afanya a explicar Albert Síria, director del Girona B i de l'Acadèmia. Assegura que ara es veuen «els fruits de tota la feina que hem fet els últims anys. Quan vam arribar aquí, el club estava bastant desestructurat en aquest sentit. Hem crescut en talent i hem estabilitzat les categories. Teníem molt clara la idea de treballar a mig o llarg termini, però que també en aquest món ningú té paciència. Per això vam ser molt agressius pel que fa la punta de la piràmide i aquesta és la fornada actual. Alhora, hem treballat molt els fonaments perquè el dia de demà gent que puja amb força arribi al primer equip». Posa com a exemple el filial, que aquesta temporada competirà a la Tercera Divisió. «Excepte tres jugadors que els hem fitxat, la resta tots havien vestit alguna vegada la samarreta del Girona».

Noms propis

El club ha inscrit, de moment, fins a quatre futbolistes a LaLliga amb dorsal que va més enllà del número 25. Jugadors amb diferents realitats i característiques, però que malgrat la seva joventut tenen aptituds per competir al futbol professional. No pas un dia, ni dos. Sinó per ser una peça més per a Francisco Rodríguez i el seu cos tècnic. Un d'ells és Ibrahima Kebe. En un viatge a l'Àfrica, Santi Pou (àrea de scouting) va quedar meravellat quan el va veure jugar. Era juvenil i formava part del Danaya FC. «Ens va traslladar la informació a en Quique (Cárcel) i a mi. Vam veure vídeos seus i vam decidir firmar-lo». Dit i fet. Va arribar de Mali sense entendre ni un borrall de català per instal·lar-se a l'Acadèmia Les Hortes. Des de llavors no ha fet altra cosa que créixer.

«Per tràmits burocràtics no va poder arribar fins als últims tres mesos de la Lliga, quan encara era juvenil. Va estar el curs passat al filial, quan el coronavirus en va frenar la progressió». Res que l'impedeixi ser un dels talents amb més futur de l'entitat. «Té un potencial molt gran. A nivell físic, la seva potència de cames és brutal, té una gran facilitat per enllaçar metres. A més d'una qualitat tècnica. Venia amb un dèficit tàctic evident, molt habitual en els africans. Però és molt intel·ligent. No només ha millorat això, sinó que s'ha integrat molt bé i aprèn l'idioma molt ràpid». Siria ho remata amb una afirmació contundent: «És un jugador d'elit, de la part alta». Així de clar. Als seus 20 anys acumula cinc aparicions amb el primer equip, entre aquesta i la passada temporada. Pep Lluís Martí el va fer debutar a Las Palmas però Francisco també compta, i molt, amb ell.

Tres quarts del mateix passa amb Pau Víctor. Camí dels 19 anys i natural de Sant Cugat, jugava al juvenil del Sabadell quan el Girona va decidir incorporar-lo. «Quan el vam veure ja vam intuir que tenia potencial. Té molta qualitat tècnica i ha treballat el cos. Té arrencada i una gran virtut, que sap llegir molt bé el concepte de joc». El vallesà és un «segona punta que té una arribada a l'àrea de primer nivell». A tot això se li suma una gran «capacitat per aparèixer i marcar». Siria li veu «condicions per arribar a l'elit». De moment, tres partits oficials amb els grans. L'estrena el curs passat a Alcorcón i dues aparicions més en aquest. Acumula 80 minuts i és un habitual en els entrenaments i a les convocatòries. Com Adrián Turmo. El balear va aterrar la temporada passada i se'l va signar per reforçar el juvenil. «És més punta que no pas en Pau Víctor, però no per jugar com a referència. No té una alçada enorme encara que treballa molt bé els centrals perquè sap aguantar embestides i ve molt bé a rebre. És un davanter que fa fàcil el joc i és capaç de fer molt de mal als espais. No té una qualitat tècnica extra, tot i que a nivell de treball, esforç i mentalitat és de primer nivell». De moment, 8 minuts el dia del Fuenlabrada com a targeta de presentació.

Qui encara no ha jugat és Arnau Martínez, cara nova en la convocatòria pel partit de diumenge a Leganés. És el més jove, amb només 17 anys i en un inici reforçarà la plantilla del juvenil encara que és una peça que anirà alternant degut a la seva qualitat i projecció. Siria no dubta en assenyalar-lo com un «central de futur» i en destaca les seves qualitats. «Té una alçada mitja, no és excessivament alt però no li cal. És molt àgil i ràpid, té una gran potència de salt. Les capacitats físiques són de primer nivell. I és bo tècnicament. Per sobre de tot, té una mentalitat extraordinària». Nascut a Premià, viu ara a la residència de les Hortes i és juvenil de segon any. Un nom propi més. Un altre. I els que encara han de venir.