Necessiten sortir més sovint a la premsa. No li falta raó a en Joan Carles Sánchez, coordinador del Girona femení. El sènior A debutarà demà davant l'Igualada (12.30 h) a Primera Divisió Nacional, la tercera categoria estatal, després que el club apliqués el dret d'absorció que tenia sobre el Sant Pere Pescador. Però, lluny de les conseqüències d'aquest acord de col·laboració amb els alt-empordanesos, l'equip blanc-i-vermell collirà els fruits que ha plantat amb tanta il·lusió i entusiasme. Fa cinc anys que Sánchez va posar-se al capdavant de la coordinació del femení i assegura que «tots estem molt emocionats per veure com tira endavant el projecte». «Preparar aquesta temporada ha estat increïble. El Girona m'ha donat totes les facilitats des del primer dia per poder progressar dins de l'estructura del club. I aquí som», afegeix.

Estrenar-se en un any marcat pel coronavirus pot posar bastons a les rodes, encara que quan hi ha tanta feina al darrere aquesta incertesa passa a un segon pla. Seguint la línia de la temporada passada, l'equip ha mantingut els entrenadors Eduard Sanmartín i Marc Quer a la banqueta. També bona part del bloc amb jugadores com la Mar Vergés, que sent els colors i s'emocionava tornant a trepitjar la gespa durant un partit de pretemporada a Vilatenim. La migcampista va patir una lesió al genoll que va apartar-la del futbol un any i mig, però mai va estar disposada a fer un pas al costat. El salt de categoria és un premi a la seva constància. Com la que té la base, que cada cop puja amb més força. «Hem apostat per jugadores del júnior, que l'any passat jugaven a Preferent. Són joves i de molta qualitat. Així com algunes del sènior B, que ens aportaran experiència», comenta. La plantilla s'ha completat amb fitxatges destacats com el de l'ebrenca Núria Llop, procedent de l'Oviedo, i lligant la continuïtat de futbolistes del Sant Pere: «Ha quedat un equip molt qualitatiu i compensat. Estem contents».

«La idea és, sobretot, potenciar la base. Volem que puguin fer el salt a Nacional. És difícil arribar-hi, però el sènior A ha de formar-se al Girona i, de moment, ho hem aconseguit amb la meitat de l'equip. Treballem per tenir una base forta. Les jugadores estan molt il·lusionades per la possibilitat de fer aquest pas, que tard o d'hora els arribarà. És una motivació per a elles», apunta. Poder-se emmirallar a les noies de Sanmartín i Quer és un dels grans èxits del Girona femení. I d'exemples, no en tenen pas pocs. La gran majoria compaginen els estudis o la feina per poder dedicar-se al futbol i, tot i així, somriuen com ningú de seguida que entren al terreny de joc. Durant el confinament, el club va donar a conèixer la història de la Mònica Ayats, que és infermera a l'hospital Trueta i feia mans i mànigues per poder entrenar en plena onada de la pandèmia, tot i que no és l'única. «Té molt mèrit tot el que fan. Quan les més petites ens venen a veure, que, per sort, cada vegada són més, els ajuda saber quin és el dia a dia del sènior A. Estudien, treballen, juguen a futbol i tot ho tiren endavant. El sacrifici que fan és important», confessa.

El Girona està pensat per créixer. I ja no només en l'àmbit del primer equip, capficat en fer-se un lloc a Primera, sinó amb tota l'estructura. Ara semblen paraules majors, però la idea és competir entre els més grans en un futur. «Aquesta temporada el més important és mantenir la categoria. Els entrenadors i les jugadores segur que aspiren a més. Ja veurem si podem lluitar per quotes més altes. El Girona ha de competir a Reto Iberdrola a curt termini», explica Sánchez. La primera pedra ja està posada.