El porter kosovar del Girona Arijanet Muric es reincorpora avui als entrenaments després de jugar tres partits amb la seva selecció contra Macedònia del Nord, Eslovènia i ahir Grècia. Muric va ser el titular en tots tres partits. Un cop integrat altre cop a la feina amb els seus companys, s'obre el dubte de què farà Francisco Rodríguez diumenge en el partit contra l'Oviedo. El kosovar va ser titular en els dos primers partits de Lliga, les derrotes a Gijón (2-0) i contra el Fuenlabrada (0-1), mentre que quan va anar-se'n amb la seva selecció, l'equip va guanyar a Leganés (0-1) amb Juan Carlos sota pals. Muric o Juan Carlos, aquesta és la qüestió. Francisco es va decantar d'entrada per Muric malgrat la seva inexperiència a la categoria però la greu errada contra el Fuenlabrada que va provocar el gol dels madrilenys i el correcte paper de Juan Carlos a Butarque obren altre cop el debat a la porteria.

A diferència d'altres èpoques, la porteria del Girona s'ha convertit els darrers anys en una posició sense un amo clar. Segurament, només Yassine Bounou, en la segona temporada a Primera, va ser titular indiscutible per davant de Gorka Iraizoz. El marroquí (31partits) ja havia guanyat la partida al navarrès (10 partits) durant el primer curs a la màxima cateogria, però en la segona (18-19), Bounou va ser indiscutible per a Eusebio Sacristán i només es va perdre 7 partits per lesió. El marroquí s'havia repartit la titularitat amb René Román durant la temporada de l'ascens. Va ser un curs històric per al Girona i per al record quedarà que tant Bono (21 partits) com René (21) van ser protagonistes a parts iguals de l'ascens.

D'ençà de l'adeu d'Isaac Becerra, la porteria del Girona no ha tingut un guardià clar. Tampoc la temporada passada. El curs el va començar Juan Carlos, fitxat del Lugo, mentre que Riesgo, aterrat a darrera hora era el suplent habitual. El porter castellà va encadenar bones actuacions, sobretot amb Unzué a la banqueta, però arran de dues errades greus a Saragossa i Sòria, Pep Lluís Martí el va asseure i, coincidint amb el final de la primera volta, va donar l'alternativa a Riesgo, que ja no deixaria la titularitat. Curiosament però, el basc i Juan Carlos es van repartir la titularitat també aritmèticament amb 21 partits per cadascun. Això sí, Riesgo en va acabar jugant més perquè va ser el titular durant el play-off d'ascens.

Becerra és, sens dubte, l'últim porter indiscutible del Girona. El colomenc va arribar a Montilivi sense fer fressa l'estiu del 2012 amb un clar perfil de suplent. De fet, li va costar pispar-li la titularitat a Dani Mallo però un cop ho va fer, va ser titularíssim durant tres temporades consecutives (13-14, 14-15 i 15-16). Les seves brillants actuacions van fer que Palatsí i Germán Parreño visquessin a la seva ombra i s'haguessin de conformar amb les engrunes: la Copa del Rei. La Lliga i els play-off van ser per a ell.

Segurament l'altre gran indiscutible sota pals dels últims anys ha estat Rafa Ponzo. El vençolàa va arribar al mercat d'hivern de la temporada 2016-17 a Tercera i de seguida va passar per davant (22 partits) d'Alberto Coca i Edu Carrera. El curs següent, ja a Segona B, Ponzo no va donar opció ni a Sastre ni a Ramos, els suplents que va tenir. Ja a Segona A (08-09), tampoc tindria protagonisme Iván Gómez fins que un seguit d'estrayes errades del veneçolà contra Hèrcules i Alabès el van dur a la banqueta. Tot i això, amb l'adéu de Raül Agné i l'arribada de Salamera, Ponzo va recuperar la titularitat i va acabar jugant 37 partits. En total, el veneçolà en va acumular 99.

Entre Becerra i Ponzo, també van ser titulars homes com Roberto Santamaría o Albert Jorquera però sense tenir tant de recorregut al club.