Aquest nou Girona postmercat és una altra història. L'equip ha trobat el camí correcte a partir del qual anar creixent i escalant posicions. Ho fa a poc a poc i sense fer un futbol espectacular, però amb victòries, que és el que compta i li permet agafar confiança. Ahir, l'equip en un partit d'allò més trabat i, durant molts moments ensopit, va aconseguir superar l'Oviedo i encadenar el segon triomf consecutiu. Un gol de Monchu a la segona part va decidir un duel molt equilibrat en què els de Francisco van tornar a oferir una bona imatge competitiva, un notable nivell defensiu i van treure màxima rendabilitat al gol del migcampista mallorquí. Tres punts que donen continuïtat a la victòria de la passada jornada a Leganés (0-1) i que confirmen que va ser un punt d'inflexió necessari per a un equip encara en construcció. L'arquitecte, Francisco Rodríguez, ja va dir la setmana passada que tenia la base des d'on créixer i ahir va veure com un altre dels nouvinguts era decisiu. Si a Leganés Sylla va fer un arribar i moldre, ahir Bárcenas va oferir bons detalls, i el debutant Nahuel Bustos va servir l'assistència del gol de la victòria. Una bona carta de presentació per a l'argentí a qui el partit se li va fer curt. Era igual. Els tres punts es quedaven a casa.

{C}

Més que satisfet amb les prestacions ofertes l'anterior diumenge, Francisco va decidir repetir el mateix onze titular ahir. És a dir, no hi va haver canvi de porter i Juan Carlos va continuar sota pals i Santi Bueno es va mantenir a l'equip, deixant Ramalho a la banqueta. Després d'haver de llençar dues jornades a les escombraries pels problemes per configurar la plantilla, a Leganés, es van posar les bases del que ha de ser el Girona 2020-21. Una victòria alliberadora que, afegida a les bones actuacions dels nous fitxatges, havia de suposar l'enlairement de l'equip. Sense Stuani, encara lesionat, Francisco va tornar a en­carregar a Sylla el pes ofensiu de l'equip, amb Aday i Samu Saiz a les bandes i un trivot al mig del camp. Al davant, l'Oviedo també arribava amb la moral pels núvols després del triomf en el derbi contra l'Sporting de la setmana passada. Els asturians van presentar un onze clarament ofensiu i de seguida van fer-se amb el control de la pilota en els primers minuts del partit. El talent de Tejera i Borja Sánchez feia que massa sovint Nahuel per l'esquerra generés perill a Calavera. En una internada de l'extrem argentí fins a la ratlla de fons, Blanco Leschuk va rematar forçat fora des de dins la petita.

Era el primer avís d'un Oviedo superior durant la primera mitja hora. Al Girona li costava molt. Poques pilotes passaven pels peus d'un Samu Sáiz i l'equip no trobava la manera de trepitjar àrea. Ho va aconseguir mínimament passada la mitja hora en una ràpida contra de Sylla la centrada del qual a l'olla no va trobar rematador. Els gironins farien la primera rematada amb intenció (min. 33) amb un cop de cap de Samu Sáiz a la sortida d'un córner que va sortir per sobre el travesser per ben poc. El Girona semblava animar-se. Més a prop encara va estar el gol, quan en una gran combinació entre Samu Sáiz i Luna, Gumbau va veure com Lucas evitava, en darrera instància, el primer gol del partit. De mica en mica, el Girona feia un tímid pas endavant. Tot i això, l'Oviedo continuava molt ben posicionat, arribant amb cert perill a l'àrea i tenint el control del partit. Juan Carlos, en dos temps, va atrapar una rematada amb mala intenció de Blanco Leschuk ben bé abans de la mitja part.

S'arribava al descans sense gols amb una lleugera sensació de més perill per part de l'Oviedo però amb més ocasions al caseller del Girona. De ben segur que, malgrat haver tingut oportunitats per avançar-se, a Francisco no li havia agradat la primera part. El tècnic va deixar a la banqueta els dos jugadors amb targeta (Bueno i Aday) per fer entrar Ramalho i Bárcenas. Precisament el panameny va ser protagonista de la primera acció de la segona part en una jugada personal dins l'àrea en què ho va fer tot bé menys la rematada, que la va fer fluixa i fàcil per a Femenías. L'entrada de Bárcenas havia sacsejat el Girona. En la segona pilota que va tocar va fer una bona centrada a l'àrea que Gumbau va rematar fora per ben poc.

Veient que no hi havia maneres d'obrir la llauna, Francisco va fer un retoc tàctic amb l'entrada de Bustos per Cristóforo. El jove argentí va situar-se al costat de Sylla. Un moviment que indicava clarament que buscava la victòria. Fet i dit, pocs minuts després d'entrar al camp, Bustos va penjar una pilota ben cargolada a dins l'àrea on Monchu, entrant des del darrere, la va empènyer al fons de la porteria, amb fortuna, que també val.

El Girona havia fet el més difícil però restaven moltíssims minuts. L'Oviedo no es rendiria tan fàcilment. De fet, només un minut després del gol de Monchu, Juan Carlos va haver-se d'estirar de valent per desviar a córner amb la punta dels dits una rematada rasa de Blanco Leschuk. El porter castellà també respondria bé a un xut de fora l'àrea de Tejera. Els asturians incrementaven el setge i, veient-ho, Francisco va desfer el retoc tàctic que havia abans del gol. Aixi, Kebé va entrar per reforçar altre cop el mig del camp en el lloc de Samu Sáiz. Era l'hora de serrar les dents. Del múscul i la contundència per assegurar un resultat tant curt com valuós. El tècnic visitant, José Ángel Ziganda, va posar més carn a la graella amb l'entrada d'un altre davanter, l'ex del Girona B, Samu Obeng. A punt va estar l'osonenc de clavar un bon disgust al seu antic equip a només tres minuts del final en rematar fora per ben poc una centrada de Viti.

S'arribava als minuts decisius amb el Girona resistint i mirant de frenar tots els intents de l'Oviedo d'acostar-se a l'àrea. Es va patir una mica amb alguna pilota cap a Blanco Leschuk però res va fer moure el marcador. Això no s'atura. Dimecres, visita a Lugo.