Per dir-ho ras i curt d'entrada: aquest Girona és més efectiu que vistós la qual cosa té una explicació ben fàcil i és que segueix el camí marcat per qualsevol equip nou. Són moltes les cares que han arribat noves a l'estiu i fins l'última setmana i per tant és un equip que està en procés total de creació.
De fet, si tenim en compte que va haver-hi dos partits seriosos de pretemporada i que se n'han jugat quatre de competició oficial en condicions normals aquesta mitja dotzena d'encontres serien entesos com el calendari de qualsevol pretemporada tradicional però en aquest cas i pels motius que ja sabem el Girona ha hagut d'entrar a la cursa en plena competició i de moment no està decebent pel que fa rendiment.
Ho deia ahir Francisco a la sala de premsa està content amb el resultat, de la progressió i dels nous i no n'hi ha per menys perquè Cristóforo sembla que farà oblidar aviat el buit que hi havia a l'equip des que va marxar Pere Pons, Yoel que ahir va jugar la segona part va tenir una oportunitat en el primer minut de ser al camp i va fer la centrada inicial de la jugada del gol. Nahuel Bustos pot ser no va aparèixer en el dia del seu debut com s'esperava però ja comptabilitza una assistència de gol. Sylla havia aparegut a Butarque i ahir va aparèixer Monchu per fer el gol precisament el dia que menys havia lluit al mig del camp.
Amb tot això les dues victòries han de donar la tranquilitat suficient perquè Francisco pugui acabar modelant l'equip que vol sabent ja d'entrada que els jugadors li han comprat la idea de treballar de manera solidària cosa que ja havíem vist a l'equip quan ell el va agafar a finals de la temporada passada. Aquesta premissa i la tranquilitat dels resultats farà més senzilla l'espera per Stuani. I és que es comença a intuir que ofensivament l'equip té molts més recursos que la temporada passada fet dels quals se'n podria beneficiar molt el davanter uruguaià.
Caldria insistir però en aquesta millora futbolística perquè el Girona FC no es converteixi només en un equip resultadista sinó emparat en la solidesa defensiva mostrada en els darrers dos últims aprtits en un equip que realment desplegui el seu perill atacant amb les diverses armes que ja hem començat a veure. Per fi Stuani sembla que no lluitarà sol contra el món.
I ara l'embranzida d'aquests dos triomfs seguits han de ser la millor carta de presentació per visitar els camps del Lugo i del Castelló en plena efervescència del conjunt de Francisco Rodríguez. Sumant aquests dos propers compromisos seria la millor manera de tancar la pretemporada atípica convertida en oficial i a partir d'aquí poder ja madurar l'equip a la seva plenitud.
